5 de maig de 2010

PERILL DE SEQUERA

Serà l’astènia primaveral, serà la pluja, o què sé jo què serà, però darrerament em costa posar-me a escriure.
Cert que el sistema que utilitzo no és precisament el més adequat per un bloc: no m’agrada tenir posts congelats, així que habitualment el que penjo és fresc del dia, i això implica que, si vull seguir el ritme de cinc per setmana a raó d’un diari -amb descans i desconnexió blogaire total el dissabte i el diumenge- haig de tenir sempre el barret ben ple d’idees, bones o dolentes; és el cas –sempre tinc el cap bullint- i m’agrada.
Però això ha tingut conseqüències no previstes, algunes de les quals han estat:
-la desconnexió televisiva total, que no m’ha resultat traumàtica. De fet, no puc captar pràcticament cap emissora de tele des de fa ja temps, i només utilitzo el monitor per veure pel·lis que em poso quan em ve de gust.
-la reducció d’hores de son, ja que escriure un post diari i fer-ho sempre la nit abans de publicar-lo implica que, arribi a l’hora que arribi a casa, m’haig de posar. O sigui que hi ha nits que me’n vaig a dormir a les tantes.
-la progressiva addicció a l’univers blocaire, i en especial a la interacció que se’n deriva. Llegir els comentaris a un post propi és un plaer que, per senzill que sigui, no té preu, i ídem pel que fa a respondre’ls.
-la manca de temps per llegir tots els blocs que voldria, i encara més, la manca de temps per fer comentaris a tots els que entro.Potser algun d’aquests efectes -secundaris, col·laterals?- han derivat en el meu actual estat d’inici de sequera mental. Però tinc la solució: simplement, és qüestió d’afegir un parell o tres d’horetes a la durada del dia. Em penso que amb dies de 26 o 27 hores el meu problema se solucionarà.

30 comentaris:

  1. Un bon post, si senyor!!!
    Quina idea tan bona plantejar un possible allunyament del blog, excusant-te d'aquesta vil manera! Ehem. . .
    És comprensible, sempre existeix del que es pot prescindir i del que no.
    Jo no puc prescindir de llegir-te!
    Però en fi! Cal fer-se la idea que tothom té les seves prioritats.

    ResponElimina
  2. Leb, tu també fill meu? De crisis primaverals tots en passem, però ja veus, se superen i després no hi ha qui et pari i fins i tot comences a escriure colebrots. És veritat que això nostre menja molt de temps i cal veure si val la pena... Mira, no m’enrotllo més, se m’acut que puc escriure un apunt. Gràcies per la inspiració!

    Per cert, que se n’ha fet d’aquella idea tan bona de les “intimitats” blocaires?

    ResponElimina
  3. Potser sí que alguns tenim una certa astènia primaveral. Però no passa res. Si aconseguim aquestes 3 o 4 horetes extres, tot solucionat.

    Em sento identificada amb el tema de la tele. Amb prou feines em connecto al TV3.cat per veure les notícies i encara...

    ResponElimina
  4. Totalment d'acord amb el teu post, vull dir amb això de que si vols escriure, vols contestar i vols saber que es cou en l'univers blogaire i a més posar-hi cullerada, fan falta dies de 27 o 28 hores . COm que de moment això no és massa factible a no ser que entrem en un univers paral·lel on si que els dies siguin més llargs, haurem de robar hores al dormir. No es pot tenir tot!

    ResponElimina
  5. Tranquil això deu ser l'excés de pluja...els mediterranis, funcionem amb energia solar i darrerament, no ho tenim fàcil. De tota manera, si trobes la manera d'ampliar la jornada amb aquestes 3 o 4 hores diaries de més, ja ens ho faràs saber!

    ResponElimina
  6. Pateixo les mateixes conseqüències: manca d'hores, dormir poc, no tele i manca de temps per llegir i fer tot el que voldria al món blocaire i al que no ho és.
    Però sequera? em sembla que tu de sequera poca...
    És que estem mal fets, amb tres hores per dormir ja n'hi hauria d'haver prou!

    ResponElimina
  7. jalea real i deixa't de punyetes. això és falta de vitamines, que estàs molt flac nen. ^^

    ResponElimina
  8. Leb,
    Si els teus apunts els fas en 10 minuts! De què et queixes?
    Quatre bestieses, una fotografia... i tira que ja està!

    ResponElimina
  9. Tots sabem, Leb, que no deixaràs de rajar.
    Afegiria a la teva llista de desercions obligades les quatre o cinc cites setmanals (concerts, inauguracions...) que els coneguts et fan arribar de bon cor. Ja coneixes la cantarella posterior: Oh, com és que no vas venir?; Va ser super, t'hauria encantat!
    També penso en aquells cracs del Faisbuc que presumeixen de tenir centenars de milers d'amics... Aquests poca-soltes necessiten els dies de Venus, que duren 243 dies terrestres!

