21 de juny del 2010

CIRERA EN LA TERCERA FASE


A principis d’abril vaig plantar dos cirerers. Tenien algunes flors, però eren molt joves, i els faltaven alguns anys per arribar a la maduresa i començar a donar cireres.
O això és el que jo em pensava. Fa uns dies, la Carme va descobrir que n’hi havia una, de cirera. Vàrem revisar a fons el dos arbrets però no vàrem trobar-ne més, era la única.
Així i tot, ens va fer una il·lusió increïble, era la nostra primera cirera, i molt probablement la següent no arribarà fins l’any vinent.
Ahir diumenge la vàrem collir i ens la vàrem menjar, després d’haver-la partida en dos. Era dolça i molt carnosa!

27 comentaris:

  1. Un verdader festí de post"í" !!!

    Que bona! Es va fer més vermelleta, bona i dolça......
    L'any que ve, a veure si tenim família nombrosa!

    ResponElimina
  2. l'enhorabona cireril :) la foto del plat genial! aviat rebràs una trucada de l'Adrià perquè li dissenyis la presentació dels seus :)

    ResponElimina
  3. Leb, i Carme també, tot i que estic segur que ja us ho deuen haver comentat alguns dels vostres veïns que tenen bons cirerers, aquesta ha sigut una de les pitjors anyades de cireres en la vostra zona; el cirerer dels pares -que deu distar uns 3 km dels vostres- no ha fruitat ni un terç del que és normal...
    L'any vinent segur que una cistelleta l'omplireu!

    ResponElimina
  4. Que aplicat aquest cirerer!
    Ara, començo a entendre l'expressió de "estar a partir un pinyó"!

    Enhorabona!

    ResponElimina
  5. L'any que ve haurem de venir a ajudar-te a fer la collita de cireres. Ha, ha, ha.
    Bont profit i que gaudiu de la natura. :)

    ResponElimina
  6. Trobo que us esteu sofisticant molt eh! Plat gran, poc menjar al mig... ;-)

    ResponElimina
  7. Tenia un cirerer que per cert, es va morir en una anterior nevada grossa. Quan va fer les primeres cireres vaig posar-me tan contenta com vosaltres. És tan agraïda la terra! Plantes un pinyol i et surt un cirerer que fa cireres i tot! No es pot demanar més. Felicitats cirerils!

    ResponElimina
  8. bon apetit!...potser les cireres que falten han sigut abducides... i shall belive it...

    ResponElimina
  9. Em sembla un relat breu i rodó... com una cirereta. No és cap ironia.

    ResponElimina
  10. si l'arbre ha donat TOT el seu sabor a una SOLA cirera, devia tenir un gust impressionant!

    ResponElimina
  11. Carme, si només en un mes i mig ja ha fet una cirera, suposo que d'aquí a un any al menys un quilet ja en farà, mmm...

    ResponElimina
  12. Clídice, això del disseny dels plats dels restaurants de luxe em sembla que ja ho he captat: es tracta de posar el mínim menjar possible i el plat més gran que trobis, haw, haw!

    ResponElimina
  13. Maria, la veritat és que estava molt dolça, però això era el de menys: el que ens va fer més il·lusió va ser que era la primera de la nostra collita.

    ResponElimina
  14. Girbén, es veu que si, que aquest no ha estat un any massa bo per a les cireres. A veure si l'any que ve la cosa va millor.
    Quan vagis a verue als teus apres fes-los una salutació de part dels veins de can massuet :)

    ResponElimina
  15. Galderich, g`racies. A veure si la propera temporada n'hi ha més producció i te'n passem un bon grapat.

    ResponElimina
  16. Carme de la maleta, és la frase que em va venir al cap quan vaig veure la cirera: quin cirerer més aplicat!

    ResponElimina
  17. Ernesto, m'agrdaria que tinguessis raó; si passa el que tu dius, t'asseguro que les provaras!

    ResponElimina
  18. T'encarrego un pin del plat amb les restes de cirera que sembla somriure.
    Com som! La primera filla i ens la cruspim!

    Bona niiiiit ...

    ResponElimina
  19. Rita, això que dius es veu que és la tònica dominat darrerament: molt d'embolcall però poc contingut. A mi ja m'agrada, ja, tota la parafernàlia que es fa servir, però de vegades l'important s'acaba difuminant amb tanta martingala.

    ResponElimina
  20. Llum, quina ràbia que el teu cirerer no aguantés les neus! Això em fa pensar que caldrà informar-me sobre com protegir-los als meus aquest hivern.

    ResponElimina
  21. Aris, per aquí ronden uns quants "abductors" que d'extraterrestres tenen poc: són ocells de tota mena, que a la que veuen un fruit, ja l'ataquen!

    ResponElimina
  22. Lluís, la teua metàfora ha estat la cirereta del post.

    ResponElimina
  23. Molt bona la teua reflexió, Estrip! I a més, sembla molt lògic el que dius. És clar que, per la mateixa regla de tres, quan un cirerer dona molts fruits, deuen tenir poc gust ;)

    ResponElimina
  24. Ups, he dit "Crame" i volia dir "Carme". Em sembla que jo també me'n hauria d'anar a dormir...

    ResponElimina