16 de novembre del 2009

BO, BARAT I VALENCIÀ


Mira que en fa d’anys que visc a Catalunya i, fins fa un parell d’estius, no trobava a Barcelona un lloc on es pogués menjar un arròs com a mi m'agrada. Sí, ja sé que és exagerat el que he dit, però és que de paelles caldoses i blanques, d’arrossos a banda sense peix al costat, de marineres amb ceba i d'arrossos al forn que per tallar-los necessites una destral, n’estic fins més amunt de la coroneta.
Però el destí, en forma de casualitat, em va acompanyar aquell dia que havia sortit a fer un volt per la ciutat amb els meus amics Laura i Ricard, i ens va portar a tots tres al número 76 del carrer Tallers, on escrit amb guix sobre un expositor de fusta es proposaven alguns plats, tots ells força econòmics, entre els quals ràpidament vaig llegir “arròs al forn”. I com que es feia tard i teníem gana, vam entrar, pensant jo que em passaria com sempre, i que em servirien ves a saber quina cosa fent-la passar pel que no era.
Doncs no! L’arròs al forn estava boníssim i fet com cal, i també l’esgarraet que vam menjar de primer. Quin era el secret? Doncs que els amos son valencians –de Catadau, em sembla- i a la cuina exerceixen com a tals: l’Eva i l’Hèctor, dos germans la mar de simpàtics, i la seua mare, que a més de supervisar la cuina s’encarreguen de servir les taules, proposant les novetats del dia junt amb els habituals arrossos.
He tornat molts cops al valencià -jo li dic així, ja que quasi mai no recordo el nom real, Tallers 76-, sempre amb amics, i sempre tothom hem quedat la mar de satisfets. La setmana passada, sense anar més lluny, vaig anar amb la Carme, i dono fe que tot segueix tan bo com de costum. En acabar, vam pagar els 11 euros que ens va costar el menú de dos plats i beguda inclosa, i vam marxar la mar de feliços amb la panxa contenta pel plat d’arròs al forn groc i brillant que ens havíem menjat.

14 comentaris:

  1. Prenc nota, que un bon arrós és com el Sant Grial. Sospito que l'arrós al forn de la foto, que té una pinta fabulosa, no deu ser d'aquest restaurant.

    ResponElimina
  2. No m'he acabat d'entendre mai amb els suposats "arrossos valencians", aniré aquí on dius i miraré de fer-hi les paus. Gràcies :)

    ResponElimina
  3. Puc testificar que aquests arrossos són sensacionals... i una cosa millor, et deixen repetir!
    Brutal, una molt bona recomanació que esperem que no surti d'aquí sinó ja no hi podrem anar!

    ResponElimina
  4. Cada valencià proposa un arròs diferent com el verdader i genuí!
    Estic disposada a tastar-los tots i no fer escarfalls a cap.
    Els de Tallers 76, són fabulosos, val la pena anar sovint i si és amb bona companyia encara millor!
    De banda de l'arròs, reivindico que els valencians sàpiguen o aprenguin a fer Aigua de València, que per cert també duu una mica de ginebra.

    ResponElimina
  5. Allau, la fot l'he agafada d'internet, però l'arròs al forn del Tallers 76 no té res a envejar-li, i hi són tots els ingredients: cigrons, botifarra, patata, costelleta de porc, tomaca.. i arròs, és clar.

    ResponElimina
  6. Clidice, quan vagis, em permeto aconsellar-te que demanis de postres el tiramisú, que no té res de valencià, però el fan boníssim.

    ResponElimina
  7. Hehe, tens raó, Galderich, i a més, igual s'animen i pugen els preus, glups.

    ResponElimina
  8. Carme J, l'aigua de valència té molt poc de valenciana, però reconec que a mi també m'agrada. No tinc ni idea de fer-la, però amb molt de gust n'aprendré i l'afegiré al curt llistat de coctels que més o menys m'atreveixo a fer (un dia us en parlo...)

    ResponElimina
  9. Siiii,siiii,coctels, "garrofons",el que calgui!!!

    Sense o poc alcohol, Glups !

    ResponElimina
  10. Allau, diria que si, però ara no me'n recordo... On el garrofó es posa segur és a la paella, però en totes aquestes coses, cadascú fa la seua pròpia versió.

    ResponElimina
  11. Ei, Carme J, ens hem creuat els missages... Qualsevol cosa potser bona excepte el coctel de "garrafó", haw, haw! (perdó per la'cudit dolent)

    ResponElimina
  12. A Londres no en trobo d'aquests...
    tot i que tampoc és tant terrible com diuen alguns...!

    ResponElimina
  13. Anònim/Albert, ja has pensat que potser seria un bon negoci posar un restaurant valencià a Londres, servint paella i demès? (tot i que, com sol passar, el cuiner sigui sudamericà i l'ajundat filipí)

    ResponElimina