28 d’abril de 2017

VIDA MÉS ENLLÀ DE DESPASITO. SISENA ESTACIÓ: VADE COMICS


Els tebeos són una de les meues passions, i per evitar arruïnar-me cada mes comprant tots els que m’agraden, ja fa temps que vaig decidir reduir el radi de compres als àlbums francesos, tot i que en ocasions també en cau algun que no ho és.
Aquest vet implica un cert sacrifici, però ni de lluny tant com es podria pensar: sóc un amant de la línia clara, de l’escola de Marcinelle i de les publicacions franco-belgues en general, o sigui que puc passar bastant bé sense manga ni còmics americans.
El problema és amb qui comentar: parlar de tebeos no resulta fàcil, així que quan vaig conèixer l’Óscar, el propietari d’una minúscula botiga de còmics al carrer Sant Benet de Mataró, em vaig alegrar moltíssim, ja que havia trobat algú tan fan o més que jo.
L’únic problema és que, tot i que l’Óscar és freak fins la medul·la, amb ell no pots parlar de tebeos, s’ha de parlar de còmics, que és la seua passió: no coneix l’obra d’en Chaland, però venera Frank Miller; Franquin li sona a dictador jibaritzat, però és capaç de recitar de memòria el nom de tots els dibuixants i guionistes que han passat per la Patrulla X des dels seus inicis; el cognom Le Gall només li recorda una marca d’espaguetis, però cada nit abans de dormir li resa una oració a Mike Mignola. O sigui que, sempre que el fan tingui la precaució de recordar que la botiga es diu Vade Comics i no Bédé Albums, pot anar-hi a passar una estona d’allò més educativa amb l’Óscar i compartir passions dibuixades.
Aquestes vacances de Pasqua la meua visita ha estat ineludible, i com a conseqüència d’això, sobre la tauleta de davant del sofà de casa meua, Le maître des hosties noires i el quart àlbum del Gus de Blain han compartit espai amb El viejo Logan 1 els tres primers volums d’Y el último hombre.

També a Mataró hi ha vida més enllà de despasito.

27 d’abril de 2017

VIDA MÉS ENLLÀ DE DESPASITO. CINQUENA ESTACIÓ: DAZHONG DHIFU


Fa ja anys que el gran Ernesto Niebla, cercador de tresors perduts a través de rutes ocultes als neòfits de l’aventura quotidiana, fa vida a l’Orient llunyà, envoltat de meravelles de les que molt probablement la majoria dels humans no podrem fruir mai.
Així que li vaig agrair molt que accedís a reunir-se amb alguns amics i amigues durant les vacances de Pasqua per dinar junts. L’elecció del restaurant la va fer ell i, expert com és en tot allò que fa referència a l’Orient, va triar el Dazhong Shifu, un lloc especialitzar en autèntic menjar xinès –per entendre’ns: res d’arròs tres delícies ni rotllos de primavera- fet per xinesos i on els clients habituals també ho són.
El menú del Dazhong Shifu és variat, econòmic i perillós: el nom dels plats que ofereixen té poc o res a veure amb el que un occidental podria imaginar-se, així que la comanda és fa bastant a cegues a no ser que es tingui al costat un Ernesto Niebla o un oriünd de la Xina, i ni així t’assegures que el que finalment et serviran sigui el que havies previst. Com que els cambrers tampoc són de massa ajuda a l’hora d’explicar els ingredients de cada plat, el millor és llençar-se a demanar el que sembli més divertit, i fruir del que ens portin.
Personalment, hi ha dos plats que trobo boníssims: les orelles de Judes, una mena de bolets minúsculs, freds i tremolosos que són ideals com entrant; i les albergínies xineses agredolces, de textura suau i perfumada. I si fem cas a l’Ernesto, cal demanar els plats de la cuina de Sichuan, on el delicat aroma del pebre d’aquella regió xinesa impregna tot el menjar i deixa la boca lleugerament adormida, tal és la potència d’aquesta espècia picant.
Diuen que el pebre de Sichuan té espectaculars propietats medicinals i actua sobre el nostre cos alentint l’envelliment físic i la deterioració mental. Vés a saber, però en petites dosis –molt petites, si no som experts en aquest tipus de cuina- és deliciós al paladar.

-->
Amb Sichuan o no, també a l’Orient hi ha vida més enllà de despasito.

26 d’abril de 2017

VIDA MÉS ENLLÀ DE DESPASITO. QUARTA ESTACIÓ: MR. SPOCK


Dilluns 10 d’abril: desdejuno a la terrassa, mentre el sol va enfilant-se i va escalfant-me poc a poc el cos, quin plaer.
Davant meu, una tassa –mug, que li diuen ara- amb un retrat de Mr Spock, el de debò, l’interpretat pel Leonard Nimoy, és clar. Llet freda amb nesquick, magdalenes, un plàtan. La tassa és regal de la Carme, que sap que sóc un friki treki.
A la sèrie Star Trek original, i a totes les seues derivades, els profes de Filosofia haurien de fer-li un monument o organitzar-li algun tipus d’homenatge: enlloc, si exceptuem les obres de Stanislav Lem –un altre a qui urgeix que els filòsofs li facin un reconeixement públic-,  s’ofereixen tants temes de discussió al voltant de qüestions metafísiques, ètiques, epistemològiques i sociopolítiques com a la majoria dels seus episodis.
Me’n recordo especialment de dos.  El primer, un capítol de Star Trek/ La Nova Generació on l’androide Data es jutjat, posant-se en tela de judici si en el seu cas es pot parlar de lliure albir i per tant si se li poden demanar responsabilitats morals i socials a les seues accions.
L’altre, un de Star Trek/ Voyager on l’holograma mèdic de la nau s’enamora de la cyborg Seven of Nine, i com a entitat no humana que és, demana consell als passatgers de la nau sobre com abordar la qüestió de les relacions personals.
És clar que, davant d’aquestes temàtiques i similars, una space opera com Star Wars no aguanta la comparació. On queda el May the Force be with You davant el Live Long and Prosper pronunciat mentre els dits de la mà dreta adopten una curiosa posició en forma de V? I si a més qui diu la frase té orelles en punta, ja és el súmmum.

--> Hi ha vida a l’espai profund, hi ha vida més enllà de despasito