17 de maig de 2010

A LA MANERA DEL LECTOR


Un bon amic em recomanà el llibret Tot és fel d’Oaxaca (Ran, Màlaga, 2001), obra primerenca dels bessons Lulú i Jonàs Sil. Més enllà de tractar-se d’un text molt breu i que m’ha deixat amb ganes de més, no li he sabut trobar cap altre defecte i sí gran part de les virtuts que, dissortadament, escassegen en la literatura catalana actual.
La història que narra és en si, senzilla, anecdòtica, quotidiana i molt barcelonina, com una còpia del primer Monzó, però molt millor pel que fa a creativitat i enginy. El fet que tota l’acció principal tingui lloc a un indret tan carrincló i costumista com són les granges del carrer de Petritxol no afecta gens ni mica a la trama densa i plena de sorpreses que han creat els bessons Sil. I la introducció totalment justificada d’uns apunts de sexe i violència, lluny de les habituals maniobres comercials, es demostra una necessitat interna del relat. Quan, prop del desenllaç, apareix una subtrama policíaca que queda perfectament resolta a la penúltima pàgina, s’evidencia definitivament la genialitat dels autors.
Un detall que crida l’atenció és que en el text només se cita un parell de vegades la població de Cassà de la Selva. Com que la seva aparició és palesament arbitrària, tinc la sospita que aquest podria ser el motiu pel qual l’ajuntament d’aquesta vila surera i gironina no ha volgut sufragar les despeses de l’edició, encara que em consta que als autors els hauria vingut bé un recolzament econòmic.
Resulta incomprensible que cap editorial amb cara i ulls no s’hagi pogut interessar per un text tan brillant, amb tot de construccions sintàctiques arriscades, recursos poètics brillants i d’altres figures d’estil que són d’agrair per la seua elegància.
Si a tot això hi afegim una edició correcta i un preu molt assequible, acabes convençut de les bones intencions d’aquesta editorial novella; es diria que el seu sol propòsit és el de mimar els pocs lectors que encara queden per aquestes terres.
En resum: un gran llibre, fruit d’una curosa autoedició i d’una lucidesa artística envejable, que em fa riure de plaer, haw, haw, haw!

25 comentaris:

  1. Ai, serà l'astènia, però pa mi que estic patint un déjà vu! Huas huas huas!

    ResponElimina
  2. un ús respectuós de la llicència creative avalanche commons

    ResponElimina
  3. De què em sona aquesta història? On l'havia vista?

    ResponElimina
  4. Realment, amb els dos exemples que poses, fa una mica iuiu...

    ResponElimina
  5. per cert, que és el "Fel d'Oaxaca"... ja que davant del teu text no penso llegir el llibre... com a mínim la satisfer la meva curiositat i saber el pq del títol!!!!!

    ResponElimina
  6. Si fel sempre ha sigut sinònim d'amargantor, no m'estranya ara el teu disgust.
    De llarg, Leb, és més plaent l'all (nosaltres t'iniciarem al seus plaers).

    ResponElimina
  7. Sort que el llibre és "xicotet". On està la fel d'Oaxaca? :)

    ResponElimina
  8. Matilde, no sé ben bé què vols dir amb això. Serà l'astènia, serà...

    ResponElimina
  9. Puigmalet, pel que recordo, l'Allau i jo tenim opinions diametralment oposades pel que fa a aquesta petita gran obra de la literatura catalana.

    ResponElimina
  10. Lluís, pot ser l'has llegida i no te'n recordes? D'això se'n diu amnèsia selectiva, i l'onlce Segimon segur que descobriria l'origen. M'estranya, però, ja que una obra d'aquesta qualitat segur que la tindries present. Potser ja és hora de reivindicar l'obra dels autors marginats per les grans editorials.

    ResponElimina
  11. Rita, benvinguda al bloc!
    I perdona, però no t'acabo d'entendre: a quins exemples et refereixes? I què és el que et fa iuiu?

    ResponElimina
  12. Galderich, la teua és la millor apreciació d'una obra com la dels germans Sil. I jo encara afegiria fartons.

    ResponElimina
  13. Criticartt, no entenc com, després de la meua crítica, no et ve de gust llegir el llibre. Diria que és uan de les obres mestres de la literatura catalana actual. I el perquè del títol s'explica al final del llibre, i si te l'expliqués, perdria gran part del seu encant.

    ResponElimina
  14. Clídice, com que soc curtet, m'ha costat una estona entendre això d'Assolitària, molt bo!
    I com a la Matilde, et dic que no sé ben bé de què em parles. Per desgràcia, una obra mestra com aquest llibre no ha sortit comentat a cap mitjà de comunicació, que jo recordi.

    ResponElimina
  15. Girbén, no he entés massa bé què vols dir amb el teu comentari. Però si em sento feliç de tenir aquesta novel·la a les meues prestatgeries!

    ResponElimina
  16. Ernesto, doncs com que em va semblar tan bo, jo hauria preferit que fos més llarg. I no et puc explicar res del títol, que aleshores t'estaria desvetllant part de la gràcia de l'obra. Compra-te-la, no te'n penediras.

    ResponElimina
  17. Ha, ha, Leb, ho veus com no era tan difícil superar la sequera creativa? Vas per bon camí ;p

    ResponElimina
  18. Etiqueta: PLAGIS
    Bloc en crisi creativa, llibres fantasmes... . .Em perdo i llegint els altres comentaris, no em trobo.. . .N'hi ha gat tancat? (valgui la vil traducció)

    ResponElimina
  19. Carme J, les coses sovint no són el que semblen... però poden acabar sent-ho. Ai, quin embolic que m'estic fent, em sembla que me'n vaig a deixar sortir al gat i després torno :)

    ResponElimina
  20. Ves per on que la meva "manera del lector" no ha optat per aquest camí. M'ha fet gràcia trobar-me un exercici com el que jo mateix he enllestit fa uns dies.

    Anirà a concurs aquest? Si és així, espero que tingui més ressó que Fel d'Oaxaca als mitjans ;-).

    I si ha de semblar que aquest comentari dóna masses pistes sobre d'on ha sortit aquesta entrada, llibertat total per esborrar-lo. Salut!

    ResponElimina
  21. Arcangelo, benvingut al bloc. Em despista una mica el que dius, sobretot quan em dius d'esborrar el comentari, no veig perquè ho haria de fer.
    I aprofito: m'ha impressionat la teua biografia, que a diferència de la majoria, en lloc d'amagar, revel·la. Arcangelo, ens llegim!

    ResponElimina