15 de març del 2010

VIDAS EJEMPLARES (23): UN HOME QUE NO DEIXA EMPREMTA


La setmana passada vaig anar a renovar-me el DNI i el passaport, i vaig poder apreciar que també la tecnologia ha arribat a les oficines de la policia. Però com sempre passa amb aquestes coses modernes, els usuaris sovint encara no estem preparats per enfrontar-nos als problemes derivats d’aquests avanços.
Ho dic perquè quan va arribar el meu torn i em van fer posar el dit a sobre d’un lector digital, aquest es negà a obeir.
-Torni-ho a provar. I premi amb més força.
I jo que ho torno a provar, però no.
-Humitegis el dit, que el deu tenir molt sec.
I novament poso el dit sobre l’escaner, i que no, que la màquina no em llegeix.
-Esperi, que li donarè una mica de crema, a veure si ara...
Però tampoc.
-Genaro, que a este señor no le sale la huella.
-Espera, que vengo. A ver, ponga el dedo aquí i apriete cuando yo le diga. ¡Ahora!
I jo que compleixo ordres, però no n’hi ha manera.
-Vuelva a ponerse crema, i cuando yo le diga, vuelva a apretar, pero un poco menos. ¡Ahora!
I tampoc.
-Es que lo está haciendo mal. Cógele tu el dedo, Mati, i yo le doy a la máquina.
I la Mati que m’agafa el dit i me’l rebrega, i el Genaro que comença a emprenyar-se perquè no li surt l’empremta.
-Vamos a hacerlo al revés: ponte tu aquí, Mati, y yo le cojo el dedo.
I en Genaro em rebrega el dit, me l’aixafa, li torna a posar crema, me’l repassa amb una tovalloleta, me’l torna a aixafar, però no hi ha manera. Mentre, una tercera persona s’ha afegit, i va mirant la pantalla i remugant sobre la mala folla d’aquestes andròmines informàtiques.
Hi ha un intent últim i a la desesperada de Mati, que em llença el seu propi alè al dit, però també li falla. Aleshores, el tercer en discòrdia els comenta, sense mirar-me, que facin passar a les altres persones que estan fent cua, i que jo m’esperi amb les mans a la butxaca, a veure si a l’escalfar-se el dit la cosa va millor.
Passats uns quinze minuts, em criden novament des de la taula de la Mati, i allà hi vaig. Ara tinc a Genaro i al tercer fent pinya amb la Mati, però no serveix de res, la màquina no llegeix la meua empremta.
M’envien al lavabo a que em renti les mans amb sabó, i em tornen a donar crema. De nou passo per l’escaner, però res de res.
-Pues no le vamos a poder hacer el carné.
I jo que trago saliva.
-Espera, que lo prueben con el lector de aquí al lado.
I em seuen a una altra taula, on una nova oficinista em fa fer la mateixa operació, i sense cap problema el lector digital reconeix la meua empremta. La funcionària mira amb cara d’autosuficiència als altres tres, que no saben què dir. Finalment, en Genaro fa un renec.
-¡Putas máquinas!
I per fi jo tinc el meu DNI renovat. El disseny és lleig, la foto està en grisos i les aigües que fa el plàstic em tapen mig ull esquerre. I m’ha de durar fins l’any 2020.

24 comentaris:

  1. Això que les aigües tapin mig ull deu ser un clàssic: a mi també.

    El disseny és horrorós començant per les diferents mides de lletres i cursives i acabant pels colors.

    ResponElimina
  2. Perfecte, DNI i tractament de manicura a la vegada.

    ResponElimina
  3. Leb, no et compressis mai de la vida un d'aquells portàtils protegits amb un lector d'empremtes.

    ResponElimina
  4. Ja pensava que era el començament d'un nou i traumatitzat home invisible, i ha resultat ser un episodi de la "Rebelión de las máquinas".

    ResponElimina
  5. ai! com la Carme J, em pensava que t'estaves despersonalitzant a marxes forçades :P pobre Genaro i pobra Mati, les màquines acabaran amb el seu bon humor ^^

    ResponElimina
  6. Això demostra que a l'administració no han sentit parlar mai del raonament científic. Abans de fer-te rentar les mans mil vegades el més lògic era provar amb una altra màquina!! Així va el país... ;-)

    ResponElimina
  7. Com t'ho fas leblansky per espatllar totes les màquines de l'administració.

    ResponElimina
  8. Un magnífic relat sobre la desobediència civil.

    ResponElimina
  9. et devien quedar unes mans fantàstiques, com a mínim...

    ResponElimina
  10. Puigmalet, jo crec que el tema del disseny, ni se'l van mirar. Però al menys podiem haver-se fixat en que la cara quedés neta i reconeixible: el que a tu i a mi ens ha passat diria que és força habitual.

    ResponElimina
  11. Allau, doncs no vas mal encaminat. Però què passa amb l'altra mà?

    ResponElimina
  12. Girbén, no m'ho havia plantejat, però segur que tindria problemes. Igual funcionava amb els dits del peu, haw, haw!

    ResponElimina
  13. Carme, tu ho has dit, semblava la rebelión de las máquinas, i jo tinc molt de respecte a una màquina quan no vol obeir ordres, que he llegit molta ciència-ficció!

    ResponElimina
  14. La línia de raonament es similar en tot tipus de funcionari (sanitari, civil o criminal):

    1- El ciutadà (pacient) es curt de gambals.
    2- El ciutadà (pacient) no s'entera de res
    3- El ciutadà (pacient) no s'ha llegit les instruccions.
    (...)
    n- Vegem, no fos cas que fos un altre cosa...

    ResponElimina
  15. Clídice, la veritat és que tots dos feien cara de desesperats, però a mi em va molestar quan el Genaro va dir allò de "no le vamos a poder hacer el carné".

    ResponElimina
  16. SM, com bé saps, no és el mateix la tècnica que la ciència, i més diferent encara són les dues coses quan s'apliquen al kafkià món de l'administració.

    ResponElimina
  17. Ernesto, ara, passat aquell petit acollono, em sento orgullós de la meua resistència! (ni que fos involuntària, haw, haw)

    ResponElimina
  18. Lluís, i jo afegiria "també sobre la desobediència de les màquines". Com deia a la resposta anterior, em sento orgullós de la resistència del meu dit, tot i que fora involuntària.

    ResponElimina
  19. Beriber, benvigut al bloc. Tens raó, però com que només va ser una mà, ara tinc l'altra ofesa.

    ResponElimina
  20. Brian, les teues són savies paraules. Però no sé si entre els tres primers punts no s'hauria de posar "El ciutadà (pacient) ha de pagar i callar".

    ResponElimina
  21. Ben be sembla una comedia del cinema espanyol dels 60/70 (espanyolada).
    I millor no deixar empremta que deixar segons quina !

    ResponElimina
  22. Bamboo, per un moment vaig estar a punt d'imitar al meu cosí Cassen fent el conillet amb les galtes, però com que no veia cap tia buena del tipus Nadiuska al meu voltant, vaig pensar que no valia la pena, haw, haw!

    ResponElimina
  23. Leblansky,
    Ja no identifiquen els que es renoven el carnet? Et van deixar escapar sense detenir-te?
    En fi, la policia ja no és el que era!

    ResponElimina
  24. Potser hi ha una conspiració contra la mati, el genaro i la tercera persona.

    ResponElimina