9 de febrer del 2010

QÜESTIÓ DE NOMS

Al poble d’en Carles Hernando van a fer un museu dedicat a... bé, no tinc clar com li han de dir.
El més antic denominador d’aquest art que consisteix en dibuixar amb llapis, pinzell, ploma o similars sobre un paper, dividint l’espai en figures geomètriques rectangulars, i seguint un guió més o menys preestablert, dic que el més antic denominador d’aquest art és el d’historieta, però actualment gairebé no el fa servir ningú.
Em sembla que fou Javier Coma qui, en un intent de promocionar el material nord-americà front a l’europeu –i especialment front al franco-belga, amb el que no comulgava gens ni mica- va introduir el vocable còmic, terme que als Estats Units és l’habitual. I aquest és el que ara mateix triomfa i es fa servir a tot arreu de l’estat.
Personalment no m’agrada gens per diversos motius, principalment perquè còmic és sinònim d’humorístic, divertit o risible, i això poc té a veure amb obres com el Maus d’Art Spiegelman o el Corto d’en Hugo Prat, per citar dos exemples. Els francesos distingeixen molt bé entre el que ells denominen bande dessinée –o abreujadament bédé-, que fa referència al material europeu, i els còmics, que és el que ve d’Amèrica del Nord. Els italians, per la seua part, utilitzen el bonic i evocador nom de fumetti.
Amb tant de pedigrí com el francès bédé o l’italià fumetti hi ha el vocable tebeo, que va anar més enllà de la publicació a la qual denominava per esdevenir referent de totes. El problema d’aquesta paraula és que sovint es fa servir per referir-se a publicacions especialitzades, més que a una obra en concret.
Àlbum és una altra opció, però queda també massa limitada, doncs al contrari que tebeo, fa referència a una obra concreta i editada en un format específic. I el mateix succeeix amb novel·la gràfica.
Cal un proposta de denominació específica, i a mi m’agrada la de tebeo quan parlo de revistes, àlbums i novel·les gràfiques, ja que al menys té el seu origen en aquest art. I proposo vinyeta o vinyetes per denominar allò que fan els que publiquen en els tebeos.
És una proposta, i m’agradaria escoltar-ne moltes més.

25 comentaris:

  1. ¿Però tu diries que Manara, Pratt o Crumb fan tebeos? Em sembla difícil encasellar Maus i Mortadel·lo sota el mateix nom. Crec que per al producte final del dibuixant, vinyetaire o ninotaire s'imposen distincions lèxiques.

    ResponElimina
  2. Senyoreta, en Leb em copia!!!!

    I, seriosament, jo empro tant ‘còmic’ com ‘tebeo’, crec que l’ús freqüent ha llimat les connotacions que tu hi trobes.

    ResponElimina
  3. La meva mare en diu "patufets", que també té el seu pedigrí nostrat.

    ResponElimina
  4. m'està bé tebeo (pronunciïs "tabeiu", com les iaies d'abans), de la mateixa manera que tu ets unes vambes :) Però tens raó, la connotació infantil i humorística és massa potent. Quan era petita em deien: "té, mira't aquest llibre que està "ple de sants", i això tan valia per les fotografies com per les il·lustracions "serioses". Ja ho sé que no et serveix per res, però és que ho has dit tot tu :)

    ResponElimina
  5. Leblansky,
    L'Allau té raó, has copiat! Pobre Javier Coma, heu anat a sac amb ell! Molt lleig o molt telepàtic!
    Per una altra banda tu deus ser de la secta del Joan Navarro... pel que veig amb el tema de Vinyetes, nom que rep el seu bloc!

    ResponElimina
  6. Jo des de ben petit sempre he dit i diré historietes.

    ResponElimina
  7. De petit, cada setmana queia un Pumby i un TBO -els cavallforts i els infantils arribaven per correu-, i els Tintins eren cosa dels sants i dels cumples.
    Sempre ha sigut un denominació difícil fins pels mateixos autors, incòmoda per plena de sentits restrictius o diminutius: còmic, historieta, patufet... També, si mirem l'origen de novel·la, té molt de parcial.
    A mi m'agrada el tebeo, el TBO.

    ResponElimina
  8. Ah! els bascos van fer una parodia underground del TBO i el van transformar en TMEO que ja fa 20 anys que s'edita amb personatges "destroyers" com Herminio Bolaextra i portades que no tenen desperdici.

