10 CONSELLS PER FER FRONT A UNA INVASIÓ ALIENÍGENA
El dia menys pensat, ens envaeixen els extraterrestres, així és que cal estar preparat pel que pugui passar. Els següents consells estan ordenats de molt aconsellables a perdut per perdut...
1. Tranquil·litat. No cal posar-se nerviós per una simple invasió. El millor és quedar-se a casa veient una telecomèdia o escoltant música relaxant. Si cal sortir al carrer, convé utilitzar ulleres de sol i no mirar directament als raigs que llencen les naus alienígenes.
2. Immobilitat. Quan ens els trobem davant nostre, sobretot no ens hem de bellugar ni un mil·límetre: quiets com una pedra! I si ens agafa picor o ganes d’esternudar, mussitarem melòdicament la paraula OM.
3. Silenci. No digueu res, ni la més mínima exclamació. Si ens interroguen, fem veure que responem, però sense que s’entengui el que estem dient.
4. Educació. Si us plau, senyor/a alienígena, passi vostè primer. Que vegin que som educats.
5. Salutació. Probablement els extraterrestres invasors utilitzaran un llenguatge absolutament desconegut per a nosaltres. Aleshores, si volem comunicar-nos amb ells, ho intentarem amb la salutació trekkie o amb la musiqueta d’Encontres a la tercera fase. Tot és qüestió d’anar provant.
6. Comiat. Cal fer testament. Al notari li direm que ja li pagarem el mes que ve.
7. Simpatia. Feu-vos els simpàtics. Conteu uns quants acudits, canviant Lepe per Venus. Canteu una cançó, evitant als cantautors: provarem amb una de Peret o de Los Chunguitos, i si funciona, continuarem amb La Conga i intentarem que ens segueixin.
8. Xuleria. Poseu-vos xulos: ells han arribat després.
9. Negoci. La solució fenícia: cal aprofitar que és el primer cop que venen a la Terra, i que segur que voldran emportar-se algun souvenir, per vendre’ls el que sigui; tot s’hi val excepte els meteorits.
10. Empatia. Com a últim recurs, podem anar a una botiga de disfresses i comprar un vestit de marcià. O bé posar-nos un pijama verd i enganxar-nos al cap amb cinta adhesiva una ràdio portàtil (per allò de l’antena) i una trompeta a cada orella, i calçar-nos els peus d’ànec com si anéssim a fer submarinisme. Si els amics i coneguts se’n riuen, no feu cas: ja te’n riuràs d’ells quan els raigs làser els fregeixin mentre tu li fas la cort a un/a alienígena de bonics ulls polièdrics.
El dia menys pensat, ens envaeixen els extraterrestres, així és que cal estar preparat pel que pugui passar. Els següents consells estan ordenats de molt aconsellables a perdut per perdut...
1. Tranquil·litat. No cal posar-se nerviós per una simple invasió. El millor és quedar-se a casa veient una telecomèdia o escoltant música relaxant. Si cal sortir al carrer, convé utilitzar ulleres de sol i no mirar directament als raigs que llencen les naus alienígenes.
2. Immobilitat. Quan ens els trobem davant nostre, sobretot no ens hem de bellugar ni un mil·límetre: quiets com una pedra! I si ens agafa picor o ganes d’esternudar, mussitarem melòdicament la paraula OM.
3. Silenci. No digueu res, ni la més mínima exclamació. Si ens interroguen, fem veure que responem, però sense que s’entengui el que estem dient.
4. Educació. Si us plau, senyor/a alienígena, passi vostè primer. Que vegin que som educats.
5. Salutació. Probablement els extraterrestres invasors utilitzaran un llenguatge absolutament desconegut per a nosaltres. Aleshores, si volem comunicar-nos amb ells, ho intentarem amb la salutació trekkie o amb la musiqueta d’Encontres a la tercera fase. Tot és qüestió d’anar provant.
6. Comiat. Cal fer testament. Al notari li direm que ja li pagarem el mes que ve.
7. Simpatia. Feu-vos els simpàtics. Conteu uns quants acudits, canviant Lepe per Venus. Canteu una cançó, evitant als cantautors: provarem amb una de Peret o de Los Chunguitos, i si funciona, continuarem amb La Conga i intentarem que ens segueixin.
8. Xuleria. Poseu-vos xulos: ells han arribat després.
9. Negoci. La solució fenícia: cal aprofitar que és el primer cop que venen a la Terra, i que segur que voldran emportar-se algun souvenir, per vendre’ls el que sigui; tot s’hi val excepte els meteorits.
10. Empatia. Com a últim recurs, podem anar a una botiga de disfresses i comprar un vestit de marcià. O bé posar-nos un pijama verd i enganxar-nos al cap amb cinta adhesiva una ràdio portàtil (per allò de l’antena) i una trompeta a cada orella, i calçar-nos els peus d’ànec com si anéssim a fer submarinisme. Si els amics i coneguts se’n riuen, no feu cas: ja te’n riuràs d’ells quan els raigs làser els fregeixin mentre tu li fas la cort a un/a alienígena de bonics ulls polièdrics.
[Aquest text està íntegrament plagiat de la contraportada del número 5 de l’històric magazine Dinamo, i els autors són un tal Leblansky i un tal Macip]
Uii, d'entrada la foto em semblava un post de noticies verdes del jardí!
ResponEliminaAl seguir llegint em figurava la similitud amb el comportament que s'ha d'adoptar davant la també invasió dels cossos (de seguretat) que vetllen per tots, repartint multes "grogues".
