11 de maig del 2010

DISSABTE A CERET (2): ELS VEGETALS

Habitualment, la nostra estada a Ceret continua a Perpinyà, on carrego de tebeos, i acaba a Cotlliure, bevent un refresc a la vora de la platja, quan el far ja s’ha encès.
Aquest cop també va ser així, però ara vull parlar només d’algunes de les compres vegetals que vam fer al mercat de Ceret.
Començo per les carxofes de la varietat macau, que són enormes i de producció autòctona del Rosselló. Feien goig, tan les violàcies com les verdes més obertes i toves. Es poden fer fregides o a la planxa, però com millor queden és crues amb una vinagreta força allimonada.
Un altre producte que vam posar a la cistella va ser els tomàquet anomenat cor de bou. Són tomàquets d’un vermell potent, amb força estries i una forma un xic bulbosa, que recorda vagament un cor. La polpa és suau, però el sabor intens.
També, tot i que resulten difícils de trobar, vam tenir la sort de poder comprar olives de les que es fan a Palau del Vidre. Són carnoses, allargades i amb un extrem en punta.
I acabo amb els carabassons o carabassetes rodones, que ara estan al seu punt, i de les que en vam carregar un parell de quilos; queden molt bones farcides amb formatge camembert o de cabra, que evidentment també vam comprar.En arribar a casa a la nit, no ens vam poder estar de fer un sopar amb bona cosa del que portàvem: una amanida amb enciam trocadero, tomàquet cor de bou i olives de Palau del Vidre, acompanyada amb pa de llavors de sèsam, llonganissa d’ànec i diversos formatges. Ah, i d’aperitiu, un muscat ben fresc.

22 comentaris:

  1. Mmmmmmmm, que boníssim de debò!

    El protagonisme de la carxofa a la foto, m'ha fet molta gràcia.

    Aquest viatge ha estat el plaer dels sentits. . . de tots !!!

    ResponElimina
  2. No pas lluny de Ceret, a Cotlliure, el Matisse va pintar-hi LA JOIA DE VIURE..., una joia de la qual ara ens en fas una versió gormanda i verdulera. Mmmm, si us la sabeu llarga!

    ResponElimina
  3. Els tomaquets cor de bou son boníssims i em recorden molt Ceret, però no ens despistem que jo encara estic sota l'influx de la safata xinesa. Se m'acut que podriem fer com els francesos: un vide-grenier. Proposo casa meva ( quan en tingui). Es tractaria de fer un mini mercat amb les rampoines més kitsh que tingueu i fer un intercanvi i/o venda. Segur que teniu més d'un "pongo" a casa. I després de la venda, un tec. Que us sembla?

    ResponElimina
  4. M'agrada aquest segell propi de les teves fotos Leb. El fons blanc i l'ombra, ja són marca de la casa! Els souvenirs gastronòmics, són els millors...sens dubte, sou uns veritables gourmets!

    Ps: La idea del vide-grenier de la Llum, m'agrada...ja em veig de tornada a casa amb les meves rampoines i les dels altres, em costa molt desprendre'm dels meus "pongos" i a sobre tinc un ull kistch que no descansa mai...jo també hauria caigut amb la safata. Probablement.
    :-)

    ResponElimina
  5. M'ha agradat aquest botó que té el tomàquet. Fa molt bona pinta! Espero que el gust tingui la mateixa pinta...

    ResponElimina
  6. Fa poc vaig comprar escarxofes d'aquestes (i unes altres de verdes encara més enormes) al preciós mercat de Narbonne. A mi, com més m'agraden les escarxofes és crues amb vinagreta, però aquestes la venedora em va dir que mai de mais me les mengés crues. Les vaig fer bullides i van ser boníssimes.

    ResponElimina
  7. A mi també m'agrada aquest segell de les fotos, que diu la meva maleta, però barrino que no és tan fàcil i que hi molt d'ofici al darrera...

    ResponElimina
  8. no, si al final hi haurem d'anar i tot! no n'havia vistos mai d'aquests tomàquets.

    ResponElimina
  9. Unes verdures molt apetitoses! Quina gan em fas venir!!!!. :)

    ResponElimina
  10. Leblansky, què gran fotògraf estàs fet! Quines verdures més esplèndides! Estan per menjar-se-les...

    ResponElimina
  11. Girbén, m'ha agradat això de la "versió verdulera" de Matisse, haw, haw!

    ResponElimina
  12. Llum: sí! m'apunto! (però el meu problema és que em costa desprendre'm de qualsevol objecte: ja em veig tornant carregat amb els mateixos trastos que m'havia emportat més una pila de nous)

    ResponElimina
  13. Carme de la maleta, m'emociona que t'hagis fixat en els detalls estètics del bloc. No soc massa bon fotògraf, però intento que cada element encaixi en el conjunt per aconseguir el resultat que cerco (soc una punyetero detallista).

    ResponElimina
  14. Galderich, aquests tomàquets estan tan bons que, de tots els que vam comprar, ja no en queda ni un!

    ResponElimina
  15. Puigmalet, gràcies pel consell: provarem a veure com queden bullides.

    ResponElimina
  16. Brian, d'on no ni ha, no en raja, que diuen. Però al menys m'esforço per que tots els elements del bloc encaixin. Gràcies per l'elogi :)

    ResponElimina
  17. Carles, aquest tomàquets es mengen com tots: amb la boca, haw, haw!

    ResponElimina
  18. Mair Carmen, gràcies per l'elogi, però no en sé massa de fotografia, de veritat. Això sí: m'esforço per que quedi bé. I els tomàquets ja ens els hem menjat tots :)

    ResponElimina