16 d’abril del 2011

HIMNE

Com un himne wagnerià però també com una rondalla cantada al capvespre pel tiet melòman de la família, aquell que té un passat del que n’heu sentit a parlar però no en sabeu prou. El Batiscafo Katiuskas és l’obra mestra dels Antònia Font, amb un pròleg que recorda als Kraftwerk de Comptador Geiger però que ràpidament s’endinsa en una lletra somniadora i fantabulosa però també quotidiana, capaç de superar qualsevol estat d’ànim.

Ara que ja han publicat el nou cedé i que la premsa en va plena, és moment per tornar a sentir el Batiscafo Katiuskas.


14 d’abril del 2011

UN FANTASMA RECORRE EUROPA


Un fantasma recorre Europa: és el fantasma de la República. Totes les forces de la vella Europa s’han aliat en una sacrosanta croada contra aquest fantasma. Però la monarquia té els dies comptats. Per això, en exemplar actitud, els borbons espanyols han estat els primers en mostrar la seua adhesió a la república. En breu, la dimissió de tots els seus càrrecs públics serà un fet.

Carles d’Anglaterra, emocionat, ha promès seguir el camí republicà, acabant per sempre més amb la monarquia anglesa i, ja de pas, amb tota la noblesa.

S’espera que aquesta mesura sigui seguida en breu per totes les altres monarquies d’Europa i del món sencer.

Visca la República!


12 d’abril del 2011

ESCALA LEBLANSKY PER A URBANITES RECICLATS


[Capítol XXVI de la sèrie Aprende con Leblansky]

El meu aterratge al món rural, ara fa ja uns quans anys, no va ser massa traumàtic, però la gran ignorància personal en qüestions agrícoles em va llastrar de tal manera que, als pocs mesos de viure a Dosrius, l’exterior de casa va passar de ser un hort deixat de la mà de déu a una selva tropical on habitaven animalons d’espècies variades i –cal fer menció especial- un parell de desenes de gats.

Amb el temps, i a base de fer servir el mètode d’assaig-error, he anat aprenent, i de pas, fent autèntiques barbaritats, com ara carregar-me un cirerer, mitja dotzena de pereres, una figuera i un pruner, entre d’altres.

Ara, tot i que segueixo sent un gran ignorant en el tema, m’atreveixo a fer algunes operacions relaciones amb l’agricultura, i a donar alguns consells a aquells que, com jo, són neòfits en aquest tema.

L’Escala Leblansky per a urbanites reciclats va de l’1 al 5, i proposa alguns exemples per fer-ho tot més entenedor. Aquí va:


  1. Vegetals que funcionen pràcticament sols, i que només cal anar amb compte per no trepitjar-los ni cremar-los. El CODONYER I l’OLIVERA són qui més permeten als no iniciats sentir la satisfacció de veure com, tot i la sapastreria inherent a la condició, un arbre cultivat per ell pot arribar a créixer i fins i tot donar fruits (a la fotografia, jove codonyer d’un pam d’alçada que ja floreix)

  2. Vegetals que cal regar de tant en tant. CARABASSES i CARABASSONS esdevindran amb facilitat les estrelles de l’hort de l’urbanita reciclat. Només cal regar-los de tant en tant, i collir-los abans que petin de grossos.

  3. Vegetals que funcionen pràcticament sols, però que cal controlar, ja que els seus fruits poden fer-se malbé. FAVARS, CIRERERS i NESPRERS són senzills de conrear. No cal regar-los pràcticament mai, i en el cas del cirerer, no cal preocupar-se si li cauen les fulles: és normal cada tardor. Però atenció, els fruits del nesprer i el cirerer s’han de protegir dels ocells, la qual cosa resulta pràcticament impossible de fer si ets un urbanita reciclat, però no passa res: els ocells s’alimenten mentre tu vas al mercat a comprar prunes i cireres.

  4. Vegetals que cal regar sovint, així com protegir-los de les temperatures extremes i tractar-los per evitar les plagues. El LLIMONER és el més clar exemple d’arbre que, aparentment senzill, dona molts maldecaps si no el saps cuidar. Cal estar atent i demanar consell contínuament als veïns i a la cambra agrària. Però tranquils: si en Leblansky ha pogut, vosaltres també.

  5. Vegetals que gairebé segur que al vostre hort ni creixen ni donen fruits. La resta. Intentar-ho és perdre el temps, tot i que amb els TOMÀQUETS i les ALBERGÍNIES encara hi ha alguna esperança –escassa- que funcionin.

