6 d’abril de 2011

CONVOCATÒRIA REPUBLICANA

Benvolguts, benvolgudes,
El proper 14 d'abril a les 6 del matí farà 80 anys que els regidors del petit municipi d'Eibar, al País Basc van proclamar la República. Molts altres municipis es van incorporar a la iniciativa i Espanya passà de monarquia a república de la nit al dia.

Val la pena fer-se ressò d’aquest esdeveniment, però també reivindicar la República, tot el que va representar i tot el que representa avui. Per tal cosa, us proposem un homenatge blocaire a la República. Què cal fer per participar-hi?

-Publicar un apunt a les 6 del matí del 14 d’abril.

-L’apunt ha de tenir com a tema central la República (reflexiu, elogiós, crític, divertit...) seguint la personalitat de cada bloc i una imatge amb alguna referència a la bandera republicana. Aquest apunt ha de ser únic durant tot el dia.

-Heu d’enviar a 80anysdelarepublica@gmail.com la vostra intenció de participar-hi, indicant el bloc o blocs i l’enllaç que se sumen a la commemoració.

-El vostre enllaç s’afegirà a la llista de tots els participants i es publicarà en el bloc Visca la República! que hem creat per a l’ocasió. La llista s’anirà actualitzant a mesura que vagin afegint-se noves col·laboracions.

-Es recomana que, en el vostre bloc, inseriu al més aviat possible un gadget amb el pin que allà trobareu (podeu triar entre el de fons blanc i el de fons negre) i el text següent:

VISCA LA REPÚBLICA! Si vols participar en l’homenatge blocaire a la República, informa’t al bloc: Visca la República!

que ha d’estar enllaçat amb aquest bloc: http://80anysdelarepublica.blogspot.com/

D’aquesta manera s’aconseguirà la màxima difusió i participació. Us preguem que notifiqueu aquesta iniciativa als vostres contactes blocaires per tal d’aconseguir la màxima difusió, i que, per qüestions d’organització, si teniu previst participar-hi, ens n’informeu amb la màxima antelació possible.

Visca la República!

Galderich & Leblansky

27 comentaris:

  1. Visca! Senyor republicà, ¿seria possible algun logo amb el fons negre?

    ResponSuprimeix
  2. També podrem celebrar l'altre proclamació de la república? Aquella en que va sortir L'Avi al Balco del Palau de la Generalitat?

    ResponSuprimeix
  3. Vaja! Quan tan sols tenies una proposta de logo el vaig penjar al blog tan tranquil. Ara que n'hi ha vuit m'he fet un embolic. N'hi ha tres que m'agraden...
    Sobre això que diu Alyebard, jo diria que cadascú celebra la data que més li agrada, i llestos. A mi m'agrada més el 14 d'abril.

    ResponSuprimeix
  4. Quan veig aquesta alegria per la República no puc deixar de pensar en personatges com Negrín i Durruti,organitzacions com la FAI, els stalinistes contra el POUM, Carrillo i Paracuellos, la persecució de Carrasco i Formiguera... tots ells, per a mi, a la mateixa altura moral i política que els militars sublevats, l'Església reaccionària, la dreta colpista, la covardia de Cambó, etc.

    Podem ser una mica crítics i deixar de prestigiar un règim mediocre, destructiu, immadur i, sobretot, anticatalà com la república espanyola?

    No hem après res encara? No som prou grans per deixar-nos portar per corrents foranis?

    Perdoneu, però algú ho havia de dir.

    ResponSuprimeix
  5. @ Lluís Bosch: Va ser el mateix 14 d'abril, del mateix any. La República Catalana va durar fins el 17 d'abril, en que es canviava per la Generalitat. "El dia més trist de la meva vida" segons F.Macià.

    ResponSuprimeix
  6. Ale ja està fet¡¡¡... i com sempre una opinió a la contra:
    http://revistadelibros.com/articulo_del_mes.php?art=4655

    ResponSuprimeix
  7. Tirantlobloc,

    Només Van Gaal seria capaç de veure tanta negativitat en tot.

    Quan proposem celebrar el 14 d'abril, i a les 6 del matí, el que volem aconseguir és contagiar-nos de l'optimisme que la gent va viure en la creença d'un moment històric que els podria portar un país millor.

    Agafar només fets dintre de la Guerra Civil espanyola (podries haver parlat de Casas Viejas, els fets d'Octubre, el cas de l'estraperlo...) per desacreditar-la és un acte de revisionisme històric acrític més proper a l'Espanya rància actual que veig que critiques que a una anàlisi ponderada del que va ser.

    La nostra idea, i ho diem en el text d'adhesions, és que els apunts que la gent faci estiguin en sintonia amb el seu bloc i que no deixin de ser crítics. Perquè som conscients que la República fou obra d'homes i dones (que van poder decidir gràcies al sufragi universal) i que per aquest motiu no podia ser perfecta creiem que hem de ser crítics. Però el perfum d'alegria inicial no ens el treu ningú.

