L'HOME DELS FOLIS EN BLANC

1.
Quan va entrar a la casa on havia viscut el seu pare, es va estranyar de trobar un munt de folis en blanc perfectament ordenats a la prestatgeria del menjador. Se’ls va mirar, i els va tornar a deixar al seu lloc.
En sortir, va tancar la porta i mai més va tornar. Una immobiliària se’n va fer càrrec de la venda.

2.
L’antic propietari de la casa havia anat només un parell de cops a la ciutat: una, per visitar al seu fill; l’altra, per fer-se una prova mèdica a una consulta privada i decidir que mai més tornaria a posar-se en mans de metges.
Allà, mentre esperava a ser atès pel doctor i es distreia mirant els diversos volums de medicina que reposaven a les prestatgeries, va ser quan va decidir que dedicaria el seu temps lliure a la creació literària. En sortir de la consulta va comprar quatre paquets de folis, però cap bolígraf: ell no sabia escriure.
A casa, va obrir el primer paquet i va fer lliscar un foli entre les mans, dipositant-lo damunt la taula. Al cap d’una bona estona, la seua primera creació literària –un conte breu- ja estava en marxa. Una setmana més tard va revisar la mitja dotzena de folis en blanc on hi havia el seu relat, que va titular El paraigües de Sara, i els arxivà acuradament al prestatge més alt.
Amb els anys, la seua passió literària va continuar i dels contes –que ara ja ocupaven gran part de la prestatgeria- va decidir passar a la novel·la. Encarregà una bona quantitat de paquets de folis, i deixà que les idees s’escampessin pels papers en blanc que prèviament havia dipositat sobre la taula, una nit i una altra i una altra més i així fins haver completat un relat que en gran part era autobiogràfic, i que donà pas a altres cinc novel·les.
Cada cop que n’acabava una arxivava els folis que havia fet servir, i en preparava d’altres per continuar amb una de nova. La seua preferida sempre va ser la que havia titulat El·lipsi, i de tant en tant li agradava baixar els folis en blanc on hi era i repassar-la.
Al final de la seua vida, la seua creació ocupava gairebé tota la prestatgeria.

3.
Quan va entrar a la casa on havia viscut el seu pare, es va estranyar de trobar un munt de folis en blanc perfectament ordenats a la prestatgeria del menjador. Se’ls va mirar, i els va tornar a deixar al seu lloc.
En sortir, va tancar la porta i mai més va tornar. Una immobiliària se’n va fer càrrec de la venda.