EPICUREISMES

L’ideal de l’home savi, segons Epicur, es resumeix en dos conceptes: amistat i autosuficiència. I amb l’afany de fer-los realitat, va comprar un jardí a les afores d’Atenes, i allà conreava fruits i verdures i es trobava amb els amics per compartir els plaers que la vida ofereix als qui, com ell, no temen als déus ni a la mort, i cerquen la felicitat en les petites espurnes de la vida quotidiana. No desitgis allò que no pots tenir ni allò que et farà més mal que bé, ni reneguis d’allò que no pots evitar, frueix del que tens, estima i deixat estimar: així és com s’aconsegueix el màxim plaer.
Sempre m’ha caigut bé Epicur, i la carta que va escriure al seu fill Meneceu trobo que és un escrit filosòfic dels que cal llegir i assaborir amb la reflexió, amb el seu missatge hedonista que en el fons és força estòic.
Total, que quan vaig començar la meua nova vida al cul del món –així ho descrivien els meus amics- em vaig proposar aconseguir la màxima epicúria, i fent resum de com ha anat la cosa, potser si que quelcom he assolit a nivell d’amistat, em penso que fins i tot trec bona nota; i també n’estic satisfet de com he estat capaç de rebaixar la meua miopia amb el que m’envolta. I quan em llenço a treballar el jardí, l’oncle Epicur segur que em donaria uns copets a l'esquena i em diria “Bé, noi, vas bé!”.
Però pel que fa a l’autosuficiència, buf... Epicur, que no me’n surto!!!