19 de maig de 2010

PISCOLABIS BLOCORUM

Queda expressament prohibida la reproducció total o parcial d’aquest post, tant del text com de la imatge, sense l’autorització expressa de l’autor. La llei estableix penes de presó i multes a qui reprodueixi, plagiï , interpreti, transcrigui o transformi aquest post sense la preceptiva autorització.

Com que continuo amb la meua sequera d’idees, res millor que inspirar-me en les dels altres. A mena de piscolabis, trio algunes reflexions profundes extretes d’uns blocs que penso que val la pena visitar.

“Ha comprovat mai algú si una taula continua existint quan ningú no se la mira?”
Bloguejat

“No fugim per posar-nos en un lloc segur: la fugida és una conducta que consisteix a negar l’objecte perillós, de la mateixa manera que els boxadors novençans es tiren damunt l’adversari tot aclucant els ulls”
Riell Boulevard


“És curiós constatar com la paraula d’un boig o bé no és sentida o bé, si ho és, és escoltada com una raó astuta, com una veritat indiscutible”
Sense presses

“Sempre m’ha sorprès que aquells que presumeixen de professar la religió cristiana –és a dir, l’amor, la pau, la moderació, la humilitat- practiquin quasi a diari actes d’una crueltat suprema”
Un tel als ulls

“El camí que puja i el que baixa és un i el mateix”
The Daily Avalanche

32 comentaris:

  1. Quina idea més brillant!
    Reconèixer l'autoria de cadascú, és com molt més honest, no?
    Cites citables........i perdurables.
    La imatge del tel als ulls bloguejat és fantàstica!

    ResponElimina
  2. Els apòcrifs són uns evangelis que posen en boca de personatges de prestigi cristià una sèrie de textos per tal de donar-los credibilitat.

    ResponElimina
  3. Quantes perles de saviesa! I jo ni m'havia adonat.

    Molt bonica la foto de la posta de sol.

    ResponElimina
  4. a partir d'ara aniré pel món mirant pel damunt de l'espatlla, a punt de morir-me de la por :P jo he dit això? caram, quines coses dic rera el Niepoort :D

    ResponElimina
  5. Doncs no fóra mala idea, la de tenir una cartellera blocaire, on s'oferís una frase fora de contexte, d'una petita sel.lecció de blocs per obrir la gana als comentaristes...en plan, safata de canapés-sorpresa!

    m'agrada el concepte...
    copiar a un copión, son cien años de perdón?
    ;-p

    ResponElimina
  6. Hmm, he intentat deixar un missatge aquest matí i veig que no ha entrat. Hi ha cesura a més de plagi? Ntsch!

    Deia alguna cosa com que no se m'havia acudit fer servir la meva closca de sol naixent, així que amb això compleixes la dosi creativa del dia. La resta del post pot ser tanplagiuat com vulguis! Tot i que no recordo haver dit la frase d ela taula...

    ResponElimina
  7. Què t'hi jugues a que els únics que s'han adonat del no-plagi son els no-plagiats? (i amb prou feines).

    ResponElimina
  8. ...a vegades penso que deixes d'existir en el moment que deixes de mirar, no en el moment en que deixes de ser mirat...però, realment, importa existir o no existir?

    no es pot presumir mai de res, o s'és o no s'és, mai s'és a mitges, però ser no implica ser perfecte, només existir intentant fer les coses d'una manera més o menys correcta (sense entrar en què és correcte o incorrecte, termes mitjos, etc.)

    està bé saber escoltar, parli qui parli, la veritat és que potser un que està considerat un boig està més serè que un que no ho està, o dirà veritats com a temples, o no, qui sap. Però sempre s'aprenen coses escoltant, cadascú reflexiona i en treu les seves conclusions, però el què t'està donant aquella persona no té preu.

    I bé, sobre el tema camins...sempre ho he vist més com si fossin escales, diferents nivells que puges o baixes, amb replans, amb llum o sense, amb ascensor o sense, amb fred, o calor, o vent, o goteres, o sol, o terrat a dalt. A gustos i situacions.

    he intentat resumir el que m'ha passat pel cap quan he llegit aquestes cites en un mateix text...

    per cert, em sembla genial aquesta idea de les cites ;)

    ResponElimina
  9. Però el camí de baixada és molt més descansat, on vas a parar!

