Daredevil i Typhoid Mary, del gran Romita Jr
Els únics herois que vull són els dels tebeos,
i d’aquests, Daredevil, que és cec i cagadubtes. I pocs més.
De salvadors, cap. O sí, el que es diuen així
de nom, com el Macip, i els que vigilen a la platja que no s’ofegui ningú. La
resta, vagin-se’n a casa, si us plau.
Les banderes, per assecar els plats o per
retallar-les a trossets molt petits, triangulars, i penjar-les d’un fil que
vagi de banda a banda del carrer, que així alegren la vista i donen color a la
grisor quotidiana.
Les pàtries, per donar nom a gossos i gats.
Les fronteres, de gominola, que es trenca
fàcil, és comestible, dolça i gens cara.
De policies i forces majors, les menors
possibles: amb un sereno que ens ajudi a posar la clau al pany les nits de
lluna nova i un urbà que reguli el tràfic ja va bé.
De majories, cap ni una: ni el club de fans d’Elvis.
PS: Ah! I si hem de començar a parlar de democràcia,
més val que abans rellegim Plató i John Stuart Mill. Igual ens acabem entenent.
Un patriota abraçat a una bandera
