9 de març del 2010

PASTA ITALIANA AMB TROMPETES DE LA MORT, CEBES TENDRES I OUS DE PEIX


És un nom ben sofisticat per a un plat que és senzill i força econòmic, i que vaig fer dissabte passat.
Els ous de peix es poden comprar a pes i es poden guardar congelats fins que els fem servir, descongelant-los sempre abans. Les trompetes de la mort, que és l’ingredient que a primera vista sembla més complicat, es venen deshidratades a qualsevol supermercat o botiga de queviures, i només cal tenir la precaució de posar-los en remull dues hores abans de fer el dinar. Passat aquest temps, els escorrem i els assequem una mica.
I ja ens podem posar el davantal de cuinar, i mentre bull la pasta –que pot ser qualsevol- comencem a pelar la ceba tendra a la llarga, i la posem a fregir amb oli amb un polsim de sal i pebre vermell en pols.
Sense deixar que es faci molt –ha de quedar toveta però sencera-, afegim les trompetes i els ous de peix tallats a trocets per tal que es desfacin mentre es sofregeixen. Es remena tot, i s’aparta del foc.
Quan ja tinguem la pasta bullida i escorreguda, li tirarem un rajolí d’oli d’oliva per que no quedi enganxosa, i la servirem afegint-li per sobre el sofregit que havíem preparat.
Tot plegat queda força exòtic, i té un sabor molt especial.

13 comentaris:

  1. Les grans anyades de trompetes -ja m'agradaria que ho fossin totes- separo una part de la collita per assecar-la. Després, amb la picadora redueixo a pols una part d'aquests bolets secs i la deso en un saler. El resultat és un saborós condiment immediat (no cal ni rehidratar-lo) per a tota mena de sofregits, arrossos,...
    Això mateix val per altres bolets assecables i d'intens sabor com ceps o apagallums.

    ResponElimina
  2. Les trompetes de la mort es diuen així, a més per la forma, perquè estan de mort... uhmmmm!
    Se t'ha girat feina per la grand buffe! Tu ves provocant que farem repàs de platillos...

    ResponElimina
  3. Leblansky ets tot un artista culinari amb la pasta. Cada dia em sorprens més amb els teus ingredients. Les trompetes de la mort és un dels meus plaers més codiciats.

    ResponElimina
  4. i carreretes i cama-grocs Girbén ^^ a casa també en fem pols una part :)

    i tu LEB, com diu en Galde, ves fent! tot això et pot passar factura! que, a mi cuinar no m'agrada, però menjaaaaarrrrrr :P

    ResponElimina
  5. Clidi: què m'has de venir a explicar (i perdona'm)!
    Que sols pretenia donar indicis a un home valencià i litoral -ni de lluny tan micòfil com nosaltres- d'altres possibilitats boletaires!
    Que a casa deso pols de tasses de bruc o d'albarenys (d'albarenys que tenen un gust magestuós a xocolata!).
    Afegiré que el "de la mort" és un adjectiu que mai ha acompanyat a les nostres Trompetes; és un epítet foraster i de gent temorosa per ignorància.

    ResponElimina
  6. Serà foraster, però l'afegit de la mort... m'agrada!

    ResponElimina
  7. ei,
    se'm cau la baba! i aixó que ja he dinat..
    mmm nyam!

    ResponElimina
  8. Girbén, gràcies pels consells d'un micòfil a un valencià i litoral, haw, haw!

    ResponElimina
  9. Galderich, si t'hi fixes, veuras que tampoc surto massa de l'arròs i la pasta.

    ResponElimina
  10. Ernesto, venint d'un expert en la cuina com tu, el que dius és tot un elogi; gràcies!

    ResponElimina
  11. Clídice, a mi no m'agrada massa cuinar, i justament per això m'invento aquests plats, que es fan ràpid i amb les quatre coses que tinc a mà a casa.

    ResponElimina
  12. Eulàlia, això que em dius si que és una floreta :)))))

    ResponElimina
  13. Galderich, estic amb tu: quan a les trompetes se li afegeix "de la mort" encara tenen més bon gust.

    ResponElimina