Estava fent la migdiada del dissabte, quan sona el telèfon.-Digui.
-¿Señor Leblansky?
-Sí, digui.
-Buenas tardes, soy Justino, le llamo para explicarle que blablibú blabliblú blabliblú y si usted se cambia a Moviestar blabliblú blabliblú blabliblú.
-Pues mire, no me interesa, muchas gracias.
-Pero señor Leblansky, es que blabliblú blabliblú blabliblú oferta Moviestar.
-Ya, pero es que no me interesa, muchas gracias.
-¿Y por que motivo?
I llavors, el meu to educat i comprensiu –sempre penso que, tot i que és intolerable que se’t colin a casa per fer publicitat, qui està a l’altre costat de la línia telefònica és un assalariat com jo, que està fent el seu treball-, doncs dic que aleshores el meu to educat i comprensiu desapareix, i em poso de mala llet: només faltaria que hagués de justificar-me!
-Mire, no tengo porqué darle a usted cuenta de lo que yo decido o no decido hacer. Buenas tardes.
I penjo. Passen tres quarts d’hora –ja fa estona que m’he despertat de la migdiada, i estic llegint tranquil·lament al sofà, quan torna a sonar el telèfon. Miro el número: és el 1.901.667.854, i despenjo amb la convicció que serà propaganda.
-¿Señor Leblansky?
-Sí, digui.
-Buenas tardes, soy Mariana, le llamo para explicarle que blablibú blabliblú blabliblú y si usted se cambia a Moviestar blabliblú blabliblú blabliblú.
-Pues mire, no me interesa, muchas gracias.
-Pero señor Leblansky, es que blabliblú blabliblú blabliblú oferta Moviestar.
-Ya, pero es que no me interesa, muchas gracias.
-¿Y porqué no le interesa?
-Oiga, le he dicho que no me interesa. Buenas tardes.
I així, fins a set -7!- cops al llarg de la tarda, i sempre demanant-me explicacions, i jo emprenyant-me cada cop més.
Cap a les vuit del vespre, el telèfon que torna a sonar. Miro i veig el fatídic 1.901.667.854. Respiro a fons, i despenjo. Vaig preparat.
-Sí, aquí Moviestar, dígame –dic només despenjar el telèfon.
-¿Señor Leblansky?
-Sí, aquí Moviestar. ¿Llama usted para cambiar de operador?
-Perdone, ¿cómo dice? – respon descol·locat el meu interlocutor.
-Que si le interesa a usted cambiar de operador, en Moviestar tenemos ofertas que blabliblú blabliblú blabliblú –continuo jo, mentre a l’altre costa de la línia s’ha fet el silenci.
Pocs segons després, em pengen el telèfon.
Ara, cada cop que veig que em truquen des del 1.901.667.854 –i ho fan sovint- , contesto amb un “Aquí Moviestar, ¿en qué puedo ayudarle?”
Amb això he aconseguit no només no posar-me de mala llet sinó acabar amb un somriure la conversa telefònica amb aquests invasors de la llar.
Hi ha a qui aquestes trucades li fan companyia. Visca la diversitat.
ResponEliminaAcabava d'esborrar les trucades magatzemades al telèfon i dubtava de qui seria aquest 1.901.667.854 que havia trucat 3 vegades en el meu cas. Ara ja ho sé!!!
ResponEliminaEl meu problema és que si estic de bon humor me'ls escolto fins que me'l acaben.
El logo està molt aconseguit!
doncs no et queixis que els de moviestar et diuen "señor". Els de jassssstel diuen directament: "está Felipe?", o, encara pitjor: "que se ponga Felipe". La veritat és que donen molt de joc a l'hora de respondre'ls, puc desenvolupar tot de males llets que m'estalvien una pasta gansa de psicoanalistes. ^^
ResponEliminaMovistar, la desena musa.
ResponEliminaEls que em truquen a mi són els de jaestel i m'agrada sentir les veus harmonioses sudamericanes de les senyoretes que em diuen coses a cau d'orella. Sempre els hi dic: Llamame más tarde y quizás me interese.
ResponEliminaQuan em truca alguna persona d'aquestes companyies, i ja que sempre em parlen en sudamericà, tinc per costum contestar que jo només atenc trucades que se'm facin en català. Us puc assegurar que em pengen i no tornen a trucar.
ResponEliminaÉs una idea! :P
Jo dec ser una antisocial i no em truca ningú... :-(
ResponEliminajo quan veig aquests números tan extranys, deixo que soni el telèfon. Primer em va costar, volia possar-mi i dirlis quatre parauletes...però poc a poc em vaig acostomar, vaig buscar un tó musical que m'agrades i deixo que soni. Leblanski, possat les simones i deixa que soni. Fins i tot pots ballar. Ara, tot es movistar, ho diu l'anunci.
ResponEliminaquan em demanen quan estic pagant per la tarifa plana els dic que 10 euros, s'estranyen i em deixen tranquil·la...