11 d’abril del 2011

SALVATGE





Aquest cap de setmana, la Carme i jo hem fet estat fent de jardiners: hem podat, tallat, retallat, netejat, sembrat, plantat i fruït de la primavera salvatge d’aquest any, que ha tirar endavant tota la flora amb una potència inesperada per aquestes dates. Fins i tot les coníferes ja han començat la pol·linització i estan pintant de groc tot l’exterior de la casa, i el favar [foto 3] que donàvem per acabat ha reeixit amb força ple de flors i ensenyant les primeres beines.

Potser encara tindrem faves!

6 d’abril del 2011

CONVOCATÒRIA REPUBLICANA

Benvolguts, benvolgudes,
El proper 14 d'abril a les 6 del matí farà 80 anys que els regidors del petit municipi d'Eibar, al País Basc van proclamar la República. Molts altres municipis es van incorporar a la iniciativa i Espanya passà de monarquia a república de la nit al dia.

Val la pena fer-se ressò d’aquest esdeveniment, però també reivindicar la República, tot el que va representar i tot el que representa avui. Per tal cosa, us proposem un homenatge blocaire a la República. Què cal fer per participar-hi?

-Publicar un apunt a les 6 del matí del 14 d’abril.

-L’apunt ha de tenir com a tema central la República (reflexiu, elogiós, crític, divertit...) seguint la personalitat de cada bloc i una imatge amb alguna referència a la bandera republicana. Aquest apunt ha de ser únic durant tot el dia.

-Heu d’enviar a 80anysdelarepublica@gmail.com la vostra intenció de participar-hi, indicant el bloc o blocs i l’enllaç que se sumen a la commemoració.

-El vostre enllaç s’afegirà a la llista de tots els participants i es publicarà en el bloc Visca la República! que hem creat per a l’ocasió. La llista s’anirà actualitzant a mesura que vagin afegint-se noves col·laboracions.

-Es recomana que, en el vostre bloc, inseriu al més aviat possible un gadget amb el pin que allà trobareu (podeu triar entre el de fons blanc i el de fons negre) i el text següent:

VISCA LA REPÚBLICA! Si vols participar en l’homenatge blocaire a la República, informa’t al bloc: Visca la República!

que ha d’estar enllaçat amb aquest bloc: http://80anysdelarepublica.blogspot.com/

D’aquesta manera s’aconseguirà la màxima difusió i participació. Us preguem que notifiqueu aquesta iniciativa als vostres contactes blocaires per tal d’aconseguir la màxima difusió, i que, per qüestions d’organització, si teniu previst participar-hi, ens n’informeu amb la màxima antelació possible.

Visca la República!

Galderich & Leblansky

1 d’abril del 2011

QUÈ ÉS MODERN


Dedicat a l’inexistent oïda musical del gran Galderich

Primer va ser l’SM (the first & the best) que va donar la notícia, ja fa mesos, al seu bloc: els OMD (Orchestral Manoeuvres in the Dark), després d’anys de silenci, treien disc nou, History of Modern.

Amb temes com Sister Mary Says, que podria passar per un dels seus èxits dels anys 80 -Electricity, Enola Gay, Souvenir, Joan of Arc Maid of Orleans...- i contínues referències a Kraftwerk -algunes velades com a la cançó Pulse, altres evidents com la que du per títol RFWK-, aquest cedé no aporta pràcticament res de nou, però manté el nivell dels anteriors, que ja és molt.

Fins i tot, i recordant els manifests i les declaracions de molts moviments artístics del segle XX, fan una petita introducció al que ells anomenen The Philosophy of Modern Art, amb llista final del què és i què no és modern. Atenció:

MODERN IS

Constructivism

Modernism

Dada

Futurism

Pop Art

Communism

Fascism

Kraftwerk

Le Corbusier

Nuclear Power

BMW

Roxy Music

David Bowie

Dieter Rams

Alvar Alto

B29 Superfortress

Nichola Tesla

Newcomen engine

English Electric Deltic Diesel

Germany

Concrete

Glass

Steel

1020’s

1950’s

MODERN IS NOT:

Roccoco

Neo clasicism

Liberalism

Conservatism

The Blues

The Sixties

Surrealism

B24 Liberator

Thomas Edison

The Rolling Stones

Oasis

Jaguar Cars

Abstracte Expressionism

France

Wood

Sandstone

Edwardian Era

1990’s

Provocadora, com tota llista.

Bé, doncs resulta que fa poc he sabut que al mes de juny els OMD actuen –quants anys deuen tenir?- a Barcelona. No em penso perdre el concert! I per celebrar-ho, penjo el vídeo de la cançó que dona nom al seu nou cedé. Un vídeo molt bo, per cert, però molt inadequat: no és modern.