Ja fa alguns mesos que els Clue to Kalo van publicar el disc Lily Perdida, on cada cançó presentava la visió que les diferents persones conegudes d’aquesta Lily tenien d’ella. Així, hi ha la versió dels germans, dels pares, dels amics, del xicot... Hi ha un bonic vídeo –dirigit per la Betrice Pegard- de la cançó The Infinite Orphan, que canta i conta la imatge que els pares tenen de la noia. La música és bona, el vídeo encara més.
Per fi, avui sí que la cosa té substància!
ResponEliminaCom bé dius el vídeo és millor que la música (un orgue de gats que diria la meva àvia!). Malgrat tot, això de fer homenatges a altres (Méliès, Escher...) sempre dona un toc massa manierista i poc personal als vídeos.
ResponEliminaCom insinua l'Allau, estas reconduint la secció.
Encara m'estic rient del blog anterior l'emprovador de senyores...molt bé, leblanc, ets un fiera.
ResponEliminaSi senyor, visca el surrealisme calidoscòpic!
ResponEliminaAllau, doncs que consti que darrerament -després del post de Parade- m'estic esforçant molt. Ja veig que m'hauré d'aplicar més encara...
ResponEliminaGalderich, jo crec que en aquest cas l'homenatge s'ha sapigut resoldre molt bé.
ResponEliminaAris, aquesta era la idea del post de l'emprovador: provocar un somriure.
ResponEliminaBrian, i la cirereta final, no sé si estaràs d'acord amb mi, són els guants per als peus amb la forma de les ungles pintades.
ResponElimina