8 de juny del 2010

LA TAULETA DE NIT



La tauleta de nit és una de les zones més íntimes i personals de la casa, i diu molt de la personalitat del seu usuari. La descripció dels objectes quotidians que la poblen comporta la seua singularització i resulta un exercici plàcid i gratificant.
L'exposició pública de la meua tauleta de nit -interior i exterior- és un tipus d'exhibició que, per poc escandalosa que sigui, no deixa de ser divertida -i potser, per a aquells que tenen una ment analítica i psicoanalítica, altament reveladora.

30 comentaris:

  1. Anàlisi de personalitat segons la tauleta de nit:

    Una tauleta funcional, ben neta i bon aspecte exterior, culturalment decorada i ben plena per dins de rampoines, tot i que força valuoses pel propietari.
    El que revela el calaix ple a vesar de mocadors, és que tens una persona d'ànima moooolt jove. Un mocós altra ben dit !!!

    Resum. . . . . . S.U.P. no canviis.

    Jo no m'atreviria a passar la prova de la tauleta. . . . Avui l'arreglo!!!

    ResponElimina
  2. No diré que sigui un plagi, però tant la Clidi com jo mateix (Jaç i tauleta) ja vàrem ensenyar les respectives tauletes...
    La teva s'assembla a tu, funcional per fora i sentimental per dins.

    ResponElimina
  3. Ei, això sí que és terreny íntim! No hi havia pensat mai, que una tauleta de nit fós tan reveladora.
    Jo, per superar aquesta proba, hauria de mostrar algun altre calaix de casa, doncs la meva tauleta (d'estil Bistrot parisí) no en té. Serà que tinc un caràcter exhibicionista?
    ;-)

    ResponElimina
  4. Si fos psicoanalista et diria que tens un caràcter obsessiu, tres pastilles de sabó i no sé quants paquets de mocadors...
    Però com que no ho sóc, et diré que la trobo molt normaleta i que fins i tot compartim el llum Ikea, el meu però de color vermell.

    ResponElimina
  5. Diagnòstic del metge: o ets al·lèrgic o et refredes motl fàcilment.

    ResponElimina
  6. veig que tens en Durrell (en Gerald) a la tauleta, punt per tu. Sabó Heno de Pravia? a mi em fa al·lèrgia! ara entenc els mocadors de més avall! ;)

    ResponElimina
  7. Jo no l'ensenyo perquè els psicòlegs de torn dirien que són un "puto caos".
    Sense mocadors ni Heno de Pràvia...

    ResponElimina
  8. Entre els mocadors i els sabons m'has fet pensat en en Jack Nicholson a la pel·lícula Millor, impossible... ;-)

    ResponElimina
  9. Carme, soc un mocós en el sentit més literal i planer del terme: tot el dia estic sonant-me el nas. I això que dius que soc ordenat, bé... deixem-ho en que, al menys, pretenc ser-ho ;)

    ResponElimina
  10. Girbén, aquest cop no pretenia plagiar a ningú, haw, haw! Simplement, mostrar la tauleta de nit penso que és una forma de donar a conéixer quelcom molt personal. La definició que dones de mi a partir de la tauleta d e nit la trobo molt encertada, i molt agradable també. Gràcies!

    ResponElimina
  11. Carme de la maleta, serà això que dius, serà :)

    ResponElimina
  12. Dolmax9, això del sabó ve de família. A casa dels meus pares tenien costum de guardar el sabó en els calaixos abans de gastar-lo, ja que així en obrir-los feia bona oloreta. El fet de posar-ne tres és perquè quan els vaig comprar, estaven d'oferta, era allò del 2x3, haw, haw!
    I dels mocadors, és que en gasto a quilos.

    ResponElimina
  13. SM, bon diagnpostic: soc al·lèrgic crònic, i en primavera, encara s'accentua més.

    ResponElimina
  14. Clídice, en Durrell (el Gerard, of course) m'ha fet passar unes bones estones de riure, en especial el "Filets de palaia", que és el meu preferit.
    I estimada Holmes, no sé si aquest cop la relació que fas entre el calaix de dalt i el de baix és de calaix.

    ResponElimina
  15. Rectifico: quan he dit Gerard volia dir Gerald :)

    ResponElimina
  16. Galderich, ara m'has fet venir ganes de veure la teua tauleta de nit. Com que et conec una mica, m'imagino el "puto caos" del que parles, però m'agradarien detalls, haw, haw!

    ResponElimina
  17. Rita, diria que entre el pesonatge de Millor impossible i jo hi ha poc en comú: el sabó és per tradició familiar de guardar-lo als calaixos per que facin bona olor, i els mocadors, perquè soc al·lèrgic crònic. Però que consti que el maniatic interpretat pel Nicholson em queia molt bé, ell i les seues dèries!

    ResponElimina
  18. d'en Gerald, que no pas d'en Lawrence que fa una mica de por, me'ls he llegit tots, tots i tots :) i la relació és senzilla: sóc al·lèrgica a molts sabons, sortosament no a tots, i l'HenodePraviaeselaromadetuhogar em provoca a més de la mucositat i la ploranera dels ulls, escamació a la pell. O sigui que abans que un sabó d'aquests prefereixo una càpsula de cianur, acabo més ràpid :P

    ResponElimina
  19. Clídice, compartim passió pel Gerald :)
    I quan vingues a ma casa ja tindré molta cura en amagar totes les pastilles d'Heno de Pravia, haw, haw!

    ResponElimina
  20. La meva tauleta de nit hi va a parar totes les coses inútils que tinc.
    A vegades les he de buidar per poder tancar el calaix.
    A fora si que hi ha algun llibre anònim i una lampada Ikea més senzilla que la teva.

    ResponElimina
  21. ¿Cal més d'un raspall per a la roba? ¿O un és per a la roba i l'altre és per alguna altra cosa?

    ResponElimina
  22. A la meva hi tinc una edició en paper de biblia de Els germans Karamàzov, té quelcom de fetitxisme intel.lectual, ho admeto.

    ResponElimina
  23. Ernesto, em penso que les tauletes de nit de tothom, en el fons tenen una cosa en comú: una làmpada d'Ikea, haw, haw!

    ResponElimina
  24. Puigmalet, això dels raspalls no és cap cosa especial: un és el tipic per treure la pols, i l'altre és aquell que acaba amb una mena de velcro, i que serveix per treure les boletes que es fan als jerseis de llana.

    ResponElimina
  25. Jordi, això que expliques dels Karamazov en paper bíblia dona prestigi a qualsevol tauleta de nit :)

    ResponElimina
  26. No tinc tauleta de nit. És greu, doctor?

    ResponElimina
  27. Uf, sempre intento endreçar els calaixos de la tauleta. Ara mateix l'inferior es podria ensenyar, però el superior no aconsegueixo que deixi de ser caòtic...

    ResponElimina
  28. Llum, jo sense tauleta de nit no sé viure: on deixaria les meues ulleres quan me'n vaig a dormir? I els valuosos Kleenex? I la cinta pels cabells?
    És molt greu, senyoreta Llum, molt greu :)

    ResponElimina
  29. Jomatixa, el caos és l'estat més habitual de les coses ;)

    ResponElimina
  30. Hoooola, ja et tinc :)
    Una entrada molt original, mai l'havia vist. Un petoo

    ResponElimina