EL COLOR DE LES OLIVES
Aquesta tardor ha estat francament bona per a les plantes del meu jardí: ha caigut molta pluja i ha fet molt de sol, i elles ho han agraït, posant-se verdes i amb les flors esclatant o a punt de fer-ho.
Les dues oliveres, mig mortes com estaven quan vaig començar a viure aquí, han revifat i donen boniques olives verdes, que jo deixo perdre per vagància i per que m’agrada com entapissen el terra de negre.
El primer cop que vaig veure que algú feia una cosa així va ser a França, a una preciosa casa rural de nom Mas des Sources –haig de fer un post d’aquest alberg que per ell sol ja mereix una visita- on tenien uns perers preciosos que no es preocupaven de netejar, així que fruita que estava madura, fruita que queia a terra. I quedava força bonic, tot ple de taques verdiblanques, i amb un cert aroma a pera que no arribava a podrir-se perquè els animalons de la casa se les acabaven cruspint. L’únic problema era que s’havia d’anar amb cura amb el cap.
Aquesta tardor ha estat francament bona per a les plantes del meu jardí: ha caigut molta pluja i ha fet molt de sol, i elles ho han agraït, posant-se verdes i amb les flors esclatant o a punt de fer-ho.
Les dues oliveres, mig mortes com estaven quan vaig començar a viure aquí, han revifat i donen boniques olives verdes, que jo deixo perdre per vagància i per que m’agrada com entapissen el terra de negre.
El primer cop que vaig veure que algú feia una cosa així va ser a França, a una preciosa casa rural de nom Mas des Sources –haig de fer un post d’aquest alberg que per ell sol ja mereix una visita- on tenien uns perers preciosos que no es preocupaven de netejar, així que fruita que estava madura, fruita que queia a terra. I quedava força bonic, tot ple de taques verdiblanques, i amb un cert aroma a pera que no arribava a podrir-se perquè els animalons de la casa se les acabaven cruspint. L’únic problema era que s’havia d’anar amb cura amb el cap.
Això, amb les olives, no és preocupant.
Efectivament les olives i les peres no son el mateix que pinyes o cocos, que llavors si cal anar en compte amb el cap! Tant si cauen per gravetat o que les pugui llançar un vei(na) malhumorat(da) o resentit(da).
ResponEliminaEN QUE QUEDEM, SON OLIVES VERDES I TAPISSEN DE NEGRE?
ResponEliminaQUAN ES TORNEN VERDES, DONCS?
DEFINITIVAMENT NECESSITO MéS CONEIXEMENTS AGRÍCOLES I RAMADERS.
NO DEXIS DE MANTENIR-NOS INFORMATS.
Quina llàstima! A mi m'agraden molt les olives adobades a casa.
ResponEliminaLeblansky, no siguis gos i recull les olives que els farem el tractament!
ResponEliminasi les plegues i les "mates" i les poses en pots amb sajolida i herbetes bones tan de muerrrrrte :P I no deixaria mai fruita a terra, uix, és un vesper allò :)
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaDe l'olivera de casa mai hem pogut aprofitar les olives. La terrible "mosca de l'olivera" se les cruspeix. Millor dit: hi deixa els seus ous i normalment tota oliva té un visitant. Per tant, també les deixem caure...
ResponEliminaCarme J, sona molt exòtic, això de tenir una veïna llençant-me cocos, haw, haw!
ResponEliminaBamboo, les olives surten verdes i es van tornant negres, i no a la inversa :)
ResponEliminaAllau, Clidice, Galderich, és molt més pal per a mi fer tota la feina per un parell de pots d'olives, que anar i comprar-les a la botiga. Sí, ja sé que fetes per mi tenen m´s valor, però soc mandrós en aquestes coses.
ResponEliminaClidice, les abelles s'ho passen fantàstic a ma casa. La setmana vinent, post de les meus abelles en plena orgia de pol·len!
ResponEliminaEulàlia, jo les deixo caure per mandra, però si és perquè un bitxo ho fa malbé, deu fer molta ràbia! :(
ResponElimina