    ResponElimina
  9. Soc de la fornada de llegir els setmanals, Tio-Vivos, Pulgarcitos, DDTs, TBOs i per a ser nena em queia Azucena de pas.
    Tots eren tebeos i els demanava aixi com diu la cançoneta.
    Era un premi que m'agradava primer mirar-los i recreiar-me, despres llegir-los en tot detall per a guardar-los i fer rescat d'ells en moments avorrits.

    ResponElimina
  10. Puigmalet, la denominació "còmic" la trobo poc vàlida per denominar les obres que cites, en tot cas la única qu és mereix aquest qualificatiu és el Mortadelo. Trobo molt poc de còmic en les altres que comentes, però si es tracta de trobar un nom genèric, indiscutiblement em quedo amb el de tebeo. La teua idea de utilitzar diferents noms per un mateix tipus de llenguatge artístic no la veig clara. Faig un paral·lelisme amb el cinema: les pel·lis de la sèrie Torrente, per diferents que siguin de les èpiques de Kurosawa, són també cine; millor o pitjor, però cine.
    Així i tot, entenc que la paraula "tebeo" té una forta càrrega peiorativa, fruit del despreci secular a aquest tipus d'expressió cultural.

    ResponElimina
  11. Allau, veient l'hora d'entrada del teu post, reconec que has estat el primer.
    Però senyo, jo li juro que a mi l'Allau no m'ha dit res!

    ResponElimina
  12. I Allau, ara seriosament, a mi "còmic" em costa molt de dir. Fins i tot un dia se'm va acudir pensar que en Coma el va triar perquè era una adjetivització del seu nom (estic malalt!)

    ResponElimina
  13. SM, reconec que això de "patufets" encara té més arrels, però el problema potser està en que la majoria -incloent-me jo- no hem arribat a llegir mai el Patufet, i en tot cas tan sols l'hem vist al mercat de Sant Antoni com una relíquia de col·leccionista.

    ResponElimina
  14. És veritat, Clídice, ja no me'n recordava, a Xàbia es deia tebeio (per allò del valencià)

    ResponElimina
  15. Galderich, en Joan Navarro va ser l'impulsor de la línia clara, via Cairo. I als anys 80 tenia un fanzine preciós que es deia Viñetas; d'aquí el nom del seu bloc. En Ramón de España el designa en conya com "el afrancesado", i en part té raó, però només en part, que aquest home en sap moltíssim de tebeos hispanos.

    ResponElimina
  16. Carles, cada u que li digui com vulgui. Però crec que en el cas d'"historietes", el diminutiu pretén ser peioratiu, com aquell anunci de "donde hay un tebeo, habrà un libro".

    ResponElimina
  17. Girbén, ara mateix ploro a mars d'emoció en llegir el teu comentari: el meu heroi d'infantesa era Pumby, i esperava impacient el diumenge per que em donessin els diners per anar a comprar-lo.

    ResponElimina
  18. Carme, doncs tenies molta sort de poder llegir cada setmana tota aquesta pila de tebeos. Jo en aquest aspecte també era un afortunat, ja que durant una temporada un tiet meu va muntar un quiosc, i per poder llegir tebeos em colava allà amb l'excusa d'ajudar-lo.

    ResponElimina
  19. Ep. . .no m'he expressat correctament!
    La pila de tebeos la feia al conservar-los, queia un cada setmana quan hi havia possibilitat i no era sempre.
    La pluralitat era en els noms, no en la quantitat d' adquisició.
    Soc filla de treballadors proletaris, lectora de tebeos, i orgullosa a la fi de ser-ho!

    ResponElimina
  20. Leb, jo ja fa dies que volia escriure alguna cosa sobre Pumby, que era un dels meus favorits. Però com era un gat valencià, potser et pertoca a tu.

    (i molt bona l'etimologia de "còmic")

    ResponElimina
  21. M'acabo d'adonar que tens un comptador de visitants a partir del 26 de novembre de 2010 i que ja portes 5.216 visites. Això és un flashforward blocaire en tota regla!

    ResponElimina
  22. Allau, comença tu amb el Pumby, que jo et segueixo. És que ara que t'he descobert, me'n vaig a llegir el teu article sobre "Los malos" que he trobat en el Cairo especial Hergé ;)

    ResponElimina
  23. Puigmalet, com soc més burro que fet per encàrrec, no sé exactament que deu voler dir això del flashforward, per`deu ser bo :)

    ResponElimina
  24. Leb, pren-t'ho amb calma, que gairebé t'has cruspit les meves obres completes.

    ResponElimina
  25. Jo aposto per un altre nom i serà aquest el que faré servir a parrtir d'ara: ESTÀTICA SEQÜENCIAL. A que és xulo?!

    ResponElimina