ResponEliminaA mi també em sap greu, perquè és la seva feina i tal, però...hi ha una manera molt més efectiva! Si et truquen parlant en castellà: respon en català (posant èmfasi en fer que soni el més incomprensible possible per qui està a l'altra banda de la línia), la majoria de vegades, et demanen si pots canviar d'idioma, però com que "no els entens", pengen. Si t'atenen en català (aquí a vegades dubto si aguantar estoicament per l'emoció que tinguin aquest detall xD), sempre pots xerrar amb qualsevol altra llengua, o fer veure que no entens què t'estan dient fins deixar l'operador "desquiciat"...això és força divertit també. Per cert, m'has recordat una broma que vaig llegir fa temps (no era aquesta, però era de l'estil): http://www.taringa.net/posts/humor/3781950/Atenci%C3%B3n-al-Cliente-a-la-Inversa.html
ResponEliminaPer començar (més ben dit continuar, que ja és quasi migdia) el dia amb un somriure :)
Una excel.lent icona, la del telèfon...trobo que expressa molt bé el concepte.
ResponEliminaEl pitjor no és el rotllo que et claven, sinò que t'interrompin la migdiada!
Ara, ja no m'hi poso. Perquè reconec quins són els seus números, m'estalvio fer-los perdre el temps i a més (i el més important) perdre'l jo.
Ah! I si m'equivoco i evito una trucada que pot ser crucial pel meu interès, ja em deixaràn el missatge! Penso jo.
:-)
Leb, fas uns dissenys que son una monada :) (El que els dic als de movistar ja us ho podeu imaginar: el mateix que els dic als de jazztel)
ResponEliminaAra, una de les majors maldats possibles -la de l'esclavatge- ens arriba del cel en forma de trucades. Davant d'aquesta violenta ofensiva jo ja me n'estic de les maneres educades. I això que tinc fibra òptica després que un escamot guerriller telefònic se'ns colés al celobert, sense avisar, per estendre la línia.
ResponEliminaQuina tàctica! Quan em passa a mi, la majoria de cops ni tan sols els hi agafo la trucada. Directament penjo i així tampoc els faig perdre temps a ells. I no hi ha manera de denunciar-ho? No tenim uns drets com a consumidors?
ResponEliminaEp, Puigmalet, que avui et veig molt jovenet! I del que comentes, ni m'imaginava que a algú li pogués arribar a fer gràcia aquestes trucades tan pesades.
ResponEliminaCarme, de vegades també truquen des del 1004, que és telefònica. I gràcies pel comentarid el logo, el telèfon està baixat d'internet, la resta és meu.
ResponEliminaClídice, encara no he tingut la desgràcia de rebre una trucada d'aquests de jaztel, espero que trigui en arribar-me!
ResponEliminaAllau, moviestar una musa???
ResponEliminaErnesto, tu sempre em superes en capacitat d'adaptació al medi ;)
ResponEliminaI els de moviestar també solen tenir accent sudamericà.
Rita, el que dius és un bon sistema. No m'imagino al de l'altre costat de la línia fent un esforç del tipus: "no importa, usted hableme en su idioma". Potser aleshores sí que valdria al pena seguir la conversa!
ResponEliminaGalderich, el que et passa a tu és molt estrany: no reps visites dels testimonis de Jehovà, no et truquen els publicistes de les telefòniques... Potser és conseqüència d'aquella història de l'home invisible, haw, haw!
ResponEliminaAris, m'agrada la teua proposta: posar-me a ballar en lloc d'agafar el telèfon :)
ResponEliminaLolita, si els dius això, igual el de l'altre costat de la línia es canvia al teu operador, haw, haw!
ResponEliminaM dels bolets, la història aquesta veig que no és cap novetat. Lógic: al final hom s'acaba emprenyant i busca recursos.
ResponEliminaCarme de la maleta, l'elogi, venint d'una sibarita de l'estètica com tu, té molt de valor. Gràcies! El telèfon l'he baixat d'internet, la resta és meu.
ResponEliminaBrian, gràcies per l'elogi, i per fixar-te tant en l'estètica: és una part important d'aquest bloc :)
ResponEliminaGirbén, tens raó en qualificar-ho d'ofensiva.
ResponEliminaAlbert, teòricament si que pots demanar que no facin servir el teu telèfon per a publicitat, però passaran olímpicament de tu. A més, em sembla que habitualment, aquestes trucades les fan des d'un altre pais, i la llei se la passen pel forro :(
ResponEliminaEl meu germà els va aplicar un càstig durant un temps fins que ho van deixar córrer: responia "un momento, por favor" i deixava el telèfon despenjat un parell d'hores.
ResponEliminaJo quan em diuen si m'interessa no sé quina bandaancha etc dic que no tinc ordinador. O que la senyora de la casa no està, que sóc la que neteja o algo així.
ResponEliminaJo el que faig és gravar el número de teléfon a la lista de números rebutjats i problema solucionat
ResponElimina