19 de juliol del 2010

COLLITA PRÒPIA (I)




Finalment el meu petit hort d’urbanita reciclat ha començat a donar fruits, i el que més m’emociona de tot és la gran velocitat en que les carabasseres fan flors que en pocs temps es converteixen en hortalisses d’un verd brillant. És gairebé màgic: del dia a la nit, el que era només un petit branquilló de la mida d’un dit passa a convertir-se en un carabassó magnífic, i a la que et descuides, ja n’han sortit més.
Aquest dissabte passat vaig preparar el primer àpat amb productes del meu hort: carabassons i alfàbrega. Es un plat senzill de fer.
S’obren els carabassons (si és gran, amb un ja va bé) per la meitat, es fan marques amb el ganivet sense arribar a tallar-los, i es posa per sobre sal, pebre roig en pols, oli i un parell de fulles d’alfàbrega picades (si no en teniu, no és necessari).
Es posa en un recipient per al microones, es tapa i es cuina durant 8 minuts aproximadament (si no teniu aquest recipient, val un plat tapat amb quelcom que tingui forats i que no sigui metàl·lic).
En treure’ls, cal anar en compte en no cremar-se. Es posen al plat els carabassons, i si es vol es pot posar a sobre formatge de qualsevol tipus, o salsa de tomàquet. En el meu cas, vaig posar tomàquets deshidratats que prèviament havia guardat amb oli i pebre negre.
Queda boníssim!

29 comentaris:

  1. tard o d'hora encara posaràs un allotjament "rural", perquè amb aquestes habilitats teves serà una gran pèrdua per la humanitat que no ho comparteixis (cobrant eh! ^^)

    ResponElimina
  2. Una recepta sorprenent. Me l'apunto. Encara en treure'm alguna cosa de profit d'aquests urbanites reciclats :D

    ResponElimina
  3. Ah! Són sensacionals els carbassons...primer perquè com tu dius, al hort creixen i no es fan esperar, segón, al plat de qualsevol manera surten bé. El meu plat clau a la cuina, és la crema de carbassó. Aquesta recepta teva, no l'he probat encara. M'arribaré al mercat a buscar carbassons, perquè al meu pensil encara no en tinc...

    ;-)

    ResponElimina
  4. El meu jardí només em dóna aranyes! Segur que hi he plantat les plantes equivocaces...

    ResponElimina
  5. Axò si que va bé. De l'hort a la taula. Un gran sibaritisme. Felicitats!!!

    ResponElimina
  6. quina sort que tens, els meus no passen de flors, i a sobre tinc uns bitxos que se'm mengen les fulles...

    ResponElimina
  7. Amb la il·lusió que fa fins i tot semblen més bons!

    ResponElimina
  8. Crec que les flors es poden menjar arrebossades.

    ResponElimina
  9. Saps, Clídice, que l'altre dia estava comentant precisament això de fer una mena d'allotjament rural? i no et pensis, que no em va semblar mala idea...

    ResponElimina
  10. Alyebard, és una recepta senzilla i ràpida. Amb albergínies també queda bé. La vaig fer a l'enconre blocaire de l'abril, i va agradar força. Si vens al següent, podras provar-la :)

    ResponElimina
  11. Mmm, Carme de la maleta, la crema de carabassó també és fantàstica!

    ResponElimina
  12. Dono fe de que les albergínies amb alfàbrega estaven boníssimes!!!

    ResponElimina
  13. SM, d'urbanita a urbanita: amb la remodelació que explicaves que t'has proposat fer al teu jardí, d'aquí a no res em superaràs en collita (cosa gens difícil, això de fer-ho millor que jo)

    ResponElimina
  14. Ernesto, francament si que és un plaer collir i menjar :)

    ResponElimina
  15. Marta, la veritat és que em sento orgullós de la meua primera collita. Per a un ignorant com jo, això és tot un èxit, haw, haw!

    ResponElimina
  16. Aris, això que expliques si que fa molta ràbia. No tinc ni idea de què es pot fer, soc força ignorant en aquests temes...

    ResponElimina
  17. Albert, tens raó: els meus carabassons tenien un gust fortíssim d'il·lusió, haw, haw!

    ResponElimina
  18. Carles, fins i tot les venen al mercat, i força cares, per cert. No tinc massa idea de quan s'han de collir les flors, però ho experimetnaré aviat :)

    ResponElimina
  19. Ei Mari Carmen, feia temps que no et passaves per aquí! Què bé que t'agradessin les albergínies. Una abraçada virtual!

    ResponElimina
  20. Leblansky,

    Ja preparo el pitet per menjar-me'l. Malgrat tot, si fas al Carles i et reserves unes quantes flors per fer-les arrebossades...és un menjar dels déus!

    ResponElimina
  21. Vaja, quina collita!!! Jo se fer carbassons farcits, que resulten extraordinaris. Quan vulguis t'ho explico.
    Una abraçada. Josefina

    ResponElimina
  22. Hola Josefina, benvinguda al bloc. Serà un plaer aprendre la teua recepta de carabassons farcits. Explica, explica :)

    ResponElimina
  23. Fas el carbassons igual que la teva recepta. Un cop trets dels microones el buides una mica. Guardes la pulpa . A part fas una sofregirt de ceba, carn picada i tomàquet, com si fesis una bolonyesa pels espaguetis, però al final hi incorpores la pulpa dels carbassons que has separat. Aleshores farceixes amb tot això les barques dels carbassons, poses una mica de formatge ratllat per sobre , uns dauets de mantega i al forn. Ja veuràs que bons son. Josefina

    ResponElimina
  24. Josefina, això fa bona pinta, o sigui que aviat ho provaré, a veure com surt. Gràcies per la recepta!

    ResponElimina
  25. Jo he provat els carbassons de la Josefina i t'aviso que tindràs feina per superar-los... ;-)

    ResponElimina
  26. SM, si aquesta Josefina és la Josefina que em penso -és a dir, la Sra Maresma- em sento francament emocionat en saber que ha entrat al meu bloc. I sí, n'estic convençut que li deuen quedar fantàstics, em consta que cuina superbé :)

    ResponElimina
  27. SM, doncs ja li pots donar una forta abraçada no virtual de part meua :)

    ResponElimina