29 de juny del 2010

PERÒ NO HO FARÉ MAI

Aquests són alguns dels oficis que m’agradaria fer, però als qual difícilment m’hi dedicaré.
a) SANT MILAGRERO
M’imagino fent aparèixer menjar i beure aquí i allà, salvant a gent de catàstrofes terribles, donant premis de loteria a tots els pobres de l’univers, encara que no haguessin jugat a cap número –quin miracle més guai!-, apareixent ara i desapareixent adés, volant o caminant per les aigües.
El problema és que soc un ateu recalcitrant. b) VIGILANT NOCTURN D’UN PARQUING PRIVAT
Estaria feliçment aposentat a la meua garita, i tindria temps de sobra per a llegir, dibuixar i escriure. Podria escoltar música, fer retallables, llegir tots –tots!- els blocs que m’interessin, i només hauria de donar les claus i les bones nits a qui, molt de tant en tant, vingués a recollir o a deixar el seu cotxe.
El que passa és que al tercer dia començaria a trobar-me depre, i acabaria traumat de per vida. c) VIGIA D’UN VAIXELL DE VELA
Ah, quin plaer contemplar l’horitzó net i pelat a banda i banda, fresc i airejat per tots els vents, i escoltar a pocs metres de mi les rialles de les gavines, anunciant la proximitat de terra ferma.
Però tinc vertigen. d) CAMUFLADOR DE PINTADES
És una de les coses que faig quan estic en una reunió o similar, i tinc un paper imprès i un boli a mà: de manera quasi inconscient, pinto i repinto les majúscules fins que acaben per desaparèixer, i m’esforço per que no es puguin descobrir de cap manera.
M’hi podria dedicar a camuflar pintades de les de debò, però defenso a mort la llibertat d’expressió. e) PESCADOR DE CANYA
Sempre he desitjat tenir aquella conversa pausada que es produeix entre pescadors de canya, amb grans intervals de silenci només trencats pel xap-xap de l’ham que es mou una mica. De sobte, la canya fa una lleugera vibració, i un dels pescadors es posa de peu, atent a la possible presa que ha picat. Falsa alarma, i torna a seure i meditar en aquella pau infinita.
El que passa és que no m’agrada la violència de cap classe, i el simple pensament de tenir un pobre peix enganxat d’un ham i sagnant mentre es belluga dins un cubell i va perdent la vida poc a poc, m’espanta.
No ho faré mai.

28 comentaris:

  1. Aquest apunt pot seguir fins l'infinit, però sempre n'hi ha de peròs en totes les professions, oi?

    Comparteixo amb tu que m'encanta camuflar escrits i el repte de descobrir els dels altres,.... . de vegades me'n surto i tot!

    ResponElimina
  2. Efectivament, aquest apunt desperta moltes idees: se'm comencen a acudir infinitat de professions...

    ResponElimina
  3. doncs jo si que he pescat (i espero seguir fent-ho) amb canya! pesca sense mort of course, amb alguns peix ja ens saludem i tot, que ja duen el piercing fet. Si ja ho sé, pels integristes d'avui això és una barbaritat, però no canvio per res del món les tardes al riu amb mon sogre, ni les experiències viscudes intentant pescar truites :) ei! i el peix, o el tornes viu o el mates a l'acte, que això de fer-lo patir en un cubell és una barbaritat.

    (ps: fes-te milagrero vaaaaaaa, que em convé una 6/49 ja! ^^)

    ResponElimina
  4. Leb, crec que milagrero i ateu és pot compaginar; estudia-t'ho que seria interessant per a tots.

    ResponElimina
  5. Jo m'apunto a vigilant de pàrquing nocturn, però amb una bona connexió a Internet, la de partides amb xarxa que faria, la de blogs que visitaria i la depre la curo amb a)wisky, b)dones, c) pastilles, d) pastilles contra la depre. ( a gust del consumidor)

    ResponElimina
  6. Leb,

    Milagrero, sense cap mena de dubte. Milagrero i ateu... això es soluciona sense problemes!

    ResponElimina
  7. Jo xaman (dels que combinen la imposició de mans amb uns rots espectaculars), ajudant de topògraf i sexadora de pollastres. Per aquest ordre.

    ResponElimina
  8. Jo faria de mi -amb tot de millores, no cal ni dir-ho- quatre dies a la setmana. Els altres tres em plauria ser un multi-instrumentista modern i capacitat -una espècie de Pep Pascual- per a fotre barrila amb una bona penya.

