Aprofitant que els Stereo Total acaben de treure nou disc –Baby Oh!- exuberant i políticament incorrecte com sempre, em ve de gust escoltar el seu homenatge tragicòmic a Patty Hearst. Té un punt amargant, com tot allò que el temps ha anat descolorint.
28 de maig del 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Pobre niña rica!
ResponEliminaLa cançoneta... donçs això, una cançoneta + i prou prescindible. . .ehem!
Bé, sembla que no tinc símptomes de patir Síndrome d'Estocolm, encara!
Galderich, espero amb impaciència el teu comentari!
Bon cap de setmana a tothom!
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaEm consta que l'ínclit Paco Camps té tres fills -desconec de quin gènere-...
ResponEliminaAra imagino que un d'ells és nena i que li van posar Patrícia (no seria rar, que ço fa molt règio); i que, aquesta Patrícia Camps, s'entrega en cos i ànima als maulets...
Osti quina versió del tema no en podrien fer els Obrint Pas!
La foto de la Patty amb l'ametrelladora i el símbol d'alliberació es brutal, sembla un capítol de Lost
ResponEliminaM'agrada la foto de la Patty Hearts amb metralleta. Com diu en Girbén si fos la Patty Camps seria impagable, tot un símbol dels maulets.
ResponEliminaEl video-clip està molt bé, sembla un noticiari.
Per a mi és un mite.
ResponEliminaQuan vaig estar al Hearst Castle a Califòrnia vaig entendre perquè una noia com ella de casa (de mansió) bona era seduida per la retòrica de la metralleta en contra del capitalisme.
La música, en la línia del bloc i les recomanacions dels divendres.
FREE TANYA!!!!!!!!!
ResponEliminaTinc una samarreta amb la foto parodiada!!!mireu si m'amagrada a mi també...hi ha un parell de documentals que parlen del Exercit Simbionista de Lliberació Guerrilla the taking of P.H i un altre que no se com es diun : American Underground?
Carme, és una cançoneta sense pretensions, i per això, no és gens prescindible. La pretenciositat és el que fet enfonsar-se a molts músics (i a molta gent de tot tipus i oficis)
ResponEliminaGirbén, la Patty Camps com te la imagines vestida?
ResponEliminaAristòfeles, el que dius em fa pensar que hem acabat invertint els termes: ara no és la ficció la que imita a la realitat, sinó la realitat la que s'assembla a la ficció.
ResponEliminaErnesto, la Patty amb metralleta és una icona referencial d'una època.
ResponEliminaGalderich, celebro que t'agradi tant la meua secció musical. Perquè quan dius que la música està en la línia habitual, et vull recordar que el primer merrie melodies que vaig penjar anava dedicat també als Stereo Total, i tu vas enviar un comentari on afirmaves que t'agradava molt. En fi, que por la boca muere el pez, haw, haw!
ResponEliminaRobert, benvingut al bloc!
ResponEliminaDiu molt de tu el fet que tinguis una samarreta amb la Patty, francament ho trobo genial. Suposo que a més, no deu ser de l'època, que si és així ja seria total!
Free Tanya!