18 de juny de 2010

MERRIE MELODIES (38): ORXATA

Si el primer disc dels Vampire Weekend era molt bo, el nou, titulat Contra, encara és millor: manté tots els elements bàsics del còctel primari –Beach Boys, indie, Graceland, Peter Gabriel, pijeria de Brooklin- i afegeix més electrònica.
L’amic Ernesto Niebla em va fer pensar, amb el seu post d’ahir, en Horchata, el primer tema d’aquest nou disc que es va editar al gener, amb les baixes temperatures campant per Manhattan. El clip que he triat no és l’oficial sinó una simpàtica versió que, per la senzillesa i naturalitat que transmet, deixa entreveure que qui l’ha fet –un tal Harry Fellows, amb la participació d’una colla d’amics- en sap molt de filmació i edició de vídeos.

14 comentaris:

  1. Mmmmm. la marxeta necessaria per emprendre un dia que pinta be !!

    Orxata, fartons i. . . .petons. ..Jo vull!!!

    Tenim una trobada pendent amb "tots aquests elements", oi Galde?

    ResponElimina
  2. Vaig descobrir fa poc els Vampire Weekend, quan buscava imatges de vampirs, naturalment. Cadascú té les seves manies. I vaig trobar que sonaven prou bé per dur un nom tan poc prometedor.

    ResponElimina
  3. estàs d'un happy que en altres em vindrien ganes de rememorar Apocalypse Now, però tu em caus bé, o sigui que: pau i amor germà ;) i orxata, és clar :)

    ResponElimina
  4. Penso en aquell pati, en la tarda-vespre, amb les hortènsies tan maques, amb una orxata ben fresqueta, amb la "teva" Carme i amb aquesta músiqueta...

    Que passeu un feliç capde! :-)

    ResponElimina
  5. Perquè no? música senzilla per a gent senzilla, que la vida ja es complica ella sola. Això, sí, en petites dosis, no fos cas que ens agafés un atac de sucre.

    ResponElimina
  6. Trobo que, musicalment, progresses adequadament.

    ResponElimina
  7. Carme J, fins i tot "orxata i fartons" rima amb petons... caldrà posar-ho en pràctica!

    ResponElimina
  8. Lluís, jo també soc fan dels vampirs -bé, potser "fan" no és la paraula correcta, però ja m'entens. Des de Byron i Polidori passant per Lugosi i les valls de Pratdip, fins als pocs vampirs moderns que mereixen la pena...

    ResponElimina
  9. Clídice, ja saps que l'afecte és mutu. I si que és cert que sempre que puc tiro cap al yellow brick road, però és penso que viure pot arribar a ser agradable i fins i tot un plaer :)

    ResponElimina
  10. Rita, quan hagis de passar per Dosrius fes-me un truc via comentari dè post i ens prenem tots tres una orxata o el que sigui fresquet i bo al jardí. Convidada estas.
    [I si no, t'espero a la propera trobada blocaire, que serà quan Mr Macip trobi un forat per tornar-hi]

    ResponElimina
  11. Brian, dissortadament, les dosis de sucre diaries són minses comparades amb l'allau d'òsties que plouen per tot areu. O sigui que cal aprofitar la dolçoreta, que va escassa.

    ResponElimina
  12. Allau, aquest comentari dit ara a finals de juny, té doble valor. No sé si prendre-m'ho com una recuperació de les avaluacions pendents o com que he passat curs amb nota, haw, haw!

    ResponElimina
  13. crec que arribo tard...bé, només dir que el grup m'agradat, encara que sigui de New York. I aixo d'horxata? ja deuen saber el que es? em xoca, aquests americans que no saben ni on estem que coneixin l'horxata.

    ResponElimina
  14. M'ha agradat força aquesta música . No la coneixia, sort que seguint la teva música em poso al dia.

    ;)

    ResponElimina