EL FANTASMA DEL BOSC
Doncs resulta que el Persa, Pepa i Marta van venir a finals d'aquest estiu a passar uns dies a ma casa, situada en ple parc del Corredor i el Montnegre, i a les tardes ens agradava fer una caminada pel bosc.
Aquell capvespre, mentre passejàvem, jo els vaig explicar que algun cop s’havien vist porcs senglars travessant el camí, i jo mateix n’havia estat testimoni afortunat en una ocasió, feia ja gairebé un any. I anàvem xerrant quan, de sobte, sentim a Marta, que anava uns passos per darrere, que ens diu “¡Un jabalí, hay un jabalí!”. Ens girem i efectivament, una bestiota marró estava a pocs passos de nosaltres furgant la soca d’una alzina. Ens vam quedar aturats, entre sorpresos i atemorits, contemplant al porc senglar, que en menys d’un minut va desaparèixer muntanya avall.
Jo estava excitadíssim, era el segon cop que en veia un de tan a prop; Pepa, sensata, preferia deixar l’excitació a la butxaca, i tornar cap a casa, per si de cas la bèstia tornava; el Persa, amb cara de circumstàncies, confessà que ell no havia arribat a veure al porc senglar; i Marta, que sempre té la càmera a punt, digué que havia fet una foto.
Com que feia ja poca llum i la pantalla de la càmera era petita, no veiem bé la imatge, així que ho vam deixar per més endavant. La sorpresa va ser quan, ja a casa, vam veure, o més ben dit, no vam veure el porc senglar, sinó una estela de fum blanc que difícilment podia ser de tabac, ja que ningú fumava, ni un reflex del Sol, ja que era fosc.
Caram, potser també hi ha porcs senglars fantasmes.
Doncs resulta que el Persa, Pepa i Marta van venir a finals d'aquest estiu a passar uns dies a ma casa, situada en ple parc del Corredor i el Montnegre, i a les tardes ens agradava fer una caminada pel bosc.
Aquell capvespre, mentre passejàvem, jo els vaig explicar que algun cop s’havien vist porcs senglars travessant el camí, i jo mateix n’havia estat testimoni afortunat en una ocasió, feia ja gairebé un any. I anàvem xerrant quan, de sobte, sentim a Marta, que anava uns passos per darrere, que ens diu “¡Un jabalí, hay un jabalí!”. Ens girem i efectivament, una bestiota marró estava a pocs passos de nosaltres furgant la soca d’una alzina. Ens vam quedar aturats, entre sorpresos i atemorits, contemplant al porc senglar, que en menys d’un minut va desaparèixer muntanya avall.
Jo estava excitadíssim, era el segon cop que en veia un de tan a prop; Pepa, sensata, preferia deixar l’excitació a la butxaca, i tornar cap a casa, per si de cas la bèstia tornava; el Persa, amb cara de circumstàncies, confessà que ell no havia arribat a veure al porc senglar; i Marta, que sempre té la càmera a punt, digué que havia fet una foto.
Com que feia ja poca llum i la pantalla de la càmera era petita, no veiem bé la imatge, així que ho vam deixar per més endavant. La sorpresa va ser quan, ja a casa, vam veure, o més ben dit, no vam veure el porc senglar, sinó una estela de fum blanc que difícilment podia ser de tabac, ja que ningú fumava, ni un reflex del Sol, ja que era fosc.
Caram, potser també hi ha porcs senglars fantasmes.
A mi m'han dit que els extraterrestres van a quatre grapes... hauràs de parlar amb experts en ufologia i altres branques del saber!
ResponEliminano li facis cas al Galderich que és un fantasiós. Tu has fotografiat una cosa que passa sovint, si fossis més de bosc ho sabries. Pels nostres boscos es passegen els esperits dels senglars que es van cruspir, per allà el 50 aC n'Asterix i n'Obelix, que ara, ja fa uns anys, igual que es trasllada el mosquit tigre, s'han traslladat al Corredor, perque diuen que el clima és més benigne. El que passa és que la premsa no se'n fa ressò perquè hi ha una conspiració del govern de la Generalitat per "tapar" el fet que els esperits de senglar que es veuen prop de ca teu no són "nostrats" sinó "estrangers de fora". O sigui que, ja ho saps! (me'n vaig a esmorzar, necessito sucre a la sang, em sembla que no em rega :P)
ResponEliminaNetejar l'objectiu de la càmera també hi sol ajudar (huahuahuahua)
Porcs senglars fantasma? Definitivament, aquestes coses no passen a la ciutat...
ResponEliminaGalderich, interessant la teua interpretació: te'n vas de la parapsicologia a l'ufologia!
ResponEliminaClidice, passi que siguis una atea recalcitrant, però on s'ha vist algú que se'n rigui dels esperits del bosc? Hauries de veure més Miyazaki i deixar-te de tant d'Obelix!
SM, els urbanites com nosaltres no hem vist res encara. Tu a la terra de Merlin, i jo en bosc de bruixes, ui, el que ens pot passar!
Bruixes. . .fantasmes?? Però si n'hi ha de sobres a tot arreu, ciutat, bosc, muntanya i platja. De la foto, es pot dir que potser és el fum que el porc senglar va deixar al sortir esperitat del'ensurt de veure-us o que realment existeix el Fantasme del Corredor, segons una antiga llegenda que s'explica per les contrades.
ResponEliminaCaldria estudiar-ho a fons, i sense conyes!