No sé si us agraden els films d’en Miyazaki. Si és així, segurament estareu d’acord amb mi en que Porco Rosso és del milloret que s’ha fet mai. Si no l’heu vista, espavileu a comprar-la quan surti en devedé, que realment val la pena.
L’animació, que no és ni de bon tros tan perfeccionista com La princesa Mononoke –tècnicament immillorable- ni altres obres d'Hayao Miyazaki, acompanya a la perfecció al guió, que explica les aventures d’un aviador italià durant el període d’entreguerres, els seus esforços per mantenir la seua llibertat i no comprometre’s amb cap persona ni causa, les persecucions i lluites amb els pirates de l’aire, i la relació amorosa amb una cantant d’aires afrancesats. Tot això està convenientment especiat amb molta ironia i un toc d’humor del d’anar per casa.
Porco Rosso no és una bona pel·lícula d’animació, sinó una bona pel·lícula. Potser a més d’un el títol el porti a engany: això de Porco Rosso sona més aviat a film de riure i passar l’estona. I certament, encara que el nom del protagonista és Marco, el sobrenom amb que el coneixem, Porco, és degut a que té cara de tocinet, no metafòricament parlant. Però aquest fet, que d’entrada sembla un detall fonamental, acaba passant desapercebut a mesura que hom va avançant en el visionat del film, com si fos quelcom habitual o sense importància, i l’interès de l’espectador va molt més enllà, pres del romanticisme i la nostàlgia latents en tota la cinta.
L’animació, que no és ni de bon tros tan perfeccionista com La princesa Mononoke –tècnicament immillorable- ni altres obres d'Hayao Miyazaki, acompanya a la perfecció al guió, que explica les aventures d’un aviador italià durant el període d’entreguerres, els seus esforços per mantenir la seua llibertat i no comprometre’s amb cap persona ni causa, les persecucions i lluites amb els pirates de l’aire, i la relació amorosa amb una cantant d’aires afrancesats. Tot això està convenientment especiat amb molta ironia i un toc d’humor del d’anar per casa.
Porco Rosso no és una bona pel·lícula d’animació, sinó una bona pel·lícula. Potser a més d’un el títol el porti a engany: això de Porco Rosso sona més aviat a film de riure i passar l’estona. I certament, encara que el nom del protagonista és Marco, el sobrenom amb que el coneixem, Porco, és degut a que té cara de tocinet, no metafòricament parlant. Però aquest fet, que d’entrada sembla un detall fonamental, acaba passant desapercebut a mesura que hom va avançant en el visionat del film, com si fos quelcom habitual o sense importància, i l’interès de l’espectador va molt més enllà, pres del romanticisme i la nostàlgia latents en tota la cinta.
caxis! el vaig seguir poc, aleshores tenia fills petits i tot aquest tipus de tràngols, però m'agradava. L'hauré de recuperar :)
ResponEliminaEntre el post d'ahir i aquest estàs deixant al descobert tots els Miyazaki que encara em falta veure.
ResponEliminaL'ofensiva Miyazaki està servida.
ResponEliminaEm comprometo a veure-la (tornar a veure-la), a hores decents.
Fas despertar molt interès i . . .sentiment de culpabilitat per si ataca la soneta.
Aquesta és la primera del Miyazaki que vaig veure (al festival de Sitges!) i encara la meva preferida. Genial. Ofensiva Miyazaki, és clar que sí!!
ResponEliminaNo està malament però no és la meva pel·lícula ideal!
ResponEliminaHOLA, AMADEU!!!! hahahahahaha!!!
ResponEliminaLlegintla te teva entrada m'he enrecordat de quan era petita, que em comprava una revista on sempre parlaven del Porco Rosso aquest, i a mi em feia molta gràcia. La veritat és que és genial!
Senyors i senyores, no era la meua intenció, però vist que ho esteu demanant, l'ofensiva Miyazaki es posa en marxa (que fastigosament seriós que m'ha quedat, espera que ho arreglo), tataxan!
ResponEliminaHola, Núria, benvinguda! Quan en el post anterior deia que l'Elena té un dels somriures més francs i contagiosos, caldria haver completat la frase dient que l'altre és el teu (has vist que bé que parlo de tu?). Espero que t'animis a seguir el bloc i a inteervenir sempre que et vingui de gust.
ResponEliminaPer cert, jo aquí matant-me a posar LEBLANSKY, i tu a la primera que aparexies ja em dius Amadeu, si és que no tens remei, haw, haw, haw!