L’ELENA, EN MIYAZAKI I LES PATATES FREGIDES DEL BURGUER KINGL’Elena, que va fer 18 anys el passat mes d’octubre, té una minusvàlua psíquica que no li impedeix ser la noia més feliç del planeta i tenir un dels somriures més divertits i contagiosos del Maresme.
És una persona amb criteri, l’Elena: ja li pots fer festetes o regalar-li coses que, si a ella no li agraden, com a màxim donarà les gràcies i, a continuació, tornarà al seu món. Un món que, entre altres coses, és el de les novel·les de Jules Verne –la seua preferida és Cèsar Cascabel-, les pizzes, les patates fregides del Burguer King i les pel·lícules d’Hayao Miyazaki. D’això últim em sento una mica responsable, ja que vaig ser jo qui la vaig introduir en el món dels estudis Gibli i el seu fantàstic cinema.
Cada cop que fan alguna pel·li d’animació interessant, sigui o no d’en Miyazaki, anem a veure-la amb la seua mare, que aprofita la comoditat de les butaques del cine per fer una clapadeta. Com que conec bé els gustos de l’Elena, quan li plantejo anar al cine li poso com a condició que m’ha de fer un favor molt gran, i és que, quan acaba la pel·li, hem d’anar al Burguer King i menjar-nos unes patates fregides. Ella aleshores posa uns ulls com a plats, i sense pensar-s’ho gens fa un somriure d’orella a orella i diu que d’acord, que farà l’esforç de berenar patates fregides.
Quan el divendres passat van estrenar Mi vecino Totoro –un film que Miyazaki va fer l’any 1988, però que fins ara no s’havia estrenat aquí- l’Elena va venir tota emocionada a informar-me de la notícia, i evidentment, jo vaig proposar d’anar a veure la pel·li. És clar, ella va acceptar, però es va quedar immòbil, sense fer el somriure que esperàvem.
Jo no entenia massa bé què passava, i mirava a la seua mare, que tampoc tenia clar el motiu pel qual l’Elena s’havia quedat tan parada. Finalment, amb una cara ben seriosa i com de decepció, va dir:
-I l’esforç? És que aquest cop no haig de fer l’esforç de menjar unes patates fregides?
És una persona amb criteri, l’Elena: ja li pots fer festetes o regalar-li coses que, si a ella no li agraden, com a màxim donarà les gràcies i, a continuació, tornarà al seu món. Un món que, entre altres coses, és el de les novel·les de Jules Verne –la seua preferida és Cèsar Cascabel-, les pizzes, les patates fregides del Burguer King i les pel·lícules d’Hayao Miyazaki. D’això últim em sento una mica responsable, ja que vaig ser jo qui la vaig introduir en el món dels estudis Gibli i el seu fantàstic cinema.
Cada cop que fan alguna pel·li d’animació interessant, sigui o no d’en Miyazaki, anem a veure-la amb la seua mare, que aprofita la comoditat de les butaques del cine per fer una clapadeta. Com que conec bé els gustos de l’Elena, quan li plantejo anar al cine li poso com a condició que m’ha de fer un favor molt gran, i és que, quan acaba la pel·li, hem d’anar al Burguer King i menjar-nos unes patates fregides. Ella aleshores posa uns ulls com a plats, i sense pensar-s’ho gens fa un somriure d’orella a orella i diu que d’acord, que farà l’esforç de berenar patates fregides.
Quan el divendres passat van estrenar Mi vecino Totoro –un film que Miyazaki va fer l’any 1988, però que fins ara no s’havia estrenat aquí- l’Elena va venir tota emocionada a informar-me de la notícia, i evidentment, jo vaig proposar d’anar a veure la pel·li. És clar, ella va acceptar, però es va quedar immòbil, sense fer el somriure que esperàvem.
Jo no entenia massa bé què passava, i mirava a la seua mare, que tampoc tenia clar el motiu pel qual l’Elena s’havia quedat tan parada. Finalment, amb una cara ben seriosa i com de decepció, va dir:
-I l’esforç? És que aquest cop no haig de fer l’esforç de menjar unes patates fregides?
"Totoro i els seus dos amics", i·lustració de l'Elena
hi ha rutines insuperablement belles en aquest món. l'Elena en sap molt de dibuixar, només cal veure el somriure d'en Totoro :)
ResponEliminaDigue-li a l'Elena que m'he enamorat del seu Totoro.
ResponEliminaEp, què fa el Tororo sense menjar patates fregides?
ResponEliminaem vaig descuidar de ferli el bigotis. Les patates fregides me les vaig menjar jo.
ResponEliminaEstimo molt al meu tonari
Elena
Quina gran pel·lícula, el Totoro (i que bones les patates del BK). Sens dubte l'Elena té molt bon gust.
ResponEliminaVicky,
ResponEliminaNo siguis tant golafre i comparteix les patates amb el Tororo!
M'ha captivat aquesta descripció del bon gust cinematògrafic de l'Elena i les patates fregides del burger king.
ResponEliminaVicky, sàpigues que tots els que hem escrit en aquest bloc ens guardarem molt bé de dir-li a ningú que en realitat ets l'Elena. En especial, el nostre secret estarà ben guardat davant de Cosmoman.
ResponEliminaAh, i aprofito per demanar-te que, si et ve de gust, facis algun dibuix més del personatge d'en Miyazaki que desitgis, no cal que sigui ara, d'acord? T'asseguro que el penjaré al bloc, que a tothom li ha agrdat molt el teu Totoro.
Arnau, com un dels primers subscriptors del bloc que vas ser, trobava a faltar algun comentari teu, i per ser aquest el primer, realment és emotiu. Espreo llegir-te molt més sovint a partir d'ara. Una abraçada!
ResponEliminaAvui només puc dir, que us envio un petó molt gran a tots/es.
ResponEliminaOstres! jo quan vulguis també faré l'eforç d'acompanyar-te a menjar unes patates fregides quan sortim d'algun d'aquestes sorides al teatre!! hihihihi!
ResponEliminaUna abraçada!
Ei, Marina, benvinguda al bloc!
ResponEliminaAixò de les patates, m'ho prenc seriosament: donat per convidada el dia que ens trobem :)