15 de juny de 2010

PINS VIRTUALS (1)






Sempre he desitjat fer pins, però la maquineta és massa cara per una producció unitària com seria la meua, així que cada cop que m’ho plantejo, ho deixo córrer.
És clar que ara tinc la opció de fer-ne de virtuals, així que, sense pensar-m’ho massa, inicio avui una nova sèrie de posts amb l’objectiu de publicar-los i compartir-los. Ah, i accepto encàrrecs virtuals, gratis i sense cap tipus de limitació.

28 comentaris:

  1. M'agraden quasi tots!
    Estic pensant encarregar-te alguns.

    Ep!. . .ja hi som altra vegada?. . . .les sandàlies noves, on són?

    ResponElimina
  2. excepte de l'últim, dels altres te'n puc fer comanda? :)

    ResponElimina
  3. I si sufraguem la maquineta entre tots? Jo vull el de Sildàvia!

    ResponElimina
  4. Ara em penso quin ebcàrrec et faig. Sembla mentida quantes possibilitats gràfiques té un cap pelat...

    ResponElimina
  5. pels col·leccionistes això serà la bomba!

    ResponElimina
  6. El microtiratge de pins en cinc senzills passos:
    1) Ens proveïm d'una sèrie de pins banals (millor si són tots de la mateixa mida).
    2) Preparem un document jpeg amb els nostres models a l'escala dels pins.
    3) L'imprimim sobre un full adhesiu (molt millor si és en làser i damunt d'un film plastificat).
    4) Retallem curosament cada cercle imprès i l'enganxem, ben centrat, al mig dels pins.
    5) El toc final que farà més durador el nostre pin serà envernissar-lo. L'opció més fàcil seran un parell o tres de capes fines de vernís per acrílics en sprai, i l'opció impecable, per bé que demana ofici, és una capa fina d'epoxi transparent.

    ResponElimina
  7. Leblansky,

    El proper Nadal m'ho has de recordar i quan vagi al Saló de la Infància on hi ha una parada per a les criatures, em colo i començo a fer txapes que estiguin bé!

    ResponElimina
  8. Galde això ha sonat fatal :P Ei Girb ens hi posem? a lu tont fem el primer euru ^^

    ResponElimina
  9. Jo vull una caixa del primer per regalar a les meves fans! ;-) I apunta'm un grapat dels de Sildàvia, és clar. Cal solidaritzar-se amb els pobles oprimits.

    (Lluís, em sembla que el Leb no ha acabat de treure-li profit a la meva closca. Estic segur que la seguirem veient treure el cap per aquí...)

    ResponElimina
  10. Això de les xapes, engantxa molt...i no estic fent un joc de paraules!
    Jo tinc una maquineta cutre (no la cara) i de tan en tan, m'hi entretinc!

    Les teves xapes virtuals estàn molt bé, però la de Stendhal, no la podria lluïr. Amb Rojo y negro em vaig encallar al cap de poc i encara no he aconseguit acabar-lo...casum!
    ;-)

    ResponElimina
  11. Es que en el fons ets un xapero :)
    Estaria be un que digués: «I hate pins!»

    ResponElimina
  12. M'agrada el que reclama llibertat per Syldavia. Crec que és un indret que porta massa anys presoner de La Unión.

    ResponElimina
  13. Carme, serà un plaer rebre els teus encàrrecs.
    I er... uh... les sandàlies noves, d'això... mira, mira, em sembla que ha sortit una altra cirera!

    ResponElimina
  14. Clídice, ja m'agradaria poder compartir pins i regalar-los als amics... M'estic rumiant el que diuen l'Allau i en Girbén, a veure què es pot fer. I l'últim pin el puc fer especial per a tu a partir de la nova capçalera del teu bloc. Què et semblaria quelcom així com "Compte amb mi, m'agrada el risc"?

    ResponElimina
  15. Allau, si ho dius seriosament això de la maquineta compartida, m'apunto segur. I a més, et monto una col·lecció de pins de temàtica sildava que serà l'enveja dels tintinòfils!

    ResponElimina
  16. Lluís, espero ansiós els teus encàrrecs. I em passa pel cap allò de "cuando con la calva de tu vecino veas jugar, pon la tuya a remojar" :)

    ResponElimina
  17. Estrip, només els faltaria que fossin tangibles. Però de moment, hem fet un pas :)

    ResponElimina
  18. Girbén, la proposta que fas em sembla molt atractiva, però tinc els meus dubtes que funcioni en unes mans tan sapastres com els meues.

    ResponElimina
  19. Galderich, no sé si podré esperar d'aquí al nadal, però si és així, preparat que te'n passo unes quantes ;)

    ResponElimina
  20. SM, gràcies per tenir un sentit de l'humor a prova d'amics cafres ;)
    I per descomptat que a la que trobi el sistema de fer tangibles els pins virtuals, la primera fornada serà per a tu :)

    ResponElimina
  21. Carme de la maleta, el pin de Stendhal diu "he llegit", i no "l'he llegit tot". A mi també em va passar com a tu: al club de lectura de Dosrius algú va proposar la lectura de El roig i el negre, i jo em vaig llençar tot animat a per ell, i a més en francès. En acabar la primera part, vaig decidir que ja en tenia prou per una bona temporada. D'aquí el meu pin!

    ResponElimina
  22. Brian, la propera tanda de pins contindrà la teua proposta!

    ResponElimina
  23. Òscar, no havia caigut en la conya aquesta. Caldrà fer un pin a propòsit ;)

    ResponElimina
  24. El meu germà en tenia una col·lecció i ara li han "pispat" les meves filles. Crec que aquests estan molt inspirats, haurem de seguir-ne l'evolució en propers posts.

    ResponElimina
  25. Jomateixa, segur que les teues filles els faran servir, i això és bo :)
    I respecte a propers posts pinaires, ja saps que s'accepten encàrecs virtuals, gratis i sense compromís :)

    ResponElimina
  26. Com mola super simpatiques! tinc preferida la primera....

    ResponElimina
  27. Hola Rokins, benvinguda al bloc!
    M'agrada que t'agradin aquests pins virtuals... i ja saps que si et ve de gust pots proposar-ne un :)

    ResponElimina
  28. El de Syldavia, senzillament genial! Com veuràs jo també sóc fan dels pins

    ResponElimina