L'EMPROVADOR DE SENYORES (1)

UN COSTUM INSÒLIT

Els meus amics diuen que soc un bitxo ben estrany: m’agrada –m’apassiona- acompanyar a una dona a comprar-se roba.
Ells s’inventen qualsevol excusa per no anar amb elles, i si no hi ha més remei, hi van, però a la que poden fugen esperitats. Per contra, jo em passaria hores a l’emprovador de senyores.
El fet d’acompanyar a una dona a comprar-se roba és un plaer que comença amb la selecció de peces que ella durà a l’emprovador; jo participo activament en la tria, elegint els models que a mi personalment m’agradaria que ella portés, i sabedor que ningú no rebutjarà mai emprovar-se un vestit que li han recomanat.
El següent i emocionant pas és quan ella entra a l’emprovador i es despulla. Jo em quedo a fora, just al costat del petit recinte on la meua acompanyant ha entrat amb un bon gruix de vestits, i contemplo com cau la roba a terra i ella es queda amb els peus nus. M’imagino l’escena que es desenvolupa a l’emprovador a partir dels moviments que fan els peus, girant, posant-se de puntetes o anant marxa enrere.
I el millor és quan ella, a la veu de “a veure què et sembla”, surt per mostrar-me com li queda el que s’està emprovant. Jo la miro, li faig donar la volta, li dic que camini un parell de passes i cerco la posició adequada per admirar millor com li queda al seu cos. És fantàstic, una dona posant gratuïtament per a mi i jo mirant-la de cap a peus sense haver de dissimular!
Però no acaba aquí la cosa: després de la meua aprovació o desaprovació, ella se’n torna a l’emprovador per repetir el procés tants cops com calgui fins haver-se posat tota la roba, incloent la que jo gustosament he anat a canviar per altra de talla diferent, si la elegida no li escau. I mentre espero, aprofito per contemplar a les altres dones ocupants dels emprovadors adjacents, que entren i surten per veure’s millor a l’espill exterior, executant la bonica dansa ritual pròpia de tota persona en fase d’avaluar un vestit.
De vegades, m’atreveixo a donar el meu parer a la desconeguda que, abandonada durant la sessió emprovatòria per la seua parella, es passeja indecisa entre quedar-se el que s’està emprovant, canviar-ho per una altra talla o deixar-ho estar. En aquests casos, per no ferir sensibilitats, cal ser molt delicat, fer un somriure amigable i donar la opinió amb la màxima cortesia. Habitualment, ella ho agraeix.
El plaer visual seria complet si la roba interior es pogués emprovar, però no és el cas; no obstant, ara ja s’acosta l’estiu i això implica sessions d’emprovada de banyadors i bikinis, les meues preferides.