A partir del punt 5 ja no he pogut deixar de riure.
Ah! acceptarien alguna veïna q compartim com a souvenir, encara que sigui el més semblat a un meteorit? Brrrrr
La fot està molt ben aconseguida.És nota que són un alienígenes del teu jardí, o al menys les hi vieg una retirada. Ara m'he posat a llegir el nº5 de Dinamo, que el guardo amb molta cura, junt amb el retallable.
ResponEliminaGluuuubs, és un plagi ?!?!?!.
ResponEliminaLladre, + q lladre ! Però que bo!
1.Tranquil·litat, 2.Immobilitat, 3... Estic memoritzant aquest decàleg imprescindible.
ResponEliminaAra que hi penso: no és possible que ZOMBI, guia de supervivencia, de Max Brooks, sigui un plagi descarat de la vostra Dinamo?
òndia! no sabia que els ET's siguin cols de Brussel·les! amb tant de sofre les flatulències poden ser terribles, i no veig res en el teu decàleg de mascaretes antigàs, ni de ruixar-los amb un aerosol derivat de l'aerored o de fonoll! ara pateixo tu! :D
ResponEliminaLeb, només esmenaria un punt: és sabut que als alienígenes cal parlar-los sempre en castellà.
ResponEliminaLeblanky,
ResponEliminaNo eres tu el que feia tot un espectacle amb un ratpenat...?
En fi, donar consells és fàcil!
Em dispooso a aprendre'm el decàleg de memòria. Serà molt útil. El punt númerp 9 (Negoci) crec que se'l sap tothom des de fa anys.
ResponEliminaL'Ernesto se m'ha avançat. Davant una invasió alienígena, jo recomano llegir l'especial Invasió del Dinamo. I si no funciona us tornem els diners.
ResponEliminaSegons l'Stephen Hawking es tenen que evitar els contactes perque els aliens vindran en plan cristobal colom i nosaltres farem d'indigenes. A més, amb la que esta caient, retallades de sou i pujades d'impostos prefereixo ja que m'envaeeixin i s'emportin quan abans. De fet m'he fet testimoni de Jehova i penso que el fi esta aprop. Per cert, llegiu dinamo, el millor fanzine que ha existit. acsiv bulgroz!
ResponEliminaJo voto per la solució fenícia: Qui saps si podrien estar interessats en emportar-se'n algunes tones de desfetes radioactives...tot és provar-ho!
ResponElimina11. Portar al damunt una gramola amb aquesta cançó de Slim Whitman
ResponEliminaòndia Brian! no t'ofenguis però això ja és frikisme professional! tota la meva admiració! :P
ResponEliminaHahahaha. Trobo que la xuleria no s'adiu amb la resta de consells. Hi ha un cert embolic en això. Pel que fa a la música, per què presuposem un gust una mica "aquillat" als pobres extraterrestres? Home, més respecte!
ResponEliminaSi són més llestos que nosaltres, el tema negoci es pot girar en contra nostra. Encara es sentirien ofesos i seria pitjor!
ResponEliminaCarme, això de la veina-meteorit no m'ho esperava de tu, haw, haw! Però jo també estic d'acord: a veure si l'abdueixen i la retornen més humanitzada... encara que no tinc clar si els alienígenes poden humanitzar... ui, quin embolic m'estic fent!
ResponEliminaErnesto, fas bé conservant el Dinamo. En el futur, serà un objecte molt valuós!
ResponEliminaCarme, que més que plagi és autoplagi!
ResponEliminaGirbén, al menys el que és segur és que Dinamo hi era molt abans: el número on va sortir aquest article es va publicar l'any 1996.
ResponEliminaClídice ja m'imagino a tu perseguida pels extraterrestres aquesta mentre intentes defensar-te llençant-los aerored, haw, haw!
ResponEliminaAllau, ja posats jo afegiria: i amb els verbs sempre en infinitiu.
ResponEliminaGalderich, ja veig que tu ets com l'elefant, que mai no oblida. Doncs bé, has de saber que jo tampoc oblido l'episodi de l'home invisible!
ResponEliminaLluís, aquest decàleg pot arribar a salvar a la humanitat sencera en cas d'invasió. Però el que passa és que, en el fons, jo em moro de ganes per un contacte alienígena!
ResponEliminaSM, la teua frase final és pura ideologia dinàmica, haw, haw! Una abraçada amb estètica, filosofia i autobahn!
ResponEliminaAris, has fet un dels comentaris més lúcids que he vist mai. I al final, m'has fet caure la llagrimeta i tot. Una abraçada dinàmica, de freak a freak. Acsiv Bulgroz!
ResponEliminaCarme de la maleta, no sé jo si colaria el que proposes, que són alienígenes, però no tontos ;)
ResponEliminaBrian, ara m'has fet caure la llagrimeta, snif! Una abraçada, germà freak!
ResponEliminaAnna Maria, benvinguda al bloc! És un plaer tenir de seguidora a una negrota com tu!
ResponEliminaI responc al teu comentari: això dels cantautors venia perquè ara imagina't que ens posem a cantar-los al Raimon amb allò de "Diguem no, nosaltres no som d'eixe món". Igual la liavem, haw, haw!
Albert, no vull ni imaginar-me el que dius: ja en tenim prou amb les multinacionals, ara només faltaria tenir als extraterrestres amb la mateixa cançó, glups!
ResponElimina