14 de maig de 2010

MERRIE MELODIES (33): HIGH PLACES


Suau, lleugerament melòdic i ple de textures i matisos sonors, el nou disc de High Places –la imatge superior és la portada- està fet per escoltar-lo amb calma, assegut al sofà de casa o fent una passejadeta pel parc, tant s’hi val si plou o fa bon dia.
Penjo el primer tema, The Longest Shadows, amb vídeo fet pels mateixos músics, que encaixa molt bé amb el so que fan. Sense presses.



7 comentaris:

  1. Escoltava la música... He obert la finestra...El dia plorava...Jo... mandrós.
    M'ha agradat molt!!! :)

    ResponElimina
  2. No obro la porta que avui és un divendres de masses: massa pluja i massa fred.

    Tamoc cal massa volum pels High Places. Bons!

    ResponElimina
  3. em recorda l'última época de OMD, guapa la nena

    ResponElimina
  4. No m'estranya que canti ajaguda pel terra com un gos... música obviable en la que un sintetizador ho fa tot. No sé si serveix per al fil musical.

    En fi, intenta treballar més el tema dels Merrie Melodies...

    ResponElimina
  5. Per fi sortira l'imatge
    dic que em recorda OMD

    ResponElimina
  6. ta bé :) em mola més la portada, fa com angúnia i tot :P

    ResponElimina
  7. La portada és genial, una obra d'art !
    La música, encara que sigui amb sintetitzador, molt encertada per a moments especials, que cal saber trobar i tothom no pot ni en sap. ....
    Amb tot carinyo. . . .oi, Galde?

    ResponElimina