La tauleta de nit és una de les zones més íntimes i personals de la casa, i diu molt de la personalitat del seu usuari. La descripció dels objectes quotidians que la poblen comporta la seua singularització i resulta un exercici plàcid i gratificant.
L'exposició pública de la meua tauleta de nit -interior i exterior- és un tipus d'exhibició que, per poc escandalosa que sigui, no deixa de ser divertida -i potser, per a aquells que tenen una ment analítica i psicoanalítica, altament reveladora.
Anàlisi de personalitat segons la tauleta de nit:
ResponEliminaUna tauleta funcional, ben neta i bon aspecte exterior, culturalment decorada i ben plena per dins de rampoines, tot i que força valuoses pel propietari.
El que revela el calaix ple a vesar de mocadors, és que tens una persona d'ànima moooolt jove. Un mocós altra ben dit !!!
Resum. . . . . . S.U.P. no canviis.
Jo no m'atreviria a passar la prova de la tauleta. . . . Avui l'arreglo!!!
No diré que sigui un plagi, però tant la Clidi com jo mateix (Jaç i tauleta) ja vàrem ensenyar les respectives tauletes...
ResponEliminaLa teva s'assembla a tu, funcional per fora i sentimental per dins.
Ei, això sí que és terreny íntim! No hi havia pensat mai, que una tauleta de nit fós tan reveladora.
ResponEliminaJo, per superar aquesta proba, hauria de mostrar algun altre calaix de casa, doncs la meva tauleta (d'estil Bistrot parisí) no en té. Serà que tinc un caràcter exhibicionista?
;-)
Si fos psicoanalista et diria que tens un caràcter obsessiu, tres pastilles de sabó i no sé quants paquets de mocadors...
ResponEliminaPerò com que no ho sóc, et diré que la trobo molt normaleta i que fins i tot compartim el llum Ikea, el meu però de color vermell.
Diagnòstic del metge: o ets al·lèrgic o et refredes motl fàcilment.
ResponEliminaveig que tens en Durrell (en Gerald) a la tauleta, punt per tu. Sabó Heno de Pravia? a mi em fa al·lèrgia! ara entenc els mocadors de més avall! ;)
ResponEliminaJo no l'ensenyo perquè els psicòlegs de torn dirien que són un "puto caos".
ResponEliminaSense mocadors ni Heno de Pràvia...
Entre els mocadors i els sabons m'has fet pensat en en Jack Nicholson a la pel·lícula Millor, impossible... ;-)
ResponEliminaCarme, soc un mocós en el sentit més literal i planer del terme: tot el dia estic sonant-me el nas. I això que dius que soc ordenat, bé... deixem-ho en que, al menys, pretenc ser-ho ;)
ResponEliminaGirbén, aquest cop no pretenia plagiar a ningú, haw, haw! Simplement, mostrar la tauleta de nit penso que és una forma de donar a conéixer quelcom molt personal. La definició que dones de mi a partir de la tauleta d e nit la trobo molt encertada, i molt agradable també. Gràcies!
ResponEliminaCarme de la maleta, serà això que dius, serà :)
ResponEliminaDolmax9, això del sabó ve de família. A casa dels meus pares tenien costum de guardar el sabó en els calaixos abans de gastar-lo, ja que així en obrir-los feia bona oloreta. El fet de posar-ne tres és perquè quan els vaig comprar, estaven d'oferta, era allò del 2x3, haw, haw!
ResponEliminaI dels mocadors, és que en gasto a quilos.
SM, bon diagnpostic: soc al·lèrgic crònic, i en primavera, encara s'accentua més.
ResponEliminaClídice, en Durrell (el Gerard, of course) m'ha fet passar unes bones estones de riure, en especial el "Filets de palaia", que és el meu preferit.
ResponEliminaI estimada Holmes, no sé si aquest cop la relació que fas entre el calaix de dalt i el de baix és de calaix.
Rectifico: quan he dit Gerard volia dir Gerald :)
ResponEliminaGalderich, ara m'has fet venir ganes de veure la teua tauleta de nit. Com que et conec una mica, m'imagino el "puto caos" del que parles, però m'agradarien detalls, haw, haw!
ResponEliminaRita, diria que entre el pesonatge de Millor impossible i jo hi ha poc en comú: el sabó és per tradició familiar de guardar-lo als calaixos per que facin bona olor, i els mocadors, perquè soc al·lèrgic crònic. Però que consti que el maniatic interpretat pel Nicholson em queia molt bé, ell i les seues dèries!
ResponEliminad'en Gerald, que no pas d'en Lawrence que fa una mica de por, me'ls he llegit tots, tots i tots :) i la relació és senzilla: sóc al·lèrgica a molts sabons, sortosament no a tots, i l'HenodePraviaeselaromadetuhogar em provoca a més de la mucositat i la ploranera dels ulls, escamació a la pell. O sigui que abans que un sabó d'aquests prefereixo una càpsula de cianur, acabo més ràpid :P
ResponEliminaClídice, compartim passió pel Gerald :)
ResponEliminaI quan vingues a ma casa ja tindré molta cura en amagar totes les pastilles d'Heno de Pravia, haw, haw!
La meva tauleta de nit hi va a parar totes les coses inútils que tinc.
ResponEliminaA vegades les he de buidar per poder tancar el calaix.
A fora si que hi ha algun llibre anònim i una lampada Ikea més senzilla que la teva.
¿Cal més d'un raspall per a la roba? ¿O un és per a la roba i l'altre és per alguna altra cosa?
ResponEliminaA la meva hi tinc una edició en paper de biblia de Els germans Karamàzov, té quelcom de fetitxisme intel.lectual, ho admeto.
ResponEliminaErnesto, em penso que les tauletes de nit de tothom, en el fons tenen una cosa en comú: una làmpada d'Ikea, haw, haw!
ResponEliminaPuigmalet, això dels raspalls no és cap cosa especial: un és el tipic per treure la pols, i l'altre és aquell que acaba amb una mena de velcro, i que serveix per treure les boletes que es fan als jerseis de llana.
ResponEliminaJordi, això que expliques dels Karamazov en paper bíblia dona prestigi a qualsevol tauleta de nit :)
ResponEliminaNo tinc tauleta de nit. És greu, doctor?
ResponEliminaUf, sempre intento endreçar els calaixos de la tauleta. Ara mateix l'inferior es podria ensenyar, però el superior no aconsegueixo que deixi de ser caòtic...
ResponEliminaLlum, jo sense tauleta de nit no sé viure: on deixaria les meues ulleres quan me'n vaig a dormir? I els valuosos Kleenex? I la cinta pels cabells?
ResponEliminaÉs molt greu, senyoreta Llum, molt greu :)
Jomatixa, el caos és l'estat més habitual de les coses ;)
ResponEliminaHoooola, ja et tinc :)
ResponEliminaUna entrada molt original, mai l'havia vist. Un petoo