Com a col·leccionista convicte i confés que soc, tenia clar que l’accidental descoberta que havia fet sobre Sildàvia no era més que l’inici d’una obsessió per trobar noves peces que em confirmessin que el regne del pelicà negre havia existit algun cop.
Però tot i que vaig cercar aquí i allà , no trobava res de res, fins que un diumenge que anava rodant per les paradetes del mercat de Sant Antoni, la curiositat va fer que m’aturés en una que venia discos singles a preus irrisoris. Vaig remenar una mica, però el material que tenia era poc atractiu per als meus gustos. Principalment, canción española i canción del verano.
Desencisat, ja estava a punt de marxar quan la mirada se’m va anar a parar directament –coses de la Gestalt- a la contraportada d’un disc de Boney M, el famós Stories publicat l’any 1989. La cara B del single es deia My Syldavian Baby.
Però tot i que vaig cercar aquí i allà , no trobava res de res, fins que un diumenge que anava rodant per les paradetes del mercat de Sant Antoni, la curiositat va fer que m’aturés en una que venia discos singles a preus irrisoris. Vaig remenar una mica, però el material que tenia era poc atractiu per als meus gustos. Principalment, canción española i canción del verano.
Desencisat, ja estava a punt de marxar quan la mirada se’m va anar a parar directament –coses de la Gestalt- a la contraportada d’un disc de Boney M, el famós Stories publicat l’any 1989. La cara B del single es deia My Syldavian Baby.
No m’ho podia creure! El vaig comprar sense regatejar el preu, vaig aprofitar per demanar-li al venedor si coneixia al cançó, i l’home em va dir que no l’havia sentida mai. Normal.
A partir d’aquí, la recerca va ser relativament senzilla: coneixent els autors del tema, era qüestió d’anar buscant per internet noves versions, i encara que no en vaig trobar cap més en anglès, sí que va aparèixer la versió espanyola del tema, cantada, ves per on, per Eros Ramazzotti i titulada Mi niña sildava.
Y aleshores, torna a cercar aquí y allà, fins trobar el single en qüestió, cosa que va succeir i amb una petita –o gran, depèn de com es miri- sorpresa inesperada: a la mateixa botiga del carrer Tallers de Barcelona que vaig trobar el d’Eros Ramazzotti, n’hi havia un de la Pantoja cantant el mateix tema –els dos estaven editats l’any 1990-, tot i que amb el títol lleugerament canviat: Mi niña sildava s’havia transformat en Mi niña silbaba, ves a saber per quins set sous. Ambdues versions són infames, en especial la de la Pantoja, orquestrada pel més infame encara Luis Cobos, però parlen de Sildàvia. Ara tinc una nova pista i més camins per recórrer en la meua recerca.
A partir d’aquí, la recerca va ser relativament senzilla: coneixent els autors del tema, era qüestió d’anar buscant per internet noves versions, i encara que no en vaig trobar cap més en anglès, sí que va aparèixer la versió espanyola del tema, cantada, ves per on, per Eros Ramazzotti i titulada Mi niña sildava.
Y aleshores, torna a cercar aquí y allà, fins trobar el single en qüestió, cosa que va succeir i amb una petita –o gran, depèn de com es miri- sorpresa inesperada: a la mateixa botiga del carrer Tallers de Barcelona que vaig trobar el d’Eros Ramazzotti, n’hi havia un de la Pantoja cantant el mateix tema –els dos estaven editats l’any 1990-, tot i que amb el títol lleugerament canviat: Mi niña sildava s’havia transformat en Mi niña silbaba, ves a saber per quins set sous. Ambdues versions són infames, en especial la de la Pantoja, orquestrada pel més infame encara Luis Cobos, però parlen de Sildàvia. Ara tinc una nova pista i més camins per recórrer en la meua recerca.
Leblansky, oloro que cada dia estàs més a prop de trobar el regne de Sildàvia. No deseperis , només és qüestió de temps.
ResponEliminaA mi m'han comentat que el gran Luis Cobos fou el director de l'Orquestra Nacional de Sildavia. Segueix aquesta pista i ja ho trobaràs.
ResponEliminamâe meua mâe meua! si has arribat a comprar La Pantoj vol dir que ja estàs desnonat, ai pobre xicot que s'ha begut el poc enteniment que li quedava! huas huas huas! tustàs fatal eh! :P
ResponEliminaPerò la cosa aquella que tenia la Pantoja no era un nen?
ResponEliminaEl qeu s´ha de fer per arribar al cor del misteri de Sildàvia... fins i tot comprar discs de la Pantoja i l'Eros! (Boney M se't perdona)
ResponEliminaSi treure l'entrellat del misteri sildau passa per la compra de vinils de la Pantoja, potser que La Unión es replantegi la recerca.
ResponEliminaSi fós cert això del Cobos, com afirma Galderich, no m'hi trobareu pas a Sildàvia...ja els poden ficar tots en un sac, al Cobos, a la Pantoja, al Ramazzoti i la comic sans!!
ResponEliminaPensat-ho bé Leb...qui avisa no és traïdor. És avisador!
Tinc ben clar a qui votaré en l'emissió sildava de la O.T. (que no em perdo des de que vaig encertar l'angle de la parabòlica que em permet veure la TVS-1).
ResponEliminaQuina recerca sildàvica més desesperada!!!
ResponEliminaEn sentir parlar de Sildàvia, perds el control i ets capaç de qualsevol cosa!
Sento verdadera curiositat per conèixer la lletra de "Mi niña silbaba"
Gràcies pels ànims, Ernesto. El que dius em dona forces per continuar la recerca del meu particular Graal...
ResponEliminaGalderich, em sembla que t'han informat malament: el Cobos és el director de l'orquestra nacional de... Bordúria, que són els dolents.
ResponEliminaClídice, en aquest cas, la fi sí que justifica els mitjans, per pantojos que siguin, haw, haw!
ResponEliminaAllau, no em facis massa cas, que de premsa rosa n'entenc tan poc com tu, però diria que la Pantoja va tenir al Paquirrin i posteriorment va adoptar a una nena que era sudamericana d'origen.
ResponEliminaSM, estaras d'acord amb mi en que aquest és un peatge que, si s'ha de pagar, es paga. Ve a ser com aquella mena de prova que s'ha de superar per arribar a aconseguir l'objecte cobdiciat.
ResponEliminaÒscar, ja em veig gastant-me tots els meus estalvis comprant la canción del verano i tots els hitparades, haw, haw!
ResponEliminaCarme de la maleta, gràcies per l'avís. Sabré tenir el cor fort i espero superar les terribles proves que, com aquesta de la Pantoja, em posa la deesa Fortuna per forjar el meu valor (he dicho).
ResponEliminaGirbén, com que jo no tinc l'antena encarada en la direcció que cal per rebre les emissions de la TVS, t'agrairia que em convidessis a ca teua el dia de la final sildava d'OT.
ResponEliminaCarme J, si el meu cor ho aguanta, estic disposat a tornar a escoltar la cançó per oferir-te la lletra. Per tu, soc capaç de fer-ho!
ResponEliminaEl gran Luis Cobos! Ningú com ell ha sabut harmonitzar la música clàssica, las rancheras i els sorolls intestinals amb tanta finor.
ResponElimina