De genolls tothom: LosTigres del Norte s’ajunten amb Ry Cooder i The Chieftains per interpretar la Canción Mixteca, un clàssic amb rerafons històric. Penjo el vídeo del youtubero tigre5solitario, que sona molt millor que l’oficial, carregat a més de tant de colorico que acaba molestant.
Els primers 50 segons són un apunt històric per emmarcar millor la cançó, però que tothom segueixi de genolls fins que acabi el vídeo.
Els primers 50 segons són un apunt històric per emmarcar millor la cançó, però que tothom segueixi de genolls fins que acabi el vídeo.
La música m'ha agradat molt. . . . . si, si Galderich a mi si!!
ResponEliminaDe les imatges em quedo amb San Patrici,l' alambrada i els mitjons dels que desfilen.
I que pràctica ha de ser la flauteta irlandesa per anar pel món; res a veure amb els trailers que alguns necessiten!
ResponEliminaTot un clàssic com bé dius.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaAy diosito, me has matao con tus merries. Hoy me tienes comiendo en tu manita, Leblansky de mi corasson! Tremenda mixtura mixteca, solo me faltan unas chelas, Guiness, of course. Manda guei, comencem bé aquest divendres. Gràcies per penjar-ho! I bon finde!
ResponEliminaNo coneixia la història del herois irlandesos...m'he fet viatjar a una curta estada que vaig fer fa anys a Tijuana, i m'ha portat molt bons records! Gràcies Leb i bon cap de setmana!
ResponEliminaM'has fet començar molt bé el dia. M'ha agradat molt, la música i el video.
ResponEliminaLa setència em sembla que s'ajusta perfectament:
ResponEliminaSometimes it is only in the music that the timeless nature of this stories can be completly understood
De vegades només és en la música que el caràcter intemporal d'aquestes històries pot ser completament entesa.
(i el Google "translate" cada dia va millor)
ai mareta! quines coses! ;P
ResponEliminaHola, Leblansky. Com a lector silenciós i amant del teu blog, t'he deixat un premi al meu. Si vols seguir la cadena, allí tens les normes. I si no, doncs rien, et continuaré llegint en silenci!
ResponEliminaHo sento, m'has tocat la fibra. Mèxic i els The Chieftains... què puc dir! M'agraden aquestes barreges... i aquestes històries!
ResponEliminaBoníssim!
ResponElimina