BLOGUEJAT I SENSE PRESSES

Queda expressament prohibida la reproducció total o parcial d’aquest post, tant del text com de la imatge, sense l’autorització expressa de l’autor. La llei estableix penes de presó i multes a qui reprodueixi, plagiï , interpreti, transcrigui o transformi textos o imatges sense la preceptiva autorització.

Fa dies que estic bloquejat, com en un desert, com si tingués un tel als ulls; així que per sortir del pas em poso a citar als clàssics, sense presses.
Començo per Oscar Wilde. La xarxa n'està farcida, de cites en general i de Wilde en particular, no pretenc per tant inventar la sopa d'all. Més difícil, però, es trobar-les en el seu context. Això es el que he intentat: seleccionar-ne unes quantes donant una mínima referència del context original.

"Cada dia em costa més llegir el diari, les discussions amb els tertulians són més dispars i em trobo que la premsa només parla de prohibicions i amenaces . Em plantejo no llegir el diari ni mirar les notícies. Malgrat digui això sempre acabo llegint diversos diaris al dia"

(La importància de dir-se Ernest, cap. II)

"Darrerament em sento en un "no time, no space". Busco i no em trobo, no toco ni quarts ni hores, no sé on soc ni on vaig. Potser és que no vaig enlloc i estic tornant de no sé on. Hauré passat a una dimensió desconeguda i ni tan sols m'he adonat?"

(Salomé, cap. VI)

"Hauria pogut ser arqueòleg. Quan tenia dotze anys era un tema que m'obsedia amb la intensitat que prenen les fal·leres a aquella edat. Després ja vaig afluixar tot i haver conegut les glòries d'un Yucatán encara mig verge: sol a l'observatori del Caracol d'Uxmal -sol, tret d'una trepa d'iguanes i de serps-; i, també, l'ara impossible angoixant graonada que mena a l'altar sacrificial del cor de piràmide de Chichén Itzá"

(El princep feliç i altres contes, cap. XXVIII)

"De tant en tant, algun conegut em regala un diccionari. De la mateixa manera, també m'he trobat amb algun autor que em fa arribar la seva obra. Jo anoto el seu origen i el catalogo a la meva base de dades. Això m'ha fet pensar que potser hi ha més gent que té diccionaris dels quals ja no fa cap ús, o que pensen que algun dia acabaran llençant, o autors que tenen exemplars de les seves obres per poder repartir"

(El ventall de Lady Wintermere, cap. I)

"Les persones manipuladores, els abusadors nats, tenen un estrany do. Aconsegueixen extreure de la gent del seu voltant el seu taló d'Aquiles. Tenen una visió clara de quins són els punts febles dels seus interlocutors: quines coses els fan trontollar, quines coses no solament els preocupen sinó que les fan sentir febles. Capten aquests elements i els utilitzen amb plena consciència en benefici propi"

(La decadència de la mentida, cap. LXVII)

"Hi ha un ordre universal que es manté absolutament inalterable encara que a la teva vida es produeixin fets extraordinaris. Ni us imagineu fins a quin punt això em tranquil·litza. Els plors dels que arriben continuen barrejant-se amb els plors d'aquells que diuen adéu als que se'n van en un cicle que no s'atura"

(El crim de Lord Arthur Saville, cap. XXXII)

"L'arquitectura i l'escultura funeràries dels cementiris europeus esdevenen un tresor únic per conèixer de primera mà, no només aspectes artístics, sinó històrics, socials i culturals d'Europa"

(La duquesa de Pàdua, cap. IV)

"Jo que no sóc científic però que em fascina el món de les ciències naturals i de la resta de ciències descriptives, fa temps que vaig sentir una teoria sobre el disseny biològic funcional segons la qual per a una funció concreta tots els éssers vius, malgrat siguin molt diferents, desenvolupen una solució orgànica semblant. Així doncs, segons aquesta teoria, l’ull d’una mosca i l’ull humà aparentment no tenen res a veure, però formalment i per vies evolutives molt distants han arribat a una forma paral·lela per dur a terme una mateixa funció"

(La balada de la presó de Reading, cap. LXVI)

"Segons els entesos, el nombre de mamelles en les femelles de l’ordre dels mamífers depèn del nombre de descendents que de mitjana, solen gestar. Així doncs, una dona, capaç de gestar de mitjana un o dos fills en té prou amb dues mamelles igual que la balena, la hipopòtama o l'elefanta. Una lleona, que pot gestar de dos a quatre lleonets, en té quatre. Les gates, en tenen vuit de mamelles, per alimentar una camada que va de quatre a sis cadells i així proporcionalment"

(Un marit ideal, cap. XXII)

La vida productiva de Oscar Wilde no es va estendre gaire més enllà de set o vuit anys. El reconeixement li va arribar tard, cap els 34 anys, quan va publicar El Príncep Feliç i al tres contes, i va caure en desgràcia jove, als 41, al zénit de la seva carrera, després de l'estrena de La importància de ser Ernest, quan un mitja merda anomenat Lord Alfred Douglas (Bosie), i el seu pare, li van arruïnar la vida. Va morir pocs anys després, als 46.