14 de juny del 2010

PETITS PLAERS DEL CAP DE SETMANA



Quan la Carme ve a casa i passem junts el cap de setmana, ens agrada desdejunar al jardí, amb el sol de cara.
Llet amb nesquick per als dos; torrades amb melmelada de cassís per a ella, magdalenes amb nocilla per a mi.
Parlem de qualsevol cosa, i en les pauses de la conversa fruïm del silenci del matí que cada pocs segons els ocells s’encarreguen de decorar. El minuts passen amb una lentitud suau i la pell es va escalfant amb la caloreta del sol, que ens emmandreix agradablement.
Un dels dos s’aixeca amb calma, i centra la mirada en un punt concret:
-“Has vist? El cirerer que vam plantar fa dos mesos ja ha fet una cirera!”
L’altre avança lentament, es mira el cirerer, i somriu:
-“Què bé!”
Tornem a seure en qualsevol lloc. Ens abracem, ens besem, ens diem paraules dolces.
Aixequem el cap i tanquem els ulls per que els sol ens doni de ple a la cara.

Són els petits plaers del cap de setmana.

24 comentaris:

  1. Petits?. . . .,no estic gens d'acord!
    Potser petits, però tants!!!

    S.u.p no sigueu gaire cruels amb els comentaris, feu-vos càrrec!

    ResponElimina
  2. Per què hauríem de ser cruels, Carme? Si és un idil·li encantador!

    ResponElimina
  3. Jo sóc de cola cao ;) Melmelada de cassís. mmmm...

    Per la resta, m'apunto a un cap de setmana, o molts, amb petits plaers com els que esmentes...

    ResponElimina
  4. jo ja hi hauria plantat unes mongeteres i uns tomàquets...

    ResponElimina
  5. No hi ha millor música que el silenci trencat pels ocells.

    A veure si ho penges els divendres!

    I jo, més carnal, prefereixo el pa amb tomàquet i tall...

    ResponElimina
  6. Doncs amb un pati com aquest, no us haurieu de limitar als esmorzars. Jo hi veig, dinars, aperitius, i sopars màgics sota la llum de la lluna...ai, sí que feu enveja, sí!
    Per molts anys!
    ;-)

    ResponElimina
  7. Compartir un esmorzar al solet i amb tot el temps del món per davant és de les millors coses que es poden fer a la vida. Felicitats ;)

    ResponElimina
  8. Sona com el millor dels caps de setmana (amb les magdalenes amb nocilla ja tens una bona part feta...).

    ResponElimina
  9. Bleda que és una, a mi aquest apunt m'ha emocionat.

    Sovint sembla que ens faci por, vergonya, exhibir la tendresa i tu, tot al contrari, n'estàs cofoi i ens l'expliques.

    Coincideixo amb la meva maleta, aquest pati -preciós- dóna per moltes coses més...
    Felicitats, parella!

    ResponElimina
  10. COMPARTIR,SOL,AMOR,AFICIONS....JA RES MILLOR EN AQUESTA VIDA?.APROFITEU,APROFITEU...EL PRESENT ES L'UNIC QUE TENIM,TOTS PLEGATS.
    JUGANT AMB BCN.

    ResponElimina
  11. i sembla mentida, però la vida és així de senzilla, per més que ens sembli estrany a la fi tot es reduirà a aquestes belles estones que haurem passat, sense que cap dels perquès se'ns hagi revelat.
    La vida en un esmorzar!

    ResponElimina
  12. Carme, diuen que en el pot petit hi ha la bona confitura... i si és de cassis encara millor :)

    ResponElimina
  13. Allau, no puc estar més d'acord amb tu :)

    ResponElimina
  14. Llum, saps que el nostre jardí el pots venir a visitar sempr que ho desitges, i que per nosaltres serà un plaer compartir-lo amb tu :)

    ResponElimina
  15. Eulàlia, el gran dilema que divideix a la humanitat en dos: els que defensen el colacao i els que s'han passat al nesquick, haw, haw!
    I la melmelada de cassis, s'ha de dir que és molt especial, i que aquí no hem aconseguit trobar-la enlloc, així que cada cop que passem la frontera ens aprovisionem força.

    ResponElimina
  16. Aris, he plantat tomàquets, moltes plantes aromàtiques i alguns arbres fruitals. Ara m'hi llenço amb els carabassons, a veure si em surten!

    ResponElimina
  17. Galderich, elS Merrie melodies del divendres me'ls curro molt, encara que els resultats habituals no siguin el que hom esperava :(
    I això del pa amb tomàquet, també és una bona opció que practicarem, no ho dubtis :)

    ResponElimina
  18. Carme de la maleta, no vas desencaminada: el jardí, quan arriba el bon temps, sol ser el lloc on més temps estem. I en especial, ens agrada molt prendre mojitos o caipirinhas a la llum de la lluna, mmm...

    ResponElimina
  19. Clídice, són plaers senzills i casolans, i són un plaer :)

    ResponElimina
  20. SM, després d'una magdalena amb nocilla, tot es veu amb més bons ulls, haw, haw!

    ResponElimina
  21. Rita, si tenir sensibilitat per poder fer un somriure i emocionar-se amb les coses més quotidianes és ser bleda, visquen les bledes!
    Una abraçada virtual d'una bleda a una altra bleda :)

    ResponElimina
  22. Anònim, compartir és quelcom que sovint no ens atrevim a fer per temor al ridícul o al fracás, o simplement a que ens facin mal. I no obstant, com tu bé dius, el plae de compartir és un plaer.r

    ResponElimina
  23. Lolitalagarto, potser és un reduccionisme massa brutal, però la teua és una de les definicions més profundes que he llegit mai: la vida és un esmorzar!

    ResponElimina