Suau, lleugerament melòdic i ple de textures i matisos sonors, el nou disc de High Places –la imatge superior és la portada- està fet per escoltar-lo amb calma, assegut al sofà de casa o fent una passejadeta pel parc, tant s’hi val si plou o fa bon dia.
Penjo el primer tema, The Longest Shadows, amb vídeo fet pels mateixos músics, que encaixa molt bé amb el so que fan. Sense presses.
Penjo el primer tema, The Longest Shadows, amb vídeo fet pels mateixos músics, que encaixa molt bé amb el so que fan. Sense presses.
Escoltava la música... He obert la finestra...El dia plorava...Jo... mandrós.
ResponEliminaM'ha agradat molt!!! :)
No obro la porta que avui és un divendres de masses: massa pluja i massa fred.
ResponEliminaTamoc cal massa volum pels High Places. Bons!
em recorda l'última época de OMD, guapa la nena
ResponEliminaNo m'estranya que canti ajaguda pel terra com un gos... música obviable en la que un sintetizador ho fa tot. No sé si serveix per al fil musical.
ResponEliminaEn fi, intenta treballar més el tema dels Merrie Melodies...
Per fi sortira l'imatge
ResponEliminadic que em recorda OMD
ta bé :) em mola més la portada, fa com angúnia i tot :P
ResponEliminaLa portada és genial, una obra d'art !
ResponEliminaLa música, encara que sigui amb sintetitzador, molt encertada per a moments especials, que cal saber trobar i tothom no pot ni en sap. ....
Amb tot carinyo. . . .oi, Galde?