A aquestes alçades, no és cap descoberta que Els set samurais és una de les millors pel·lícules de la història del cinema, i que va marcar un abans i un després pel que fa al gènere d’aventures.
I és curiós constatar com l’obra d’Akira Kurosawa encara és absolutament vigent i a més segueix sent –afortunadament- un punt de referència per a molts directors de cine. És el cas de John Woo, que a la seua pel·lícula acabada d’estrenar Acantilado rojo beu del mestre –en especial d’Els set samurais i de Ran-, i la seua influència es nota al llarg dels més de 140 minuts que dura el film, una epopeia bèl·lica ambientada a la Xina imperial del segle III. Woo no és Kurosawa ni de bon tros, però aconsegueix captar l’atenció de l’espectador tota l’estona que dura la pel·lícula, i això ja és molt.
Acantilado rojo és la meua recomanació per aquestes mini-vacances de setmana santa, i si algú s’anima a veure-la, que sigui en un cine de pantalla gegant, per gaudir plenament de l’espectacle.
I és curiós constatar com l’obra d’Akira Kurosawa encara és absolutament vigent i a més segueix sent –afortunadament- un punt de referència per a molts directors de cine. És el cas de John Woo, que a la seua pel·lícula acabada d’estrenar Acantilado rojo beu del mestre –en especial d’Els set samurais i de Ran-, i la seua influència es nota al llarg dels més de 140 minuts que dura el film, una epopeia bèl·lica ambientada a la Xina imperial del segle III. Woo no és Kurosawa ni de bon tros, però aconsegueix captar l’atenció de l’espectador tota l’estona que dura la pel·lícula, i això ja és molt.
Acantilado rojo és la meua recomanació per aquestes mini-vacances de setmana santa, i si algú s’anima a veure-la, que sigui en un cine de pantalla gegant, per gaudir plenament de l’espectacle.
Y ...¿qué me dices del cartel???? buaaaa, yo quiero maquetar así,y además tener esas piernas...;)
ResponEliminaEp, bona recomanació. Serà qüestió d'anar-hi!
ResponEliminaSensacional el cartell!...sería la portada d'un àlbum de cromos ideal...també! Li recomanaré al meu company, perquè a mi les epopeies bèl.liques em costen una mica...
ResponElimina;-)
A mi em va agradar molt la pel·lícula de Acantilado Rojo.
ResponEliminaL'anirem a veure, només espero que no abusin gaire de les escenes de Kun-Fú de Hong-Kong.
ResponEliminaJo recomano Kurosawa malgrat tot. I al mateix punt de Ran, o potser millor encara: La sombra del emperador (Kagemusha). Crec que no he vist res que la superi.
ResponEliminaSótano, penso com tu: el cartell és una obra mestra del collage, i a més de l'acoloriment a mà, ja que el film és en blanc i negre. I sí, el setè samurai està quadrat, haw, haw!
ResponEliminaGalderich, penso que val la pena i que t'agradarà molt, però llegeix el meu comentari atentament, que no et passi com una que jo sé que vas eixir renegant del cine ;) Acantilado rojo és una pel·li d'acció, d'aventures i de guerra.
ResponEliminaCarme de la maleta, és un cartell espectacular, aquest dels set samurais. Pur collage i acoloriment a mà.
ResponEliminaErnesto, la teua opinió, que saps que sempre valoro molt, ratifica la meua.
ResponEliminaCarles, no t'emportis un disgust: hi ha ballet oriental a dojo, amb saltirons i filigranes voladores. Però jo trobo que li dona un toc divertit.
ResponEliminaLluís, jo també faig la ola virtual davant d'una obra mestra com Kagemusha. Acantilado rojo beu també d'aquest film, era inevitable.
ResponEliminaForça, estratègia, color. .. ., desprès de veure la pel·lícula, em dura l' emoció fins l' endemà i tot !
ResponEliminaCarme J, això diu molt a favor d'una pel·li.
ResponElimina