    ResponElimina
  10. Vols dir que la taula es mou quan no la miro?
    Es veritat que els boxejadors es tiren demunt del contrincant, pero perquè saben que aquest no porta cap arma, si no, fugirien corrents.
    En quant el boig, us recomano un conte d'Edgar Allan Poe sobre la visita a un manicomi. Els visitants no saben que els bojos s'han amotinat i han tancat als psiquiatres, i els primers, vestits amb bates blanques, els hi ensenyen les instal'lacions.

    ResponElimina
  11. Carme, aquestes cites són perdurables, i tant que sí... però el que dius de l'autoria, ehem...

    ResponElimina
  12. Galderich, en aquest cas, la credibilitat està més que contrastada ;)

    ResponElimina
  13. Allau, sovint no ens adonem del que tenim, haw, haw!

    ResponElimina
  14. Clídice, hem d'acceptar el que hem dit, tant si ens agrada com si no,haw, haw!

    ResponElimina
  15. Carme, és una bona idea la que proposes... te la copiaré, haw, haw!

    ResponElimina
  16. SM; t'asseguro que en aquest bloc no hi ha hagut mai censura. Ho dic seriosament.

    ResponElimina
  17. Brian, no ho acabo de tenir clar; aquest joc del plagi no ha anat com jo esperava :(

    ResponElimina
  18. M, la teua entrada ha canviat radicalment el sentit del post d'avui: jo havia fet una proposta juganera i força superficial, i tu has estat capaç d'anar més enllà, omplint de contingut i donant profunditat a una sèrie de reflexions que realment val la pena que ens fem. Gràcies!
    [i demà explico el meu joc]

    ResponElimina
  19. Oh, gran mestre Heràclit, és tot un honor que s'hague passat per aquí. I dic jo que si li comento el que heu dit al Parmènides, em sembla que volaran les òsties, haw, haw!

    ResponElimina
  20. Aristòfeles, molt bona aquesta recomanació que fas, va clavada al post d'avui.

    ResponElimina
  21. Estem expectants. Potser el joc ha sigut massa subtil... :)

    ResponElimina
  22. No ho havia vist ara, perquè he fet un dia de vaga de visites. Més enllà de les crisis creatives, de tant en tant tinc crisis de lectura. Ahir vaig dedicar al dia a l'humor, i em vaig descarregar dos programes de Cuarto Milenio seguits, per anar a dormir de bon humor.

    ResponElimina
  23. Molt bona, seguiu en crisi, perquè la crisi dóna de sí.

    ResponElimina
  24. Bona fussió de capçaleres :) M'ha agradat com t'expliques, amb permís amb quedo! Salutacions!

    ResponElimina
  25. A mi em va sorprendre trobar una frase meva que havia dit en un xat, citant-ne la procedència (el nick) en un blog.

    Hi ha gent honrada, vàtua els déus!

    ResponElimina
  26. Crec que aquesta crisi creativa et fa ser molt creatiu...

    ResponElimina
  27. Lluís, jo tinc un problema amb aquest tipus de programes: de vegades em fan gràcia, però de vegades em fan agafar una mala òstia monumental.
    I ànim: la crisi, ara que ja quasi és col·lectiva, sembla cada cop més natural. Però francament, a tu la crisi no se't veu per enlloc!

    ResponElimina
  28. Eulàlia, estinc descobrint la paradoxa de la crisi: a major crisi, més creativitat!

    ResponElimina
  29. Cris (V/N), benvinguda al bloc!
    He mirat el teu perfil, i he descobert un munt de coses, cada qual més interessant. Ets la Pessoa dels blocs!

    ResponElimina
  30. Arare, el que comentes fa pensar en una persona d'una honradesa exquisida.

    ResponElimina
  31. Jomateixa, aquesta crisi és inversament proporcional al nivell de creativitat... o era a la inversa? Vull dir que la creativitat que m'ha portat a la crisi ha incentivat la cretivitat per a sortir de la crisi. Bé, tu ja m'entens ;)

    ResponElimina