    ResponElimina
  9. Ser milagrero i ser ateu no es contradictori, segur que n'esta ple. Ficsat les sectes, podries ser el gurú de la secta, encara podem muntar una comuna al jardi de casa teva, que tothom et doni els seus estalvis (això de ser milagrero es molt car) i apa.ommmm

    ResponElimina
  10. Jo em quedaria amb camuflador de textes...no cal patir, segur que trobariem més d'un texte que valdria la pena ser camuflat. Jo comparteixo amb la Carme (deu ser cosa del nom) la dèria per des-camuflar paraules...no ho puc evitar és una temptació irresistible!

    ResponElimina
  11. Carme, descamuflar paraules és una tècnica força dificil, al menys a mi em costa molt. Però em consta que tu eres una autèntica descobridora ;)

    ResponElimina
  12. Lluís, era un punt de partida, o sigui que és fantàstic que tu vegis una continuació.

    ResponElimina
  13. Clídice, confesso ben alt la meua admiració per tots els que sou pescadors de canya.
    I ja m'agradaria a mi ser milagrero, ja! Però insisteixo en que primer m'ho haig de creure, que soc un escèptic nat, i així no hi ha manera que tiri endavant cap miracle!

    ResponElimina
  14. Allau, insisteixo en que no ho veig clar això del milagrero incrèdul. Però va, m'ho estudiaré [er... uh... a on?]

    ResponElimina
  15. Alyebard, és una bona solució per curar la depre aquesta proposta múltiple que fas, però vols dir que amb el coctel de sexe&drogues&rocanrol que proposes no ens acomiadarien de la feina? [això sí, mentrestant, seria la òstia en vers!]

    ResponElimina
  16. Galderich, vull saber-ho, com es fa això?

    ResponElimina
  17. Ah, i Galderich, ja m'imaginava que això de ser milagrero et faria patxoca, haw, haw!

    ResponElimina
  18. Matilde, els topògrafs són un dels meus preferits! No tinc ni idea del que fan, però m'apassiona això de posar aquí i allà la maquineta i mirar pel forat. Oh, quin plaer més gran deu ser[encara que el xaman rotaire tapoc està malament; jo d'imposició de mans no tinc massa idea, però amb una llauna de cocacola puc fer uns rots força acceptables, haw, haw!]

    ResponElimina
  19. Girbém, doncs com que et queden tres vacants, jo m'apunto a fer de tu un parell de dies. El tercer, que el teu jo -o el teu tu- vagi a la seua bola!

    ResponElimina
  20. Aris, el que més m'agrada de la teua proposta és això que dius que tothom em doni els seus diners. Va, tots junts: ommm...

    ResponElimina
  21. Carme de la maleta, et dic el mateix que a la teua homònima: que això de descamuflar paraules és infinítament més dificil que camuflar-les. O sigui que genial si ets capaç de fer-ho!

    ResponElimina
  22. Ja ho he arreglat, es que no tenia perfil, prova-ho ara, si no et funciona, faré lo d'emigrar cap un altre blog

    ResponElimina
  23. Jo treballava en un lloc des del que es veia un far, i durant molt temps ser farer va ser la meua aspiració secreta. Un dia vaig saber que havien automatitzat tots els fars i que la professió s'havia extingit. Des de les hores vaig ser un xic més pobre en il·lusions.

    ResponElimina
  24. Brian, a mi també m'hauria agradat viure en un far dels d'abans. Però l'últim que vaig visitar em va treure totes les ganes, em va passar com a tu.
    L'altre dia, passava per davant del Happy Books del carrer Pelai de Barcelona i vaig veure un llibre pop-up de fars. Me l'he comprat, i de tant en tant l'obro i m'ho passo d'allò més bé veient com surt un far d'enmig d'una pàgina.

    ResponElimina
  25. Proposo un post on comparteixis una mica amb nosaltres aquest llibre i la il·lusió !

    ResponElimina
  26. Abono la proposta de la Carme. Els fars sempre m'han captivat.

    ResponElimina
  27. La de vigilant nocturn és una de les meves preferides, i ideal per a un escriptor. Ja en tenia localitzat un a BCN, al costat de casa, que m'hagués anat perfecte...

    ResponElimina