13 de juliol del 2010

ALLÀ ON NOSTRE SENYOR VA PERDRE L'ESPARDENYA (CRÒNICA AMB RECOMANACIÓ)




Aquest any, quan la Carme i jo varem fugir dels trons del Sant Joan borreguero, férem camí cap al sud de França, i la segona nit varem anar a parar a un dels llocs més tranquils i agradables que he conegut mai.
Les Massies-Sud són quatre cases mal comptades, situades a 8 quilòmetres de la població més propera, St-Jean-du-Gard, a les Cévennes. Per arribar-hi s’ha de travessar un pas a nivell sense barreres i un pont sense baranes que, tal i com avisa un cartell ben visible, sovint queda sepultat per les aigües del riu.
Allà es troba la masia de M. i Mme. Guyot, una antiga casa de finals del segle XVII que albergava un refugi d’hugonots –camisards en occità- i que és de les poques que es manté en peu, ja que la majoria van ser cremades per les tropes del rei, en represàlia per la revolta dels camisards.
La casa només té quatre habitacions, decorades amb austeritat però totes amb llit doble i dutxa. Les parets són d’un gruix espectacular, i això garanteix frescor a qualsevol moment del dia. Ens va costar 47 euros passar la nit allà, amb el desdejuni inclòs que ens vàrem prendre a una terrasseta protegida del calor per una parra i envoltada de flors, mirant les valls que recorre el riu Gardon.
La zona dona per visitar, fer excursions, menjar bé i no parar, i la Chambre d’hôte dels Guyot és part de l’al·licient del viatge, fins al punt que ens plantejarem tornar aviat. Aleshores va ser quan la parella ens va explicar que aquesta tardor es jubilaven i es vendrien la casa.
O sigui que, si us ve de gust fruir d’unes vacances tranquil·les en un paradís perdut –allà on Nostre Senyor va perdre l’espardenya, com diu ma mare-, us recomano aquesta masia, i més sabent que d’aquí a un parell de mesos ja no hi haurà aquesta possibilitat.

18 comentaris:

  1. Avui sí que sento una enveja incontenible! Quin lloc més ideal per oblidar-se'n dels petards...o per anar a cercar l'espardenya del Altíssim...o per anar a degustar nous plats i descobrir nous camins...o per practicar el francès rovellat del institut! No necessito més raons...oi?

    M'ho apunto!

    ResponElimina
  2. al nord del nostre país hi ha un país realment bonic, amable i econòmic :) gràcies per la recomanació :)

    ResponElimina
  3. Ostres, però aquú no es pot gaudir del Sant Joan!

    Un altre any m'ho diueu i jo us porto els petards perquè no els trobeu a faltar!

    ResponElimina
  4. leb, es el moment de donar un altre pas i comprar aquesta casa i dedicar-te a hosteler, tu i la Carme, una nova vida. Després em convides de franc a estar-me unes vacances per haver-te donat l'idea, que estar escrit a la carta astral que us he fet i diu "La Carme i el Leb comprarant una casa i canviaran de treball".

    ResponElimina
  5. Em sembla que el qui ho ha vist més clar és l'Aris. Secundo la moció! El lloc sembla encantador.

    ResponElimina
  6. Les occitanes Cevenas..., i quina falca de llibertat -propera i remota- enmig de l'obediència francesa!
    Si heu corregut per les Cevenes gaudireu de mala manera dels patiments amb la "Modestine" que un l'inicial R.L. Stevenson (el de l'Illa de Tresor) explica al seu "VIATGE AMB UN RUC".

    ResponElimina
  7. M'afegeixo a la moció de l'Aris, compreu-vos la casa i als lectors del blog ens feu descompte ( tampoc cal abusar) i nosaltres us l'omplirem ( sense trencar-ne l'encant) de amics, coneguts i saludats. A aquests últims els hi carregeu el nostre descompte més un 10% :D

    ResponElimina
  8. El sud de França i els seus castells sempre m'han cridat molt l'atenció. Malgrat que encara no he pogut visitar-ho, aquest estiu tindré 5 o 6 dies. Potser i faig cap! Gràcies!

    ResponElimina
  9. Carme, va ser una aposta que vam encertar de ple, oi?

    ResponElimina
  10. Carme de la maleta, qualsevol excusa és bona per anar-hi :)

    ResponElimina
  11. Clídice, darrerament es nota que fins i tot resulta econòmic, al menys comparat amb certs preus de per aquí.

    ResponElimina
  12. Galderich, no cal que et prenguis aquesta molèstia, de veritat, haw, haw!

    ResponElimina
  13. Aristòfeles, la teua idea és molt bona! El problema és que aquella masia deu valer una pasta que ara mateix no tinc, snif... Si algun cop arribem a posar en marxa la teua proposta, tens una estada de franc!

    ResponElimina
  14. SM, no et pensis, que el que diu l'Aris no em sembla cap barbaritat...

    ResponElimina
  15. Girbén, poca gent coneix el periple per les Cevennes del gran Stevenson amb el ruc... Tot i això, allà mateix hi ha uns quants llibres que proposen al viatger repetir l'aventura.

    ResponElimina
  16. Alyebard, si algun dia ho fem això -tot és qüestió de diners, que no en tenim- tinguis clar que farem allà una trobada -una i milers- blocaire fantabulosa!

    ResponElimina
  17. Jordi, si ho fas no te'n penediras, segur que t'agradarà!

    ResponElimina