FLORS DE TARDOR
Són les últimes de l’any, i aguanten força si el temps acompanya. Al jardí en tinc unes quantes que encara fan goig –flors de crisantem, de begònies, de gessamí, de sàlvia, de nesprer, de llimoner, d’espígol, de romaní...-, i les abelles es passegen amunt i avall brunzint mentre es carreguen de pol·len (a la foto en vaig agafar una que en portava un bona bola). És una música suau que acompanya les migdiades al sol de tardor.
Són les últimes de l’any, i aguanten força si el temps acompanya. Al jardí en tinc unes quantes que encara fan goig –flors de crisantem, de begònies, de gessamí, de sàlvia, de nesprer, de llimoner, d’espígol, de romaní...-, i les abelles es passegen amunt i avall brunzint mentre es carreguen de pol·len (a la foto en vaig agafar una que en portava un bona bola). És una música suau que acompanya les migdiades al sol de tardor.
Quines fotos més fantàstiques!!!
ResponEliminaFan honor al millor dels fotògrafs, i no vull que em cegui la passió!
Què opineu els demés?
Doncs, psssssi, són maques! Però tant de fer el fatxenda de tenir flors i plantes, segur que no té bambús!!
ResponEliminaPer cert Leblansky, tens algún jardí botànic aprop de casa?
És pura curiositat...
M'agraden les notícies verdes, com les mostres i les expliques.
ResponEliminaTotes són i seran igual de bones?
El millor és la bossa d'escombraries de darrera l'espígol!
ResponEliminabones fotos :) no li'n facis cabal al Galde, enveja cotxina :P (tot i que, bé, aquella peça carabassa desvia una mica la vista :D)
ResponEliminaGràcies per la floreta, Carme J. Parlant de jardins, res més adient!
ResponEliminaBamboo, no capto la ironia del "jardí botànic a prop de casa".
ResponEliminaI sí, tinc bambús, i de varies classes, un d'ells comprat a la Bambuseraie. Estic preparant un post sobre aquest lloc que estic convençut que t'encantarà. Porta't bé i aviat el penjo ;)
Avui, benvingut/benvinguda al bloc!
ResponEliminaSoc un ignorant en temes vegetals, però m'esforço en aprendre, així que celebro que t'agradin les notícies verdes. Demà, més.
Clídice, gràcies pel comentari, francament estic orgullós de la foto amb l'abella. I pel que fa a la "peça carabassa", he canviat el post de demà per dedicar-te'l a tu i al Galderich, ja que us serà desvetllat -haw, haw- el misteri de la taca.
ResponEliminaGalderich, demà tu i la Clídice teniu el post dedicat. Per alusió, he canviat el que tenia per un on explico el misteri de la taca taronja.
ResponElimina"El Misteri de la taca vermella" crec que és una portada per a la Galeria d'imatges!
ResponEliminaGalderich, millor "El misteri de la marca groga", que és l'aventura més espectacular dels grans Blake & Mortimer, gentilesa d'E. P. Jacobs.
ResponEliminaOh, Leblansky!!
ResponEliminaSi de debò tens bambús a casa, has doblegat la meva rigidesa tocant-me la fibra més interna de la canya !
Seré flexible i tendre, com a mínim fins que pengis el post promès !
Veritablement era una floreta el que et deia, podries posar-la en el post que va penjar Clidice l'altra dia, on tothom va poder dir la seva !
ResponEliminaBamboo, per un moment m'ha semblat que m'estaves tirant la canya... de bambú, haw, haw!
ResponElimina