PETITS PLAERS DEL CAP DE SETMANA

Quan la Carme ve a casa i passem junts el cap de setmana, ens agrada desdejunar al jardí, amb el sol de cara.
Llet amb nesquick per als dos; torrades amb melmelada de cassís per a ella, magdalenes amb nocilla per a mi.
Parlem de qualsevol cosa, i en les pauses de la conversa fruïm del silenci del matí que cada pocs segons els ocells s’encarreguen de decorar. El minuts passen amb una lentitud suau i la pell es va escalfant amb la caloreta del sol, que ens emmandreix agradablement.
Un dels dos s’aixeca amb calma, i centra la mirada en un punt concret:
-“Has vist? El cirerer que vam plantar fa dos mesos ja ha fet una cirera!”
L’altre avança lentament, es mira el cirerer, i somriu:
-“Què bé!”
Tornem a seure en qualsevol lloc. Ens abracem, ens besem, ens diem paraules dolces.
Aixequem el cap i tanquem els ulls per que els sol ens doni de ple a la cara.

Són els petits plaers del cap de setmana.