3 de març del 2010

GALERES


És el meu marisc preferit, la galera. Des de principis de febrer fins a meitat de març és quan més plenes estan, i es poden trobar amb facilitat a qualsevol peixateria si no hi ha hagut temporal de mar els dies abans.
Força menyspreades -en especial en comparació a la sobrevalorada gamba-, això ha fet que el seu preu habitualment no passi dels 10 euros el quilo, i per tant es posen a l’abast de tothom.
Bullides, deixen un gust exquisit a l’arròs o a la sopa, i a la planxa són un àpat fabulós. Jo en vaig fer aquest cap de setmana passat, passades per la planxa i amb una mica de llimona i sal.
L’únic que cal tenir en compte a l’hora de xuclar-les –mai s’han de pelar, sempre xuclar o mastegar- és fer-ho en el sentit de les espines que hi a banda i banda de la closca, per tal de no punxar-se; és a dir, des del cap en direcció a la cua, que curiosament s’assembla també a un cap, amb dues boniques taques que imiten els ulls.
Si les voleu fer amb arròs, només cal que les sofregiu una mica abans d’afegir l’aigua per que bulli tot plegat, i a l’hora de servir, ni se us passi pel cap llençar-les: si no voleu barrejar-les amb l’arròs, poseu-les a taula en un plat apart, i xucleu i mastegueu i fruiu del millor marisc mediterrani.
Si teniu una mica de sort, entre les que heu comprat en trobareu algunes que tenen a l’interior una mena de columna carnosa i de color ataronjat que les travessa de part a part: això té un sabor boníssim, i en canvi molta gent ho rebutja i fins i tot quan les veu amb aquesta pigmentació a la peixateria, no les vol.

23 comentaris:

  1. la meva mare sempre comprava galeres i crancs per fer l'arròs perquè li donava molt de gust.A més abans gairebé les regalaven.

    ResponElimina
  2. Que es noti que ets home de port!
    Sembla un post de la peixatera Dolors:
    http://dolors-elspeixos.blogspot.com
    Bé, ella encara no n'ha dit res de les galeres.
    Els romans pintaven uns ulls a les proes de les seves galeres, potser el nom vingui d'aquí.

    ResponElimina
  3. A galeres, feien anar al pobre Ben-Hur!

    Les taques de la cua, els dona un aspecte simpàticament còmic.

    Val la pena mastegar i xuclar-les enlloc d'entretenir-se pelant impossibles.
    (Uf, això sembla que m'ha quedat amb alguna connotació eròtica)

    ResponElimina
  4. Està clar que la crida, després de llegir el teu escrit, no pot ser altre que el cèlebre i pel.liculer "a galeres!".

    Et visito gràcies a l'esment d'en Salvador Macip i, segur, que passaré per casa teva tot sovint. Quan torna a tocar arrosset? :)

    ResponElimina
  5. t'odio :( i jo aquí, mirant-me una llauna de pinya! fins al migdia, ai! :P

    ResponElimina
  6. Leblansky, això és anar preparant la "Grand Buffe"!
    Serà un plaer tastar galeres amb el llibre d'instruccions del Leblansky!

    ResponElimina
  7. Associo galeres a un arròs que a casa en deien "mallorquí" ( no sé perquè). Però a casa les galeres només servien per donar gust i després es llençaven.De fet, com diu algú, les galeres abans casi que es regalaven.

    ResponElimina
  8. Veig que alguns comentaristes fan servir les galeres només com a ingredient. Ai, ai, ai!. M'uneixo a la teva reivindicació de les galeres singularitzades.
    A les meves peixateries es mouen darrerament entre els 12 i 13 euros.
    Per als profans,recordo que quan estan més plenes -i ovades- és, més o menys, a gener i febrer, després són únicaments aptes per a donar gust.
    I, per acabar, reivindico les galeres fregides i sucar el pa amb l'oli resultant. Suposo que aquesta reivindicació no és apta per als qui fan dieta, però ja s'ho faran.

    ResponElimina
  9. Ernesto, la galera sempre ha estat la germana pobra del marisc. Però per als mariners és un dels més preciats productes de la mar.

    ResponElimina
  10. Girbén, bona recomanació la d'aquest bloc de la peixatera. I del que dius dels romans, jo estic convençut que és així.

    ResponElimina
  11. Carme, a mi les taques de la cua, junt amb la petita línia violeta que sels hi fa, em semblen al mar de divertides.
    I sí, sempre és millor xuclar-la que pelar-la (la galera, vull dir)

    ResponElimina
  12. Benvingut Òscar.
    Aviat caurà un altre post amb algun arrosset de diumenge :)

    ResponElimina
  13. Galderic, les galeres és millor menjar-les ara, que és quan estan plenes o ovades, que se'n diu. Podriem fer-ne quan ens trobem cap al maig, però estarien molt buides.

    ResponElimina
  14. Matilde, ja em sembla sentir els bom-bom que marquen el ritme dels remers, haw, haw!

    ResponElimina
  15. Llum, et dic el mateix que en Galderich: les galeres s'han de menjar ara. En altres èpoques, tenen poca consistència i només serveixen per donar bon gust... que ja és molt!

    ResponElimina
  16. Pere, veig que ets un expert, si senyor!
    I això dels 13 euros és un pelet car, però com ara és època, suposo que se'n aprofiten.

    ResponElimina
  17. Amb les galeres passa una mica el mateix que amb els musclos, la gent quant vol fer el mec, sempre parlen d'ostres, però, on es posi una bona cassola de musclos no n'hi a ostres que valguin.

    ResponElimina
  18. Musclos, galeres, de vegades és en el proletariat on es troba més la consistència.

    ResponElimina
  19. Carles, estic plenament d'acord amb tu. A mi, amb llimona, si us plau, haw, haw!

    ResponElimina
  20. Bamboo, a més a més de consciència de classe, veig que tens consistència de classe, haw, haw, haw! (ho sento, és un acudit penós, però no m'he pogut resistir)

    ResponElimina
  21. Doncs em sento afalagada amb el comentari.
    La meva consistència és flexible peró dura a l'hora.
    Existeix cap dubte ?

    ResponElimina