    I sobre l’anticatalanisme... què vols que et digui. Hem de tenir en compte que fou una República “espanyola” i que la composava la mateixa gent d’Espanya de sempre, la del “cerrojo al sepulcro del Cid”. Però per primera vegada es va plantejar que hi hagués alguns territoris (i no disset) amb una certa autonomia des del 1714. I també cal recordar que a aquesta República és la mateixa en la que personatges tant diversos com Macià, Companys, Cambó, Carrasco i Formiguera... hi van posar els seus esforços perquè no hi ha una catalanitat única, com tampoc hi és ara. Pretendre una altre cosa seria més aviat tendir cap a un autoristarisme unitari que no crec que sigui el que tu vols.

    Crec que intentar destacar només el que sigui negatiu sense tenir en compte el que es va aconseguir és com he dit d'un revisionisme poc crític, que és precisament el que intentes criticar d'aquesta iniciativa.

    ResponSuprimeix
  8. Galderich,

    és precisament contra aquesta "alegria" inconscient que estic en contra. La realitat és prou complicada com per resoldre-la amb declaracions d'intencions i brindis al sol com ha fet sempre l'esquerra, i especialment en aquest país com a herència franquista (la suposada superioritat moral de l'esquerra és la pitjor herència del franquisme pel component d'acriticisme que comporta). Els plantejaments liberals són discutibles, però des de la intel•ligència i el rigor, no des del pamflet i la barricada com fa l'eaquerra orgànica actual. Aquest, però, és un altre discurs.

    Centro la meva crítica en la guerra civil per una raó d'espai. L'esclat de la guerra és una conseqüència de l'esperit de perpetuar els privilegis de sempre d'uns quants i la manca d'estratègia, d'intel•ligència i de capacitat dels qui van acabar acaparant el poder a la República. La República va néixer coixa i esguerrada, conseqüència la guerra civil i quaranta anys de franquisme.

    ResponSuprimeix
  9. (2)


    El punt de l'espanyolisme de la República no és banal. La República també es va fer contra Catalunya, o és que ens conformem, pujolísticament parlant, amb una pobra autonomia adminnistrativa. La història es repeteix.

    Ho sento, però em fa mal veure un bloc ple de banderes espanyoles, encara que siguin republicanes.

    Hauràs sentit allò de: "res se sembla més a un espanyol de dretes que un espanyol d'esquerres", oi?

    Quant al tema d'aportar visions crítiques, doncs aquí teniu la primera! No m'he pogut esperar al dia 14! ;-)

    ResponSuprimeix
  10. Tirantlobloc,

    Esperem la teva participació activa aquest 14 d'abril. Malgrat tot hi continuo veient certes reduccions del que va ser la República.

    Per una altra part no hi veig la pega en l'alegria que comporta un canvi en una Espanya com la que hi havia hereva d'un s. XIX castrant. Ho sento, encara sóc capaç d'emocionar-me encara que tingui molt clar que no tot són flors i violes en el camí vers el que penso... que potser no està tant separar, o si, del que tu penses. Però la il·lusió i el respecte vers un moment històric que podria haver estat no el perdo. M'agrada fer brindis al sol perquè els brindis al sol dels meus avantpassats són els que han aconseguit que no estiguem en el feudalisme, no hagi esclavisme i les dones puguin votar. El món és imperfecte, si, però no el vull així malgrat que pugui ser jutjat de pamfletari!

    ResponSuprimeix
  11. He passat el missatge, però estic amb en Tirantlobloc.

    ResponSuprimeix
  12. A veure tirantblog, la república no és Durruti, ni el POUM, ni el PSUC, ni els Comunistes, ni tan sols és Negrín (qui pot ser fou la gran deshonra del millor règim que ha conegut aquest país) ja que en el seu conjunt foren figures i moviments més associats a la Guerra Civil que la República. La república són grans homes com Azaña, Ossorio, Casares i de molts més anònims que volien que el el país fes un pas endavant. A més a més, en Leblansky no ha parla de fer una celebració banal, sinó tot el contrari, demana un text argumentat i reflexiu.
    Jo m'hi apunto. Faré una crònica històrica que és el que se'm dóna millor i el dia 14 us faig una anetrada on explico la meva conversió de monàrquic a republicà que us prometo va ser un trangol una mica dur de pair.
    PD. Leblansky crec que et feia més a la mida el tema dels pixels XD.
    PD2. L'any que ve, si us sembla bé, podríem celebrar també la proclamació de la Primera República el 12 de Febrer (després de que Amadeu I abdiqués l'onze. Encara que només va durar un any i va ser molt d'estar per casa, crec que pot ser val la pena recordar-la, perquè ha marcat Espanya més del que ens pensem. Només és una idea.

    ResponSuprimeix
  13. Potser és casualitat, però últimament sento a parlar molt de la "superioritat moral de l'esquerra". Curiosament, però, ningú no explica en què consisteix exactament aquesta superioritat moral. (BTW: a la República hi havia gent de dreta i d'esquerra).

