2 de juny del 2010

L'EMPROVADOR DE SENYORES (1)


UN COSTUM INSÒLIT
Els meus amics diuen que soc un bitxo ben estrany: m’agrada –m’apassiona- acompanyar a una dona a comprar-se roba.
Ells s’inventen qualsevol excusa per no anar amb elles, i si no hi ha més remei, hi van, però a la que poden fugen esperitats. Per contra, jo em passaria hores a l’emprovador de senyores.
El fet d’acompanyar a una dona a comprar-se roba és un plaer que comença amb la selecció de peces que ella durà a l’emprovador; jo participo activament en la tria, elegint els models que a mi personalment m’agradaria que ella portés, i sabedor que ningú no rebutjarà mai emprovar-se un vestit que li han recomanat.
El següent i emocionant pas és quan ella entra a l’emprovador i es despulla. Jo em quedo a fora, just al costat del petit recinte on la meua acompanyant ha entrat amb un bon gruix de vestits, i contemplo com cau la roba a terra i ella es queda amb els peus nus. M’imagino l’escena que es desenvolupa a l’emprovador a partir dels moviments que fan els peus, girant, posant-se de puntetes o anant marxa enrere.
I el millor és quan ella, a la veu de “a veure què et sembla”, surt per mostrar-me com li queda el que s’està emprovant. Jo la miro, li faig donar la volta, li dic que camini un parell de passes i cerco la posició adequada per admirar millor com li queda al seu cos. És fantàstic, una dona posant gratuïtament per a mi i jo mirant-la de cap a peus sense haver de dissimular!
Però no acaba aquí la cosa: després de la meua aprovació o desaprovació, ella se’n torna a l’emprovador per repetir el procés tants cops com calgui fins haver-se posat tota la roba, incloent la que jo gustosament he anat a canviar per altra de talla diferent, si la elegida no li escau. I mentre espero, aprofito per contemplar a les altres dones ocupants dels emprovadors adjacents, que entren i surten per veure’s millor a l’espill exterior, executant la bonica dansa ritual pròpia de tota persona en fase d’avaluar un vestit.
De vegades, m’atreveixo a donar el meu parer a la desconeguda que, abandonada durant la sessió emprovatòria per la seua parella, es passeja indecisa entre quedar-se el que s’està emprovant, canviar-ho per una altra talla o deixar-ho estar. En aquests casos, per no ferir sensibilitats, cal ser molt delicat, fer un somriure amigable i donar la opinió amb la màxima cortesia. Habitualment, ella ho agraeix.
El plaer visual seria complet si la roba interior es pogués emprovar, però no és el cas; no obstant, ara ja s’acosta l’estiu i això implica sessions d’emprovada de banyadors i bikinis, les meues preferides.

23 comentaris:

  1. El títol, seria millor -Leblansky el"provador" de senyores-o-Memòries d'un fetitxista confés-.

    La frase "una dona posant gratuÏtament per a mi,i jo mirant sense haver de dissimular", és francament reveladora.

    Els banyadors o bikinis a veure si pots convèncer algú, la teva tia x exemple i que t'acompanyi !!! Ha, ha.

    ResponElimina
  2. De primer pensava que era la versió X de l'apunt d'ahir. Llàstima!

    ResponElimina
  3. M'ha encantat aquesta confessió teva Leb. Crec que ets el primer exemplar que conec d'aquesta rara, única i minoritària espècie.
    I vist així, ara, no entenc perquè n'és tan de minoritària aquesta espècie! El més pesat, és emprovar-se una vegada i una altra, un munt de roba en un espai minúscul i sovint mal il.luminat...però fer d'observador!!? Això ja és una altra cosa!

    Aquests peus tan bonics, amb polsera i pedicura impecable, s'em fan familiars...

    ;-)

    ResponElimina
  4. Si es te un company així, deu ser difícil no estar-ne enamorat. L'enhorabona a tots dos.

    ResponElimina
  5. Sols una minoria selecta es capaç de viure les seves dèries ocultes amb un goig ple, els que les diuen sense cap vergonya; deixant enrere a tots els callats que no volen llum perquè mostraria que tampoc n'hi ha per tant.
    Diré que, havent de fer front a conjuntures com la teva, resulta decisiva l'expressió clara de les idees: "No! això et cau com un tiro!", o bé "Redéu! Si ho van fer per tu!"; les mitges tintes són la perdició.

    ResponElimina
  6. Jo crec que aquest tema mereix un reportatge gràfic.

    ResponElimina
  7. Es un consell útil per lligar. En qüestió de roba, aviat estan contentes i enganyades. Ho fas bé i jo prenc nota

    ResponElimina
  8. M'ha encantat aquest apunt, Leblansky! Demostra que tens una gran sensibilitat.

    La teva dona ha d'estar encantada amb tu. Felicitats! :-)

    ResponElimina
  9. Carme, et ben asseguro que amb la meua tia l'encant dels emprovadors es disoldria sense remei...

    ResponElimina
  10. Carme de la maleta, em penso que en aquest tema dels emprovadors si que soc una rara avis. Al menys, tu m'entens :)

    ResponElimina
  11. Brian, això si que és una floreta, o millor, un pom de flors a compartir :)

    ResponElimina
  12. Girbén, tens tota la raó: res de complexos!

    ResponElimina
  13. Estrip, veig que m'has entés molt bé. Bon estiu a tu també!

    ResponElimina
  14. Lluís, parlo seriosament quan et dic que vaig anar amb la meua càmera de fotos als emprovadors de dues de les botigues que els tenen més grans, però només vaig poder fer un parell de fotos, ja que les dependentes es posaven nervioses i van començar a mirar-me amb mals ulls, i jo no volia semblar un tronat (o en tot cas, no més del que ho estic)

    ResponElimina
  15. Amic anònim, demà t'explico una història "real como la vida misma" que fa referència al que tu dius.

    ResponElimina
  16. Rita, gràcies per la floreta! La veritat és que a la Carme, que és a qui acompanyo als emprovadors quan s'ha de comprar roba, li sembla fantàstic el poder "abusar de mi", com ella sempre diu fent conya quan em veu allà assegut al passadís esperant per donar la meua opinió. I francament, jo m'ho passo molt bé :)

    ResponElimina
  17. vaja! i fas algun seminari? ho dic perquè em sembla que ja tens un alumne, forçat però alumne ;P

    ResponElimina
  18. Aquests peus m'encanten.
    M'ha agradat áquesta forma de voiyeur. És un fet molt important i n'hi ha pocs que saben tenir la paciència de gaudir d'un espectacle tan sublim

    ResponElimina
  19. Clídice, estaré encantat de compartir seient amb el teu factor X ;)

    ResponElimina
  20. Ernesto, ets un autentic sibarita, i el teu comentari és digne de figurar a l'Encyclopédie dels il·lustrats.

    ResponElimina
  21. Per cert Leb, vull seguir abusant de tu !

    Necessito roba de bany i si cal vaaaaa, ho admeto i estic disposada a anar amb tu i la teva tieta;
    però ella serà la que es quedarà al passadís dels emprovadors per a fer els encàrrecs aliens de canvi de talla.
    D'acord, trapella?

    ResponElimina