Les darreres neus van desarrelar un dels pins dels veïns, i això ha permès que la seua figuera, que llinda amb ma casa, creixi més ufana que mai i envaeixi amb les seues branques un petit reducte del meu jardí.Fa unes setmanes, la Carme i jo ens varem adonar del cas i de la gran quantitat de figues que estava fent, moltes de les quals només es podien collir des de ma casa. Vam cridar als veïns –el Pedro i l’Anna Maria, una parella encantadora que fa poc que acaben de tenir un bebè- per dir-los que nosaltres ens encarregaríem de collir-les i que els hi passaríem, però per a sorpresa nostra, ens varem comentar que a cap dels dos els agraden les figues, i que en collíssim tantes com ens vingués de gust, que ells les deixaven perdre cada any!
Així que ara, a més de les figues que ens regalen altres veïns que tenen també figuera, nosaltres ens dediquem a robar-ne –amb permís dels amos-, que això és el que els hi dona aquell gust tan especial.
[anotació a peu de post: els caps de setmana, la Carme i jo ens fem per esmorzar unes torrades amb formatge fresc i figues acabades de robar, i puc ben assegurar que és una manera ben dolça de començar el dia]
