Tal i com havia promés, aquí van les fotos del cedé de The XX. La imatge de dalt és la de la portada: un forat en forma d'X troquelada sobre fons negre. A l'nterior hi ha guardat un llibret de color blanc. Així es mostra a la imatge següent.
Les dues imatges que apareixen a continuació d'aquestes línies mostren l'interior de la funda amb el disc. La primera, amb el llibret blanc. La segona, sense el llibret blanc, deixa la tapa buida amb un forat en forma d'X.
Amb la tapa tancada, en treure el llibret es veu el cedé que és a l'interior. Depén de com s'ha deixat el cedé, les imatges que apareixen a la tapa van canviant. La següent imatge n'és una possibililitat.
Apa, fetitxistes, minimalistes i constructivistes, no em direu que no és xulo, eh?
po zí! mola! :) el trencaria en dos dies de tant potinejar-lo :P
ResponEliminaLeblansky,
ResponEliminaUna obra mestra del minimalisme del disseny de CD. El que s'ha de fer per vendre a quatre fetitxistes!
És genial! i tu,. .encara mllor! Gràcies.
ResponEliminaLa seva cançó no em va encisar, però aquest disseny està força bé.
ResponEliminaFantástic el blog! M'ha interessat moltíssim!
ResponEliminaDesitjo de tot cor que a tu també t'interessi el meu :)
L'imperdible de ℓ'Àηimα
Clidice, Galderich, Carme J, Allau, em sentiré orgullós de mi mateix si aconsegueixo que quan aneu a una botiga de música es fixeu també en el continent, i ja seria l'òstia si acabeu -com faig jo, que soc un malalt, i avui per partida doble- comprant-vos un cedé per l'embolcall, haw, haw!
ResponEliminashhhhht! jo em compro llibres només per la forma, tinc un exemplar de "com practicar l'equitació" que va ser el meu primer llibre "quadrat" ^^ i a sobre: funciona! :P
ResponEliminaJordicirach, vaig a fer una ullada profunda al teu imperdible de l'ànima. De moment, m'agrada molt la capçalera, encara que trobo que li falta una mica més de píxel. Benvigut al meu bloc, ens llegim!
ResponEliminaClidice, jo vull veure aquest llibreeeeeee!
ResponElimina