18 de novembre del 2009

EPICUREISMES


L’ideal de l’home savi, segons Epicur, es resumeix en dos conceptes: amistat i autosuficiència. I amb l’afany de fer-los realitat, va comprar un jardí a les afores d’Atenes, i allà conreava fruits i verdures i es trobava amb els amics per compartir els plaers que la vida ofereix als qui, com ell, no temen als déus ni a la mort, i cerquen la felicitat en les petites espurnes de la vida quotidiana. No desitgis allò que no pots tenir ni allò que et farà més mal que bé, ni reneguis d’allò que no pots evitar, frueix del que tens, estima i deixat estimar: així és com s’aconsegueix el màxim plaer.
Sempre m’ha caigut bé Epicur, i la carta que va escriure al seu fill Meneceu trobo que és un escrit filosòfic dels que cal llegir i assaborir amb la reflexió, amb el seu missatge hedonista que en el fons és força estòic.
Total, que quan vaig començar la meua nova vida al cul del món –així ho descrivien els meus amics- em vaig proposar aconseguir la màxima epicúria, i fent resum de com ha anat la cosa, potser si que quelcom he assolit a nivell d’amistat, em penso que fins i tot trec bona nota; i també n’estic satisfet de com he estat capaç de rebaixar la meua miopia amb el que m’envolta. I quan em llenço a treballar el jardí, l’oncle Epicur segur que em donaria uns copets a l'esquena i em diria “Bé, noi, vas bé!”.
Però pel que fa a l’autosuficiència, buf... Epicur, que no me’n surto!!!

12 comentaris:

  1. Encara que Epicur parlés d'autosuficiència, devia comptar que els amics li donarien una maneta.

    ResponElimina
  2. Quanta saviesa !!
    Està molt bé que la sàpigues aplicar, a mi no se me'n dona tan bé !
    Com es pot no renegar del que no pots evitar ? Si al mateix temps saps que el que desitges no ho pots tenir perquè et farà més mal que bé !
    Existeix un consultori epicuri sentimental ?
    Millor no escalfar-se el cap i anar pel dret, procurant certament l 'autosuficiència.
    I tu no ploramiqueixis que estàs apunt d'aconseguir-la en tots els àmbits.
    Ànim segueix així !!
    Amics i amigues, reals i virtuals no te'n falten !!!

    ResponElimina
  3. Tinc la sort de gaudir d'aquests jardins veient-los de molt aprop, i de vegades donant alguna maneta, com diu l'Allau.
    Mira avui surto a veure si començo a practicar la meva autosuficiència individual i inclús egoistament absoluta, que ja va sent hora que m'hi posi !!!

    ResponElimina
  4. ais aquests neorurals ;) autosuficiència també és anar al super i que quan passi la Visa te l'acceptin ;P si ej keeee

    ResponElimina
  5. Qui l'ha vist i qui el veu, aquest jardí. T'emportes el premi al jardiner epicuri de l'any, segur.

    ResponElimina
  6. Leblansky,
    Vigila l'esquena que ja no tenim edat... Com diu la Clídice, aquests neorurals sou de por i de la dura feina en feu virtud!

    ResponElimina
  7. Allau, la meua autosuficiència fa més aviat referència als bancs, fecsa-endesa & demés. Dels amics, no em puc queixar: quan més penjat he estat, més n'he tingut.

    ResponElimina
  8. Bamboo, pel que veig, tu ets tan poc autosuficient com jo: desitges allò que no tens, i no vols allò que tens. L'estoïcisme no està fet per a nosaltres, haw, haw!

    ResponElimina
  9. Carme J, el meu jardí no seria res sense tu.

    ResponElimina
  10. Clidice, d'aquesta autosuficiència parlava jo! Que com deia la meua mare, tinc les mans foradades!

    ResponElimina
  11. SM, agraeixo la floreta. Quan us passeu de nou i faci bon temps, espero que m'accepteu un coctel in the grass.

    ResponElimina
  12. Galderich, saps que jo no soc precisament un fan de l'exercici, però treballar el jardí m'agrada, sobretot quan veig com ho agraeix.

    ResponElimina