1 de maig de 2017

VIDA MÉS ENLLÀ DE DESPASITO? POSTIL·LA


L’Elvis Presley va publicar un disc recopilatori amb un títol que ha passat a la història: 50.000.000 de fans no poden estar equivocats. Era una rèplica a les crítiques que havia rebut per la seua música.
Si fem cas a l’eslògan de l’Elvis, el Despasito és una de les millors cançons que s’han parit en tot el segle XXI: a l’Spotify l’han sentida 343 milions de persones, i al Youtube més d’un bilió! És el tema més escoltat de tota la música hispana, molt per sobre de la resta.
Serà tasca difícil desempallegar-se d’ell i de tot el reguetón, però ja se sap que l’esperança...

Tanco aquesta sèrie de posts amb la música de Joan Miquel Oliver: 11.229 visualitzacions a Youtube, 32.942 audicions a l’Spotify. Poca cosa, oi? Però a Atlantis no hi ha reguetón.

30 d’abril de 2017

VIDA MÉS ENLLÀ DE DESPASITO. HUITENA ESTACIÓ: HORTICULTURA I JARDINERIA


Saber que Ludwig Wittgenstein va fer durant una etapa de la seua vida de jardiner em resulta especialment simpàtic. El seu Tractatus és el meu llibre de capçalera pel que fa a la filosofia, i la resta de les seues obres –en especial els quaderns blau i marró- han estat i són guia de la meua comprensió del món; de manera que quan em poso a fer jardí o a treballar en l’hort, sovint em ve al cap Wittgenstein, i l’imagino fent com jo, traient males herbes, sembrant, adobant la terra i demès tasques que es fan urgent en arribar la primavera, si hom no vol que el seu terreny conreable esdevingui selva.
Treballar directament la terra genera una mena de benestar que no es pot aconseguir en cap altra feina. Si es tracta d’un urbanita reciclat com jo, l’horticultura i la jardineria és fan pesades, i un parell o tres d’horetes de dedicació em deixen baldat, però el resultat bé s’ho val.
Sigui al camp, al balcó o al safareig, la interacció amb la terra és altament satisfactòria, i fins i tot té efectes antidepressius.

--> Sens dubte, l’horticultura és una potent alternativa a despasito.



fotos: gazània a punt d'esclatar; codony amb formiga

29 d’abril de 2017

VIDA MÉS ENLLÀ DE DESPASITO. SETENA ESTACIÓ: THE DAILY AVALANCHE


L’edat daurada dels blocs fa anys que va acabar, i a falta d’un revival improbable, facebook, whatsapp i instagram han pres el relleu, amb el que això comporta de bo i de dolent. La immediatesa d’aquests és enorme respecte als blocs, però també la superficialitat. Les entrades de facebook exigeixen brevetat i s’obliden quasi amb la mateixa facilitat amb que es llegeixen, en part per l’esmentada brevetat, però també per l’allau de noves entrades que van solapant-se. Més exagerat és el cas del whatsapp, ja que aquí es tendeix a ser encara més breu i directe.
Pel que fa a la interacció, no hi ha color: si el comentari a una entrada d’un bloc es fa en unes quantes línies, en el facebook això es substitueix habitualment per un like, que ve a ser com una mena de confirmació de lectura fins i tot quan no s’ha llegit –cosa molt habitual-, i en el whatsapp per uns quants emojis acompanyats de vegades per dos o tres paraules, monosíl·labs preferentment.
Per quins motius els blocs van anar caient? Un de clar és que ocupen temps, tant per gestionar-los com per llegir-los i participar-hi fent comentaris (cal recordar que una de les frases més recurrents en el món blocaire era que els blocs es nodreixen dels comentaris); massa temps per qui es passa gran part del dia treballant i quan arriba a casa ha de combinar la vida familiar amb el seguir treballant, i com a màxim té una estona lliure que aprofita per espatarrar-se davant el televisor i mentre fa zapping entra al facebook i al whatsapp i va posant likes i emojis, cosa que també pot fer mentre prepara el sopar, cuida dels nens, sopa, recull els plats, prepara la roba, i etc.
Alguns blocs, però, han continuat tan ferms i frescos com sempre, i amb la mateixa  producció setmanal de posts. Un d’ells és The Daily Avalanche, on l’Allau fa llistes, parla d’art en general i de cada una de les seues manifestacions en particular; també de matemàtiques i lògica, de viatges, de la vida quotidiana, i d’algunes coses més.
És un plaer llegir The Daily Avalanche, el millor exponent de l’aufklärung blocaire, amb enciclopedisme inclòs: allà he anat a informar-me sobre una peli, un llibre o una sèrie de la tele, i la personalíssima crítica de l’Allau m’ha estat molt més útil que la de qualsevol publicació especialitzada; he conegut autors i obres que ignorava i dels quals he fruit posteriorment; i he aprés més del què en sabia de les coses que creia que en sabia molt; perquè l’Allau en sap i perquè li agrada, i això arriba al lector. I per molt apurat que hom vagi de temps, sap que aquells posts sempre hi seran allà, a punt per ser llegits i comentats si es vol, i si és així, la resposta està assegurada.
Desitjo, confio i espero que The Daily Avalanche continuï durant molts anys: és un món que l’Allau comparteix quasi diàriament amb qui vulgui visitar-lo.
Més enllà de despasito, encara hi ha vida als blocs.