    ResponElimina
  10. Només necessites una mica d'estímul i ja ho tens tot solucionat. La teva imaginació és molt gran. Una abraçada.

    ResponElimina
  11. Xabia: Tenim un problema! (Dic tenim perquè, vist els comentaris, els teus problemes son els nostres problemes).
    O sigui: no et queda temps per dormir, però "es quan dorms que hi veus clar". I si no hi veus clar no pots escriure, per tant, tenim un problema circular. Perquè, es clar, la meva solució segur que no us fa el pes: escriure, per torn, un dia cadascú. (glub...). A veure si l'apunt que li has inspirat a l'Allau ens ajuda a veure-hi més clar. Però: please, no more crisis!

    ResponElimina
  12. Desconnectar de la TV, més que un problema, és un alliberament. No hi foten res! I provar d'escriure tres posts el cap de setmana i així anar amb més tranquil·lament durant la setmana, encara que suposi trencar la desconnexió blocaire?

    ResponElimina
  13. Això que expliques ho podríem subscriure uns quants blogaires, i crec que tots devem haver passat per aquesta fase.
    No afegiria hores al dia, sinó que en trauria e labrorables, sincerament.
    I em penso que l'arribada de la primavera hi té a veure. Sempre ens podríem posar tots d'acord i fer una setmana de vacances.

    ResponElimina
  14. Carme J, no dic que pugui prescindir del bloc; dic que ara mateix em tobo en una mena d'impas pel que fa a la creativitat, i penso que això és degut al descomunal espai que el mateix bloc ocupa en el meu temps. Certament, pot semblar una paradoxa, però és així: com més temps estic bloquejant, menys temps em queda per dedicar-m'hi.

    ResponElimina
  15. Allau, si el meu lament t'ha servit com a inspiració, ja em dono per satisfet. I de la idea aquella que et vaig comentar un dia, ja et vaig fer saber els meus temors a possibles reaccions d'emprenyamenta. Em tranquilitza saber que a tu no et va semblar gens ni mica ofensiva. M'hi llençaré.

    ResponElimina
  16. Eulàlia, veig que ets tan optimista com jo: només és qüestió de treure més temps, poca cosa ;)

    ResponElimina
  17. Llum, m'agrada la idea de l'univers paral·lel. Com s'hi pot fer per entrar? En Nicholson Baker va escriure una novel·la genial titulada "La fermata" on el protagonista aconseguia allargar el temps a partir de la creació d'escletxes temporals. Malhauradament, a mi no em surt.

    ResponElimina
  18. Carme de la maleta, el cert és que jo, que habitualment soc home de pluja, ara mateix enyoro el solet i la caloreta. Potser sigui cosa del mal temps...

    ResponElimina
  19. Hola, Lolitalagarto! (mira que m'arriba a agradar el teu nick!) Per cert, em sembla que l'Unamuno dormia només tres hores o així, i d'aquesta manera tenia molt més temps per escriure i llegir; el problema és que es veu que això de dormir poc li feia venir una mala llet que no hi havia qui l'aguantés. Efectes col·laterals, que en diuen, haw, haw!

    ResponElimina
  20. Galderich, no facis conya que justament és al contrari: no m'agrada fer els posts de pressa, i les imatges me les miro amb lupa; l'estètica del bloc la trobo tan important com el contingut. I així de malament em va, haw, haw!

    ResponElimina
  21. Girbén, calla, calla, que això que dius encara fa més mal. Com ho arreglarem?

    ResponElimina
  22. Ernesto, que guapo eres, gra`cies pels ànims!

    ResponElimina
  23. Brian: tenim un problema, haw, haw! La teua proposta no està malament, però el problema és que com que som molta penya, aleshores ens passaria al contrari: ens moririem de ganes per publicar, i acabariem fent blocs alternatius, i blocs dissidents, i bolcs insurrectes...

    ResponElimina
  24. Leb, i si algú s'emprenya, potser és perquè aquest no és el seu bloc.

    ResponElimina
  25. Albert, la teua idea és bona, però em passa que no m'agrada guardar els posts, m'agrada la immediatesa dels blocs, i per això no soc capaç de guardar res :(

    ResponElimina
  26. Lluis, és bona idea això de la setmana de vacances. Així segur que en passar només dos o tres dies, ja ens vindrien unes ganes irresistibles de bloguejar.

    ResponElimina
  27. Allau, t'he dit ja que em caus molt bé? Bé, doncs si t'ho he dit, ho repeteixo: em caus molt bé, i els comentaris que fas són l'equivalent a la jalea real aquesta que diu la Clídice (que per cert, no he provat mai)

    ResponElimina
  28. Leb, jo també t'estimo. Encen tots els llums!

    ResponElimina
  29. Huashuashuas, quin final tan bo (abans que jo ho espatllés tot, clar)

    ResponElimina