CRISANTEMS
Ja fa quasi quatre anys que, per motius que no ve al cas explicar ara, estic vivint a una casa de camp, enmig del parc del Corredor i el Montnegre. Quina sort, oi? Doncs depèn: per a un urbanita com jo, que fins fa poc del camp només sabia que era verd i que allà hi vivien els pagesos, al principi va ser dur, molt dur.
Ara, però, em sento orgullós d’haver iniciat aquella aventura; poc a poc, a base de cagar-la repetides vegades i d’intentar aprendre dels errors, He anat fent-me amb la casa i l’espai que l’envolta, deixant de sentir-lo com una cosa aliena a mi: finalment, és la meua casa i el meu entorn. Em falta molt per aprendre, però el primer pas ja l’he donat.
Així que inauguro secció nova, amb fotos i comentaris del que passa ara mateix al meu jardí, que aquest estiu ha estat més epicuri que mai,amb una bona colla d'amics i amigues compartint el plaer de riure, mejar i beure sota el cel nocturn.
I començo amb flors: fa dues setmanes van aparèixer els primers capolls de crisantems, i ara ja estan esclatant amb colors vius que alegren la tardor. Quan els vaig sembrar fa ja mesos, no m’imaginava que donarien tan bon resultat, però així ha estat; han crescut molt, poblant tot l’espai que els separava als uns dels altres, i pràcticament no han necessitat cap cura especial més que una mica de màniga d’aigua de tant en tant, a l’estiu.
Ara, però, em sento orgullós d’haver iniciat aquella aventura; poc a poc, a base de cagar-la repetides vegades i d’intentar aprendre dels errors, He anat fent-me amb la casa i l’espai que l’envolta, deixant de sentir-lo com una cosa aliena a mi: finalment, és la meua casa i el meu entorn. Em falta molt per aprendre, però el primer pas ja l’he donat.
Així que inauguro secció nova, amb fotos i comentaris del que passa ara mateix al meu jardí, que aquest estiu ha estat més epicuri que mai,amb una bona colla d'amics i amigues compartint el plaer de riure, mejar i beure sota el cel nocturn.
I començo amb flors: fa dues setmanes van aparèixer els primers capolls de crisantems, i ara ja estan esclatant amb colors vius que alegren la tardor. Quan els vaig sembrar fa ja mesos, no m’imaginava que donarien tan bon resultat, però així ha estat; han crescut molt, poblant tot l’espai que els separava als uns dels altres, i pràcticament no han necessitat cap cura especial més que una mica de màniga d’aigua de tant en tant, a l’estiu.
M'importa un rave que siguin flors de cementiri: m'agraden els crisantems.
estan ufanosos! a mi també m'agraden els crisantems, i enyoro el jardí, i l'hort, i les bèsties ... vaja! que t'envejo força!
ResponEliminaMacos sí que els tens, però no els sé reconèixer com a crisantems, jo em pensava que feien aquelles boles de pètals estrets (no em facis cas que sóc de ciutat).
ResponEliminaSeria bo que possessis més fotos de les magnífiques plantes per tu conreades, així podríem saber de què poder demanar-te esqueixos.
ResponEliminaLeblansky,
ResponEliminaEstic d'acord amb l'Allau, els crisantems tenen unes altres formes com a mínim els del meu petit jardí
En tot cas, com diu la Dolors, passa'ns esqueixos perquè els meus crisantems aquests estiu han mort tots menys el vermellós i estic una mica deprimit, que a mi m'agraden molt!
Jo de flors no hi entenc res, però com a ex-urbanita trasplantat a una casa amb jardí comparteixo la teva fascinació per les formes de vida vegetals que comparteixen espai amb nosaltres. A la pròxima foto, una mostra de la fauna, sisplau.
ResponEliminaUn 10 als crisantems i a qui els cuida! Fan goig de debo, en viu i directe segur que milloren molt !
ResponEliminaRespecte a la fauna, ens pots oferir apadrinaments?
Clidice, fa un parell d'anys, em passava el contrari: jo envejava als qui no havien de preocupar-se de plantes ni animalons. Ara he canviat: com diu l'anunci, conocerlo és amarlo.
ResponEliminaAllau i Gaderich, de crisantems, com de quasi totes les plantes, n'hi moltes variants, i les que jo he triat són de les més senzilletes de cuidar, i en canvi fan una flor grossa i que dura força dies.
ResponEliminaSM i Carme J, sou uns punyeteros. M'imagino que quan parleu de la fauna no es referiu als meus peixets, als qual he fet un homenatge amb la bassa virtual, ja que als reals ni tan sols els haig d'alimentar: viuen a base de larves de mosquits, i per això a cas no n'entra cap.
ResponEliminaPerò entomo la vostra provocació, i prometo rescatar en un proper post l'ONG Gats sense fronteres, amb el logo millorat.
Reflexió final: no m'esperava cap comentari sobre aquest tema, i veig que fins i tot la Lola s'ha animat a dir la seua, o sigui que hi haurà més notícies verdes.
ResponEliminaLeb, ja aniràs veient que el "toc humà" és d'allò més agraït.
ResponEliminaui! llegint els comentaris se m'acut que, atès on viu el Salvador, ja cal que vagi amb compte amb els trífids!!!!! :P
ResponEliminaHa,ha, m'encanta coincidir amb SM, ni que sigui en punyeteria,es un orgull!
ResponEliminaTu saps que x casa teva disposes d'una fauna molt i molt rica, insectes, mamifers, ovipars. . . . i tota classe d'animalons i sobretot animalones !
Haw, haw, bona aquesta Clidice. En tot cas, el Salva no té res a temer: entre el laboratori i els bolquers, no veu la llum del sol, o sigui que els trífids ho tenen magre amb ell.
ResponEliminaCarme J, tu no ets punyetera, sinó molt molt punyetera, haw, haw!
ResponElimina