POLLASTRES I ACTES PERLOCUTIUS
Cada dia, quan torno de la feina, passo per davant del super del poble –és l’únic que hi ha- quan ja és tancat, i això fa que un lleuger somriure, quasi imperceptible, aparegui en la meua cara de cansat. No em passa sempre, però: només quan hi ha ofertes de pollastre.
Cada dia, quan torno de la feina, passo per davant del super del poble –és l’únic que hi ha- quan ja és tancat, i això fa que un lleuger somriure, quasi imperceptible, aparegui en la meua cara de cansat. No em passa sempre, però: només quan hi ha ofertes de pollastre.
M’explico: els cartells que anuncien els preus d’oferta no caben sencers a la paret exterior del super, de manera que suposo que l’encarregat va decidir posar-los igualment, un tros de cartell a dintre i un tros a fora. Així, quan s’abaixa la persiana, només es pot llegir la part del cartell que queda a l’exterior.
Les ofertes de pollastre –“Pit de pollastre”, “Ales de pollastre”-, quan el super és obert, es llegeixen “Pit de polla-tre” o “Ales de polla-tre”, amb una lletra feta malbé per la guia de la persiana. Quan és tancat, queda com la foto, generant automàticament un acte perlocutiu en la majoria dels vianants que passem per allà.
Les ofertes de pollastre –“Pit de pollastre”, “Ales de pollastre”-, quan el super és obert, es llegeixen “Pit de polla-tre” o “Ales de polla-tre”, amb una lletra feta malbé per la guia de la persiana. Quan és tancat, queda com la foto, generant automàticament un acte perlocutiu en la majoria dels vianants que passem per allà.
L'encarregat d'aquest super és un geni! L'Ajuntament l'hauria de subvencionar per animar el carrer!
ResponEliminaCaxis! no passo pel davant de cap súper jo tornant a casa! :( sort que em trobo amb gats xerraires. Ets afortunat si en aquelles hores pots somriure amb ales de polla-tre ;)
ResponEliminaUs confessaré un secret.
ResponEliminaEn Leblansky, parla d'un super on només ha comprat en una ocasió i mai més ha tornat!
No sap que potser no és un establiment d'alimentació i només té l'aparença, l'acte il·locutiu que fa l'encarregat, en Leblansky el "perlocuta" adequadament?. Aquí també resideix la gracia de les paraules o el que es pot entendre d'elles.
En el que segur tots coincidim és a somriure,que ja és prou important, però de què o de quí ? Hi, hi.
Galderich, d'acord amb tu: l'encarregat del super segur que faria virgueries amb els cartells de propaganda electoral.
ResponEliminaClidice, tot i que et costi reconeixer-ho, tu eres una fan d'en Lewis Carroll. Si fins i tot et trobes cada dia amb gats xerraires!
Carme, ets una dolenta! Al super vaig poc perquè la veritat és que no m'agrada massa, però a més, quasi sempre és tancat quan jo passo.
shhhht, a mi no m'agrada Lewis Carroll, perquè va mentir molt en la meva biografia ;)
ResponElimina