BO, BARAT I VALENCIÀ

Mira que en fa d’anys que visc a Catalunya i, fins fa un parell d’estius, no trobava a Barcelona un lloc on es pogués menjar un arròs com a mi m'agrada. Sí, ja sé que és exagerat el que he dit, però és que de paelles caldoses i blanques, d’arrossos a banda sense peix al costat, de marineres amb ceba i d'arrossos al forn que per tallar-los necessites una destral, n’estic fins més amunt de la coroneta.
Però el destí, en forma de casualitat, em va acompanyar aquell dia que havia sortit a fer un volt per la ciutat amb els meus amics Laura i Ricard, i ens va portar a tots tres al número 76 del carrer Tallers, on escrit amb guix sobre un expositor de fusta es proposaven alguns plats, tots ells força econòmics, entre els quals ràpidament vaig llegir “arròs al forn”. I com que es feia tard i teníem gana, vam entrar, pensant jo que em passaria com sempre, i que em servirien ves a saber quina cosa fent-la passar pel que no era.
Doncs no! L’arròs al forn estava boníssim i fet com cal, i també l’esgarraet que vam menjar de primer. Quin era el secret? Doncs que els amos son valencians –de Catadau, em sembla- i a la cuina exerceixen com a tals: l’Eva i l’Hèctor, dos germans la mar de simpàtics, i la seua mare, que a més de supervisar la cuina s’encarreguen de servir les taules, proposant les novetats del dia junt amb els habituals arrossos.
He tornat molts cops al valencià -jo li dic així, ja que quasi mai no recordo el nom real, Tallers 76-, sempre amb amics, i sempre tothom hem quedat la mar de satisfets. La setmana passada, sense anar més lluny, vaig anar amb la Carme, i dono fe que tot segueix tan bo com de costum. En acabar, vam pagar els 11 euros que ens va costar el menú de dos plats i beguda inclosa, i vam marxar la mar de feliços amb la panxa contenta pel plat d’arròs al forn groc i brillant que ens havíem menjat.