    Estaria bé aprofitar aquesta diada de reflexió republicana blocaire per què els qui en son crítics ens expliquessin de forma ponderada i entenedora les seves reserves :)

    ResponSuprimeix
  14. Tirantloblog, tens molta raó en el que dius, però jo ho veig d'un altre banda ( i potser em donaràs una mica la raó o no)
    Jo no sóc monarquic. El rei que hi ha ara, molt be, ens va salvar del 23 f i es democrata, però trobo que es OBSOLET la monarquia.
    Qui designa al rei?
    Jo penso revindica la Republica, es dir, EL GOVERN DEL POBLE
    i trobo que la monarquia es tindria que abolir
    la resta de temes, es veritat, quan hi han revolucións corre sang...
    Però revindico a autogovernarme.
    ho sento, però algu ho tenia que dir.

    ResponSuprimeix
  15. Allons enfants de la patrie
    Le jour de gloire est arrivé!
    Contre nous de la tyrannie
    L'étendard sanglant est levé!
    L'étendard sanglant est levé!
    Entendez-vous dans les campagnes
    Mugir ces féroces soldats?
    Ils viennent jusque dans vos bras
    Ecorger nos fils, et nos compagnes,
    Coro
    Aux armes citoyens!
    Formez vos bataillons!
    Marchons, marchons,
    Qu’un sang impur abreuve à nos sillons!
    Nous entrerons dans la carrière
    Quand nos aînés n'y seront plus!
    Nous y trouverons leur poussière
    Et la trace de leurs vertus.
    Bien moins jaloux de leur cercueil,
    Nous aurons le sublime orgueil
    De les venger ou de les suivre,

    ResponSuprimeix
  16. M'hi apunto! un tiet meu hi va morir al front per a defensar-la! vaig prest al bloc...Visca la república....catalana

    ResponSuprimeix
  17. Tirant, confesso que m'ho passo d'allò més bé amb les teues piru(l)etes dialèctiques, fins i tot capaces d'aconseguir adeptes:
    la república com a "règim destructiu", entre altres adjectius (des)qualificatius; un regim que "es va fer contra Catalunya"; l'esquerra que es dedica a fer "brindis al sol (cara al sol?), com ha fet sempre", i que actualment es mou "des del pamflet i la barricada" -això la que tu (des)qualifiques com "orgànica", o sigui que ja m'imagino que deus dir de la "inorgànica".
    Francament, magistral!
    L'únic que em dscoloca una mica és la teua cita de Marx, "La història es repeteix". Una petita relliscada sense importància, certament.

    ResponSuprimeix
  18. M´agraden els brindis al sol i la "alegria" inconscient , i pobre del que no perquè és carn de Prozac.

    ResponSuprimeix
  19. Visca la República del Rif i els seus productes de la terra.
    Ah! una cosa... a mi tant se me'n fot l'estanquera com la tricolor, tant l'una com l'altra ens ha donat i ens donarà pel sac i a més a més pagem el llit.

    ResponSuprimeix
  20. Aquí la paraula important és com diu algú "república". Tota la resta són simplificacions. A mi em sorpren molts que en tant poc temps i amb les adversitats que van tenir el país fessin tentes coses i en un entorn tant o més difícil que l'actual. Ara que tenim el país paral·litzat per govern dels millors (no és tan sols la crisi, no) és un bon moment per aprendre d'aquell moment.

    ResponSuprimeix
  21. M'agrada la iniciativa i amb permís m'emporto la meva xapa de regal cap a casa (per cert: molt xules totes!)
    Per qüestions de feina, no sé si hi podré participar, però en comparteixo l'esperit!

    Salut!

    ResponSuprimeix
  22. crec que en aquests temps iniciatives que molvilitzin l'apatia general són d'agrair, no entraré en dialèctica política perquè no en sé prou, però em sembla que destruir sempre és més fàcil que construir i a vegades cal engegar motors, no fer-ho per ser massa primmirat potser ha estat l'errada que ens ha portat fins al moment actual en què suportem un estat i unes infracondicions laborals (qui té la sort de tenir laboralitat) que no sé com permetem en nom de la república o del que sigui..

    ResponSuprimeix
  23. Tirantloblog, no has respost al Leblansky, aixó no te morbo...

    ResponSuprimeix
  24. Leb: no tot el que va dir Marx és per llençar a la paperera. De fet, si se l'hagués llegit millor, la interpretació de la història per part d'alguns, hauria estat una altra i les seves actuacions populistes i demagògiques no haurien estat a punt d'acabar amb la civilització occidental.

    Recordem que Marx i Engels eren burgesos i cultes... A vegades, he pensat que varen elaborar el seu discurs per tal d'acabar amb l'amenaça obrerista que no entenia el progrés que se'ls plantejava des del nou marc econòmic de la Revolució Industrial. Era com donar-los una píndola de cianur per a que se suicidessin. És una teoria molt personal, però.

    ResponSuprimeix
  25. ei, m'agrada la teoria de la pindola perque es suicidessin...

    ResponSuprimeix
  26. Soc republicana d'esperit, però això de la República espanyola, ja són figues d'un altra paner!

    ResponSuprimeix