No resulta senzill enxampar un blocaire en roba interior, però ahir va ser un dia relaxat, i ja se sap que això comporta una baixada de defenses; aprofitant-ho, mentre uns i altres es passejaven per la catosfera sense posts a la vista, la càmera treballava. No una càmera qualsevol, és clar, sinó la mateixa que va fer servir en Roger Corman a L’home amb raigs X als ulls.
I aquests són els resultats, o més ben dit, una part, dels que aniran apareixent setmana a setmana. No se’n ha lliurat ningú, tothom ha quedat ben retratat.
I aquests són els resultats, o més ben dit, una part, dels que aniran apareixent setmana a setmana. No se’n ha lliurat ningú, tothom ha quedat ben retratat.
De moment, els ha tocat el torn -per ordre d'aparició- als autors i autores de Per on camino, El gabinet negre, La meva maleta, Mainoestard, Foravial i... cal dir qui s'amaga darrere l'últim calçotet?
Hehehehe que bo!!!!!
ResponEliminaSi penses fer sortir la meva roba interior, que sigui ben maca, sobretot! ;-)
Ja veig que el dia del món mundial i universal de la crisi creativa blogaire ha fet uns efectes espatarrants antivírics. Ho celebro!
ResponEliminaHahahahaha, boníssim!
ResponEliminaTot i que la roba interior masculina sembla molt més divertida que la femenina! Si fas un pensament i en comercialitzes, avisa, eh?
Has fet bé escollint la pissarra com a teixit dels meus calçotets. És, de llarg, molt més suau que el rugós granit, i amb les parts sensibles i delicades no s'hi juga.
ResponEliminaGran entrada! Més d'un ja deu estar posant un forrellat al calaix de la seva roba interior.
Ostres,
ResponEliminaDemà em poso els calçotets d'anar a la clínica!
Estic entusiasmada d'haver sortit amb el meu tanga florejat! Però això s'avisa...sort que no portava una d'aquelles calces de iaia, que de tant en tant queden al fons del calaix...jajajaj!
ResponEliminaEi, però que ruli aquesta càmara!
Ha, ha, ha, per fi! Portava mesos esperant aquestes revelacions. De moment, són espectaculars.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaJa deia jo que ahir sentia uns ulls al meu clatell! Si arribo a saber que en el dia de la crisi blocaire et dedicaries a aquestes tasques, m'hagués posat les calcetes de luju que em vaig comprar al Victoria's Secret de NY! Això s'avisa, home ;D.
ResponEliminaQue bo, Leb! Et dono les gràcies per fer-me riure de bon matí. Una abraçada!
el pobre Salvador acabarà demanant-te drets d'autor per l'ús indiscriminat que en fas de la seva closca :D
ResponEliminaJa feia estona que la meva closca no sortia per enlloc! Com diu la Clídice, li hauré de posar un copyright...
ResponEliminaSort que el dia de la radiografia no portava els calçotets de pell de lleopard...
Ummm… Leblansky, què vols que et digui! No són de l'estil que prefereix el Carles...
ResponEliminaPerò s'agraeix l'esforç, i com a dissenyador no ho fas pas malament!
Seguint el tradicional consell de les mares; jo mai escric un apunt sense tenir la roba interior ben neta.
ResponEliminaEls resultats de la crisi, Intimitats al vent, són genials!
ResponEliminaAquesta màquina tant perillosa, es passarà per Can Leblansky?
Per cert Llum. . . .aquestes calcetes, no et semblen prou de "luju"? Pensa que pots ferir sensibilitats. . .Ens ensenyaràs les de NY?
Espatarrant :)) El que és pot arribar a fer amb un calçotets i un tanga... i molta paciència. ¿No en vas enganxar cap pengim penjam? Ara a l'estiu...
ResponEliminaSort que ahir em vaig posar els calçotets que més m'agraden. Els acabava d'estrenar.
ResponEliminaaquest gat xinès em té el cor robat.
Moltes gràcies Leblansky. Una abraçada. :)
Leblansky, Kalvin Clein al teu costat és un merda!!!
ResponEliminaMolt bona feina! Sort que no em va tocar a mi, que ahir vaig sortir snse calçotets (però amb pantalons).
ResponEliminaRita, ahir ja et vaig fer la foto, o sigui que tard o d'hora sortiràs, haw, haw!
ResponEliminaEulàlia, la cisi blocaire, a diferència de la econòmica, dona molt de joc. La econòmica dona mala llet i retallades de sou, quan no atur i pobresa. O sigui que visca la crisi blocaire!
ResponEliminam dels bolets, parlem-ne de percentatges, haw, haw!
ResponEliminaGirbén, el sol fet de pensar en uns calçotetes de granit ja em fa venir dolor, ui!
ResponEliminaGalderich, massa tard: ja t'he fet la foto!
ResponEliminaCarme de la maleta, les calcetes de la iaia segur que haurien triunfat, haw, haw!
ResponEliminaAllau, em feia una mica de por les reaccions, però veig que tot al contrari: tothom ha entrat en l'aspecte lúdico-festiu del post. Gràcies per animar-me a publicar aquesta sèrie. Aviat, més (inclós tu, of course)
ResponEliminaLlum, les calcetes aquestes del Victoria's Secret deuen ser una guapada, però segur que no tenen música incorporada, haw, haw!
ResponEliminaClídice, sort que el gran Salvador Macip té un gran sentit de l'humor, a prova de blocaires juganers com un tal Leblansky ;)
ResponEliminaSM, els calçotets de pell de lleopard haurien estat un puntasso! Gràcies pel teu sentit de l'humor :)
ResponEliminaMari Carmen, ara em planteges un problema que només puc resoldre tornant a fotografiar al Carles amb la meua càmera especial. Quan ens tornem a veure, li faré al foto sense que se'n adoni, haw, haw!
ResponEliminaÒscar, fas bé. El món dels blocs cada dia és més estrany, i hom ja no sap amb què es trobarà, haw, haw!
ResponEliminaCarme J, jo també m'he fotografiat, i estic disposat a mostrar la meua roba interior en un proper post... tot i que em sona que igual no et ve de nou ;)
ResponEliminaBrian, la càmera que faig servir té un mecanisme tan fi, que a la que no troba roba interior, ja no fa la foto. No sé qui em va comentar que és japonesa, i que es veu que els turistes d'allà que venen aquí s'inflen de fer-nos fotos i després s'ho passen d'allò més bé veient les interioritats occidentals, haw. haw!
ResponEliminaErnesto, ja veus que t'he tret amb les teues millors robes... encara que siguin les interiors :)
ResponEliminaCarles, tens una cervesa pagada!
ResponEliminaLluís, ja ho vaig veure: la càmera em va indicar -és molt llesta i es comunica amb mi per senyals lluminoses- que no hi havia tela entre els pantalons i la pell; o sigui que caldrà que torni a fer-te la foto.
ResponElimina