He intentat plagiar, fil per randa, el relat El paraigües de Sara del que parlava ahir. Cada una de les sis imatges es pot ampliar de manera que no hi hagi cap problema per visualitzar-les com cal.L’amable seguidor sabrà disculpar-me si, tot i el meu esforç per no ometre ni el més mínim detall de l’original, el plagi encara resulta defectuós o incomplet.
Descaradament original, sorprenent, genial !!!
ResponEliminacasum el meu blogroll! ara t'estàs tornant Malèvitx amb el seu quadrat blanc? en tot cas, l'escriptor d'El paraigües de Sara pot ben ser un nou Homer, només hagués calgut que ho hagués explicat. Oblidem que el grafia sempre quedarà per sota de l'oralitat. Ui! que em començo a enrotllar, perdona. Molt bo aquest post ;)
ResponEliminaEm pensava que havies tingut un problema amb l'escàner :P
ResponEliminaEstic amb la Clidice. Si ho hagués explicat...
Només perquè ho menciones, si no els defectes ni es notarien. Vas pel bon camí!
ResponEliminaAwesome!
ResponEliminaCom m'agradaria il.lustrar aquest relat. Ja em venen al cap tres o quatre imatges!
ResponEliminaUna història, captivadora...
:-)
És molt més interessant del que m'havia imaginat, per descomptat si he d'escollir un fragment escullo el de la imatge número 3, és d'una delicadesa inusual, indescriptible, sobretot tenint en compte que és premonitori de la imatge 4!
ResponEliminaLi diré a en Vallbona que se'l miri, potser li interessa publicar-lo a "quaderns crema", si vols et faig la traducció al castellà...i el publiquem a "Acantilado"... ja diràs...
Fantàstiques aquestes il·lustracions!
ResponEliminaÉs un relat que es llegeix molt ràpid, i això és bo.
ResponEliminaM'ha agradat força , però l'he trobat un pèl embolicat. Les il·lustracions molt adequades.
ResponEliminaAvui ho he entès una mica millor; de vegades una imatge val més que mil paraules.
ResponEliminaEl millor d'aquest relat és que el puc llegir sense posar-me les ulleres d'aprop! Gràcies Leb!
ResponEliminaAquest relat preconitza el que hauria de ser el Llibre blanc del bon blocaire.
ResponElimina"
ResponElimina"
Carme, em fas posar vermell :)
ResponEliminaClídice, amb el teu comentari m'has fet veure que puc plagiar dues coses s l'hora: el relat del paraigües i la pintura de Malevitx, haw, haw!
ResponEliminaEulàlia, si passes el ratolí per les imatges, fixa't bé i veuras com cada pàgina té un número diferent.Ja m'hi vaig fixar prou en no repetir-ne cap!
ResponEliminaAllau, el teu comentari sobre el mètode Menard-Leblansky va ser benzina per al meu cervell, haw, haw!
ResponEliminaM, aquest adjectiu només l'havia llegit en els tebeos de superherois, m'encanta que l'hagis fet servir aquí! :) :) :)
ResponEliminaCarme de la maleta, tens el meu permís per il·lustrar aquest relat. I pel que fa a l'autèntic autor, no et preocupis: ja fa temps que no hi és.
ResponEliminaLolitalagarto, estic d'acord amb tu en que la 3 és la pàgina clau.
ResponEliminaI pel que fa a la traducció al castellà, d'acord: però quan l'acabis, deixa'm revisar-la, si us plau ;)
Galderich, cada dia estas pitjor: ara confons un conte amb una il·lustarció. Francament, company...
ResponEliminaSM, si que tens raó. I el mateix passa amb totes les novel·les que va fer.
ResponEliminaErnesto, si hom no para atenció a la pàgina 3, pot perdre el fil del relat. Suposo que això és el que et deu haver passat.
ResponEliminaBrian, celebro que finalment hagis entés la història. Ja veus que, tot i l'enrevesada que resulta, al final no és tan cmplicada com sembla :)
ResponEliminaLlum, aquest efecte secundari -o col·lateral, que em sembla que és com es diu ara- no l'havia captat. Tens raó!
ResponEliminaGirbén, chapeau!
ResponEliminaAris,
ResponElimina;)
Mmmmm,. . ja coneixes la meva passió pel Roig i el Negre.
ResponEliminaEm plantejo començar la meva primera creació literaria, un conte breu, sobre. . . .potser vermell?
Carme, el teu comentari m'ha donat una idea per a un proper post... idea que, evidentment, no penso explicar, haw, haw!
ResponEliminaCom m'alegra inspirar-te! Encara que no l'expliquis, no em fas patir, no cal, ja que l'imagino perfectament.
ResponEliminaTot i que no t'ho dir´´e pas !!!
Merda! el doble accent ataca de nou!