A principis d’abril vaig plantar dos cirerers. Tenien algunes flors, però eren molt joves, i els faltaven alguns anys per arribar a la maduresa i començar a donar cireres.O això és el que jo em pensava. Fa uns dies, la Carme va descobrir que n’hi havia una, de cirera. Vàrem revisar a fons el dos arbrets però no vàrem trobar-ne més, era la única.
Així i tot, ens va fer una il·lusió increïble, era la nostra primera cirera, i molt probablement la següent no arribarà fins l’any vinent.
Ahir diumenge la vàrem collir i ens la vàrem menjar, després d’haver-la partida en dos. Era dolça i molt carnosa!
Un verdader festí de post"í" !!!
ResponEliminaQue bona! Es va fer més vermelleta, bona i dolça......
L'any que ve, a veure si tenim família nombrosa!
l'enhorabona cireril :) la foto del plat genial! aviat rebràs una trucada de l'Adrià perquè li dissenyis la presentació dels seus :)
ResponEliminade segur que vos sabria a glòria...
ResponEliminaLeb, i Carme també, tot i que estic segur que ja us ho deuen haver comentat alguns dels vostres veïns que tenen bons cirerers, aquesta ha sigut una de les pitjors anyades de cireres en la vostra zona; el cirerer dels pares -que deu distar uns 3 km dels vostres- no ha fruitat ni un terç del que és normal...
ResponEliminaL'any vinent segur que una cistelleta l'omplireu!
Bon profit!
ResponEliminaQue aplicat aquest cirerer!
ResponEliminaAra, començo a entendre l'expressió de "estar a partir un pinyó"!
Enhorabona!
L'any que ve haurem de venir a ajudar-te a fer la collita de cireres. Ha, ha, ha.
ResponEliminaBont profit i que gaudiu de la natura. :)
Trobo que us esteu sofisticant molt eh! Plat gran, poc menjar al mig... ;-)
ResponEliminaTenia un cirerer que per cert, es va morir en una anterior nevada grossa. Quan va fer les primeres cireres vaig posar-me tan contenta com vosaltres. És tan agraïda la terra! Plantes un pinyol i et surt un cirerer que fa cireres i tot! No es pot demanar més. Felicitats cirerils!
ResponEliminabon apetit!...potser les cireres que falten han sigut abducides... i shall belive it...
ResponEliminaEm sembla un relat breu i rodó... com una cirereta. No és cap ironia.
ResponEliminasi l'arbre ha donat TOT el seu sabor a una SOLA cirera, devia tenir un gust impressionant!
ResponEliminaCarme, si només en un mes i mig ja ha fet una cirera, suposo que d'aquí a un any al menys un quilet ja en farà, mmm...
ResponEliminaClídice, això del disseny dels plats dels restaurants de luxe em sembla que ja ho he captat: es tracta de posar el mínim menjar possible i el plat més gran que trobis, haw, haw!
ResponEliminaMaria, la veritat és que estava molt dolça, però això era el de menys: el que ens va fer més il·lusió va ser que era la primera de la nostra collita.
ResponEliminaGirbén, es veu que si, que aquest no ha estat un any massa bo per a les cireres. A veure si l'any que ve la cosa va millor.
ResponEliminaQuan vagis a verue als teus apres fes-los una salutació de part dels veins de can massuet :)
Galderich, g`racies. A veure si la propera temporada n'hi ha més producció i te'n passem un bon grapat.
ResponEliminaCarme de la maleta, és la frase que em va venir al cap quan vaig veure la cirera: quin cirerer més aplicat!
ResponEliminaErnesto, m'agrdaria que tinguessis raó; si passa el que tu dius, t'asseguro que les provaras!
ResponEliminaT'encarrego un pin del plat amb les restes de cirera que sembla somriure.
ResponEliminaCom som! La primera filla i ens la cruspim!
Bona niiiiit ...
Rita, això que dius es veu que és la tònica dominat darrerament: molt d'embolcall però poc contingut. A mi ja m'agrada, ja, tota la parafernàlia que es fa servir, però de vegades l'important s'acaba difuminant amb tanta martingala.
ResponEliminaLlum, quina ràbia que el teu cirerer no aguantés les neus! Això em fa pensar que caldrà informar-me sobre com protegir-los als meus aquest hivern.
ResponEliminaAris, per aquí ronden uns quants "abductors" que d'extraterrestres tenen poc: són ocells de tota mena, que a la que veuen un fruit, ja l'ataquen!
ResponEliminaLluís, la teua metàfora ha estat la cirereta del post.
ResponEliminaMolt bona la teua reflexió, Estrip! I a més, sembla molt lògic el que dius. És clar que, per la mateixa regla de tres, quan un cirerer dona molts fruits, deuen tenir poc gust ;)
ResponEliminaCrame, encàrrec rebut!
ResponEliminaBona nit :)
Ups, he dit "Crame" i volia dir "Carme". Em sembla que jo també me'n hauria d'anar a dormir...
ResponElimina